El comerç internacional ha patit en els últims mesos un tomb on la incertesa de les decisions polítiques en matèria d’intercanvis entre països s’ha convertit en la nova normalitat. En aquest context d’inseguretat conjunta, les exportacions catalanes van frenar el seu creixement durant el mes d’abril, quan van caure un 4,6% en comparació amb el mateix període de l’any passat, segons les dades del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. Però entre els sectors que més van exportar el quart mes de l’any es troben els productes d’alimentació, begudes i tabac, que van créixer un 3,2% respecte al mateix mes de l’any anterior, juntament amb els productes químics i els béns de servei, que també van veure un augment. Amb aquest creixement, es consoliden les bones dades dels primers quatre mesos de 2025 en productes del sector agroalimentari català, amb un increment del 6,33% segons les dades de Prodeca, la Promotora dels aliments catalans, que s’ha enfortit en aquest inici d’any inestable.
Precisament va ser el mes d’abril quan el president dels Estats Units, Donald Trump, va establir aranzels del 20% per als productes de la Unió Europea que entressin al país nord-americà. Tot i que la mesura va durar menys de deu dies, fins que la va suspendre per a tres mesos, aquest període va ser suficient per fer trontollar les borses estatunidenques i fer patir totes les empreses catalanes que havien trobat en l’economia americana un bon mercat on expandir-se, com ara les alimentàries. De fet, l’agroalimentari català va escalar en els primers tres mesos de l’any prop de 20 milions d’euros, per això des de Prodeca celebren les bones dades del primer quadrimestre i són prudents a l’hora d’avaliar els efectes del terratrèmol comercial que ha causat els Estats Units: “Fins que no veiem un canvi de dinàmica consolidat en uns mesos no en podrem treure bones conclusions”, explica Dèlia Perpiñà, directora de Prodeca. En aquesta línia també es troba Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes, que afirma que “l’efecte Trump” en el sector agroalimentari català es troba actualment més centrat en la por de quines poden ser les pròximes decisions del president dels EUA. “Veure oscil·lacions en productes concrets no estableix cap tendència, crec que les afectacions greus a les exportacions encara no s’han produït”, afegeix Reguant.
Els ‘fine food’ català segueix en auge
Per productes, els que han vist més creixement han estat aquells anomenats fine food, com els dolços, el cacau, els snacks i aperitius, o els plats preparats, entre d’altres, que han vist en conjunt un creixement de més de 421 milions d’euros en un any, un 26,21% més en valor durant aquest primer quadrimestre. Tot i l’èxit que s’observa en aquests articles catalans arreu del món, el vi i l’oli van ser els sectors més afectats a l’abril. Més concretament, les exportacions d’oli d’oliva van disminuir un 43,90% en valor en el conjunt dels primers quatre mesos de l’any, una reducció marcada també pels canvis de preu que s’han vist en aquest producte. Pel que fa al vi i al cava, aquest quadrimestre s’ha exportat un 19,97% menys de vi, el que equival a unes pèrdues d’uns 25 milions d’euros comparats amb les dades d’exportacions de 2024. El cava català és el que s’ha vist més afectat, amb una reducció d’un 24,72% en el valor de les exportacions. En aquest sentit, Perpiñà apunta que en el sector del vi i el cava sí que s’observa una tendència més prolongada -anterior als efectes de Trump- sobre el descens en el consum, fins i tot en mercats consolidats al llarg del temps. “És un sector que es troba en transformació i que hem de seguir de prop per veure com afecten aquests canvis”, afegeix.
Per part dels productors catalans, els pròxims dies i mesos es viuen amb “tensió”, assegura Reguant, per veure com un mercat tan rellevant com els Estats Units disminueix la seva demanda. Segons les últimes dades d’exportacions agroalimentàries de Catalunya, els EUA apareixen en setena posició com a país on més es destinen béns alimentaris catalans, però es pateix per com aquest fet pot canviar. En concret, durant els primers quatre mesos d’aquest any van arribar al país nord-americà exportacions per valor de més de 195 milions d’euros, unes 37.139 tones en total. En aquest sentit, Perpiñà assegura que des de Prodeca treballen amb una estratègia de diversificació “més accentuada” des d’inicis d’any. “Catalunya exporta productes alimentaris a 198 mercats, on segueix destacant la Unió Europea amb un 62% del total. Tot i la problemàtica actual, els EUA són un mercat clau on cal seguir treballant, però no deixem de mirar a altres països amb èxit com la Xina, el Japó o zones com Orient Mitjà”, explica Perpiñà.
La clau de la diversificació de mercats
De fet, Reguant assegura que aquesta situació generada arran de les polítiques proteccionistes de Trump han generat noves oportunitats. “Ens hem trobat, de manera anecdòtica, que altres països que abans no acceptaven les nostres exportacions, ara s’han convertit en clients nostres com a mostra de rebuig a fer negocis amb els EUA”, explica Reguant, que assenyala que, tot i que aquest fet es dona només de manera puntual, és un indicador que cal seguir diversificant les exportacions catalanes i obrint-se a nous mercats.
Des de Prodeca, asseguren que “ara cal posar encara més en valor el producte català i reforçar-ne la promoció”. “Hem d’explicar bé qui som al món i traslladar tota la qualitat i el significat que hi ha darrere de cada producte”, subratlla Perpiñà. En aquest sentit, Reguant també destaca la importància de tots aquells productes catalans de qualitat i que siguin difícils de substituir perquè puguin “resistir els canvis” que s’esperen.
Tot i que les negociacions entre Washington i Brussel·les continuen, després de l’última proposta de Trump, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar que “totes les opcions continuen sobre la taula” en matèria d’acords, i va destacar que defensaran “els interessos dels europeus”. Amb tot, l’inici del mes de juliol es presenta amb incertesa, amb la data del 9 de juliol com a dia en el qual poden tornar a instaurar-se els aranzels del 20% en els béns de la UE, quan s’acabi la moratòria de tres mesos.
