Els presidents de França, Espanya i Portugal han acordat deixar de banda el projecte del Midcat. Emmanuel Macron, António Costa i Pedro Sánchez han pactat, en una reunió a la seu de la representació permanent de França davant la UE a Brussel·les, substituir el gasoducte actual per un nou projecte que connectarà Barcelona amb Marsella.
Segons han apuntat els mandataris, el nou projecte contribuiria al “corredor d’energia verda” per traslladar el GNL regassificat de les plantes energètiques de la península Ibèrica cap a la resta del continent. La infraestructura, apunten, estaria preparada per al transport de l’hidrogen verd més enllà del “període de transició” en què es dedicaria al gas natural.
L’acord ha arribat hores abans de l’inici del Consell Europeu, que reuneix quatre cops l’any els caps de Govern dels estats membres de la Unió. L’objectiu de la trobada és “superar les diferències sobre noves mesures per intervenir el mercat energètic”, principalment mitjançant un topall als preus del gas, que marquen encara els costos finals de l’electricitat a Europa.
L’hidrogen verd, la clau de volta
Els principals arguments de Macron contra el Midcat, que va exposar en la seva compareixença posterior al rebuig oficial del seu govern a la infraestructura, eren tant logístics com de model energètic. Per una banda, el cap d’Estat francès dubtava de la capacitat constructiva per finalitzar la connexió entre Hostalric i Alemanya a temps per atendre les actuals necessitats gasístiques. Per altra, criticava la manca de preparació de la canonada per al transport d’un hidrogen verd que, segons arguments tècnics exposats pel mateix executiu gal, perdria qualitat en un trànsit tan llarg.
Amb unes obres més modestes i la capacitat per connectar la producció ibèrica d’hidrogen amb el centre europeu, Macron ha acceptat augmentar la connectivitat energètica entre l’Estat i la República. El nou gasoducte serà el tercer que salti els Pirineus, afegit a les dues canonades que ja operen al País Basc i que, segons el mateix mandatari, estan “infrautilitzades”.
Es renuncia, doncs, a una connexió directa entre l’Estat i una Alemanya necessitada de Gas Natural. La tensió imposada per l’elevada dependència de Rússia en termes energètics va ser el primer motiu exposat pel canceller Olaf Scholz per donar suport als plans de Pedro Sánchez. Les set gasificadores ibèriques podran, però, suplir les mancances en fòssils de la República Federal mitjançant els gasoductes que la connecten amb França.
Els tocs finals, al desembre
Els mandataris s’han emplaçat a una nova reunió els pròxims dies 8 i 9 de desembre en el marc de la cimera de l’EuroMed que se celebrarà a Alacant. Llavors es concretaran qüestions com els terminis per a la inversió, els costos que assumirà cada part o el volum de recursos econòmics que dedicaran els països. Segons Sánchez, cal accelerar la finalització de les obres per generar “alternatives al xantatge rus” sobre el centre d’Europa.
El cap de l’executiu espanyol argumenta que el nou gasoducte “compleix les tres premisses de les aspiracions” de l’Estat pel que fa a la connexió energètica amb Europa: suport a la transició ecològica, solidaritat entre els estats membres i “una aproximació dual” a la producció d’energia amb la capacitat de moure tant hidrogen verd com GNL. En aquest sentit, ha agraït als mandataris francès i portuguès per la “voluntat política” de tancar un pacte que posa fi al projecte del Midcat.
3 
2 