La Seguretat Social necessitarà quasi 6,5 milions d’afiliats més de cara al 2050 perquè el saldo contributiu del sistema registri dèficit zero, segons un estudi de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). D’acord amb aquest informe, la dada més rellevant per a conèixer la salut del sistema de pensions de la Seguretat Social és el seu saldo contributiu, que recull majoritàriament els ingressos per cotitzacions —sense incloure transferències de l’Estat— i les despeses contributives, el principal component de les quals són les pensions contributives.
En aquesta línia, l’estudi assenyala que el saldo per operacions no financeres que ofereix mensualment la Seguretat Social s’ha anat allunyant del saldo contributiu a causa de la diferència més gran entre prestacions i cotitzacions, que ha obligat a utilitzar les transferències de l’Estat per a finançar tant les despeses impròpies. “A partir del 2020, quan es comencen a separar totes dues sèries i, amb l’última dada disponible, el dèficit anual per operacions no financeres és d’uns 3.600 milions, mentre que el dèficit contributiu anual, amb les dades de desembre de 2022, és de l’1,98% del PIB, que suposa 26.300 milions d’euros”, assegura l’estudi. La Fundació BBVA i l’IVIE assenyalen que aquesta quantitat es pot relacionar amb el nombre d’afiliats addicionals que serien necessaris per a aconseguir un dèficit contributiu igual a zero.
D’acord amb els seus càlculs, suposant que l’entrada en el sistema es produís amb una base de cotització igual a l’actual, el 2022 haurien d’haver fet falta uns 3.780.000 afiliats addicionals per a assolir el dèficit zero. Tenint en compte que el desembre de 2022 el nombre d’aturats era de 3.024.000, l’informe assegura que seria necessari que a més que tots els aturats passessin a afiliats, caldria buscar entre la població en edat de treballar, però inactiva, unes 750.000 persones addicionals, la qual cosa suposa un 3,2% extra de la població activa.
Augment de la taxa de dependència
Encara que els autors de l’estudi veuen difícil fer projeccions sobre el futur del sistema de pensions, recorden que les projeccions de població 2022-2072 de l’INE apunten que determinats factors demogràfics reduiran per a 2050 el pes de la població activa, que passarà del 64,9% en 2022 al 56,5% del total de la població. Per contra, el percentatge de majors de 64 anys passarà del 20,1% el 2022 al 30,4% de la població el 2050 a causa de les jubilacions dels ‘baby boomers’, l’envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida, que per als individus de 67 anys passarà de 19,98 anys en 2023 a 21,88 anys en 2050 i a 22,60 anys en 2070. L’estudi assenyala que la migració “tampoc podrà compensar la necessitat” de nous cotitzants, amb un saldo migratori esperat de 487.000 persones de cara a aquest 2023, que baixarà fins a 250.000 el 2050 i pujarà fins a 294.000 el 2070, segons les mateixes projeccions de l’INE.
L’escenari central, que parteix d’una taxa d’atur del 7% i un dèficit del 4%, apunta al fet que en 2050 serien necessaris 6,38 milions d’afiliats addicionals perquè no hi hagués dèficit contributiu. Atès que el nombre d’aturats estimats llavors seria d’1,58 milions, farien falta 4,8 milions més d’afiliats addicionals, que suposen un 21,33% de la població activa. En 2070 la situació millora lleugerament, encara que en l’escenari central farien falta 5,77 milions d’afiliats addicionals.
“La magnitud d’aquestes xifres ens dona idea de la dificultat per a aconseguir un dèficit zero mitjançant l’increment de cotitzadors. La situació de partida del sistema de pensions és preocupant, però les projeccions de dèficit futur encara són pitjors. Excepte en 2030, es necessitaria un nombre addicional d’afiliats que fins i tot seria superior al nombre d’aturats”, conclou l’estudi.
