El nou president de la cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha carregat aquest dijous contra l’infrafinançament i el dèficit crònic que pateix Catalunya des de fa dècades per part de l’estat. En aquest sentit, ha assegurat que el sistema actual està ofegant la “gallina dels ous d’or”. Alhora, Santacreu ha assegurat que dins del sistema de finançament de l’estat ha d’haver-hi un grau de solidaritat entre territoris, però ha sentenciat que tot té un límit. Alhora, el president de la corporació ha comentat que el nivell de recursos que aporten Catalunya i altres comunitats és del tot excessiu en comparació amb els recursos que reben a posterior.
És per això que ha reclamat a les administracions que pactin un nou “marc raonable” de finançament, ja que l’actual posa en risc la competitivitat de Catalunya a tots els nivells. “No pot ser que no es deixi créixer” un dels territoris amb més potencial de l’estat, ha sentenciat Santacreu.
En aquesta línia, Santacreu ha explicat que “faria falta passar d’un model molt descentralitzat en les despeses i molt centralitzat en els ingressos, cap a un model que permetés a aquelles comunitats que ho desitgin assumir un grau superior de responsabilitat fiscal”. Alhora, ha reclamat que aquells territoris que més aporten a les arques de l’estat siguin els que més despesa concentrin, defensant que si Catalunya tingués més capacitat fiscal, tindria més marge de despesa.
El sistema de finançament penalitza Catalunya
Santacreu ha fet aquestes declaracions durant la presentació d’un informe que analitza l’impacte de l’infrafinançament de Catalunya en àmbits clau que afecten la competitivitat de les empreses i al benestar de les persones. L’informe en qüestió, assegura que, en efecte, Catalunya pateix un dèficit crònic de finançament per part l’Estat, que es demostra amb el desequilibri entre la capacitat fiscal del país i els recursos percebuts per l’actual model de finançament autonòmic. En concret, Catalunya ocupa la 4a posició en termes de PIB per càpita, però baixa a la 10a en recursos percebuts del sistema (taula).
L’estudi assegura que la diferència entre la posició en PIB per càpita i els recursos percebuts vulnera el principi d’ordinalitat, ja que la redistribució interterritorial de recursos fa que una comunitat com Catalunya, que aporta per sobre de la mitjana, rebi menys recursos per càpita que una comunitat que aporta menys ingressos per càpita al sistema.
Aquest fenomen provoca que la capacitat de generar renda i riquesa de Catalunya no es tradueixi proporcionalment en benestar efectiu per a la població. Alhora, aquest fet contrasta amb altres comunitats autònomes amb menys capacitat de generació d’ingressos que Catalunya, que al final de tot el procés sí que poden assolir una millor posició de benestar social, gràcies a un sistema de redistribució dels recursos que les beneficia i, alhora, penalitza Catalunya.
Impacte en la competitivitat de les empreses
El primer àmbit a considerar pel que fa a l’impacte econòmic de l’infrafinançament de Catalunya en la competitivitat és el dèficit en inversió. En aquest sentit, la corporació s’ha centrat en tres punts. En primer lloc, la inversió total del conjunt del sector públic a Catalunya del PIB ha estat sistemàticament inferior a la del nucli europeu i la d’Espanya en el període 2015-2021. Així, en termes de PIB, el dèficit mitjà anual en inversió pública total executada a Catalunya seria d’uns 3.400 milions d’euros, que equival a l’1,5% del PIB català si es pren com a referència l’esforç inversor dels principals països de la UE, o de 2.300 milions si el criteri és Espanya.
En segon lloc, la cambra ha apuntat a la inversió total del sector públic central a Catalunya, que entre el 2015 i el 2012 ha rebut el 10,7% de la inversió total regionalitzada. Això vol dir que el grau d’inversió de l’estat ha estat persistentment per sota del pes poblacional (16,2%) i econòmic (19,0%) de Catalunya. En canvi, la inversió pública mitjana de l’Estat executada a la Comunitat de Madrid (16,6% del total) durant el mateix període se situa per sobre de la seva població (14,0%), però encara és inferior a la seva contribució econòmica (19,3%).
Si Catalunya hagués rebut del sector públic central un volum d’inversió proporcional al seu pes econòmic durant aquest període, cada any la inversió rebuda mitjana hauria estat uns 1.400 milions superior. De fet, aquest dèficit d’inversió de l’Estat a Catalunya s’explica, en gran manera, pel persistent baix grau d’execució, especialment el darrer any quan només es va executar el 35% del que s’havia promès en els pressupostos. A la Comunitat de Madrid, en canvi, el grau d’execució els darrers anys se situa sempre per sobre del 100%. Si el sector públic central hagués complert amb el pressupost previst durant el període 2015-2018 i 20212.
Per últim, la Cambra recorda que Catalunya és el segon territori amb un dèficit d’inversió en infraestructures del sector públic central més elevat en relació amb el seu pes econòmic en el període 2015-2020. En particular, la participació de Catalunya en la inversió estatal en infraestructures ha estat del 13,6% durant els darrers anys, clarament per sota del seu pes en el PIB (19,1%). D’acord amb el criteri de rellevància econòmica, el dèficit mitjà en inversió en infraestructures del sector públic central a Catalunya es xifra en gairebé 270 milions anuals.
Deteriorament del benestar social
a més, l’informe també destaca que aquest infrafinançament arrossega importants dèficits en els àmbits de la despesa social, que afecten el sistema sanitari i educatiu del país o a l’habitatge. Pel que fa a la salut, la Cambra ha defensat que el percentatge que dediquen els països europeus en despesa sanitària pública és creixent en el PIB per càpita. Si es té en compte el PIB per càpita de Catalunya, podem estimar que el dèficit d’inversió en sanitat pública és de 396 euros anuals per persona, el que representa uns 3.022 milions anuals.
Si s’aplica la mateixa lògica a l’àmbit de l’educació pública, el dèficit per alumne se situa en els 705 euros. Multiplicant aquesta xifra pel nombre de matriculats en estudis no universitaris en centres públics a Catalunya l’any 2019, el dèficit total assoleix els 623 milions, que equival al 0,25% del PIB català.
Pel que fa a la inversió pública en habitatge, el rànquing espanyol l’encapçalen Navarra, la Comunitat de Madrid i el País Basc, a molta distància de Catalunya. Si suposem que el nivell que li correspondria a Catalunya és la mitjana ponderada de les tres comunitats líders en aquest àmbit, podem estimar un dèficit mitjà anual de Catalunya de 263 milions anuals.
