El govern espanyol ha aconseguit, després de setmanes d’incertesa, tirar endavant part de la reforma fiscal que havia marcat el darrer curs polític. El Partit Socialista Obrer Espanyol i Sumar han agrupat la majoria de la investidura per aprovar un important paquet de mesures que havia de limitar-se a la transposició de l’impost europeu a les multinacionals; però que finalment ha inclòs gravàmens a la banca o a les cigarretes electròniques, la rebaixa de Societats per a les petites empreses o la reforma de l’IVA als hidrocarburs. Pedro Sánchez i la ministra d’Hisenda Maria Jesús Montero s’han recolzat en la promesa de revifar l’impost a les energètiques, caigut en els seus termes actuals per l’oposició de Junts i PNB, per catalitzar els vots que els van portar a Moncloa. Així, juntaires i jeltzale s’han afegit a Esquerra Republicana de Catalunya, EH Bildu, Podem i el BNG per esquivar un prospectiu càstig de Brussel·les que podria haver-se concretat en una important multa o el tancament de l’aixeta de Fons Europeus.
El projecte de Moncloa, val a dir, va començar la setmana més a prop de caure que de tirar endavant. La matinada de dilluns a dimarts, el PSOE i Sumar van desbloquejar el dictamen de la comissió d’Hisenda per saltar el paquet legislatiu al ple del Congrés. El projecte de llei va passar el tràmit entre retrets i acusacions de “trilerisme” per part de l’oposició, que acusava Moncloa de voler “colar una reforma fiscal” com a addenda a un impost que s’havia d’aplicar tant sí com no. Després de més de set hores reunits, els diputats van aprovar un text que no incloïa ni l’impost a la banca ni el de les energètiques: el primer, caigut en la mateixa sessió sense els vots de les esquerres sobiranistes; i el segon esborrat de la mà de Junts i el PNB després de les amenaces del CEO de Repsol Josu Jon Imaz de retirar inversions a Catalunya i Bilbao. L’acord que els socialistes van tancar amb ERC, BNG o EH Bildu, però, obria la porta a recuperar ambdós tipus via esmena al projecte de llei i reial decret, respectivament.
La darrera pedra a la sabata del govern espanyol era, però, Podem. Els cinc diputats de la formació de Ione Belarra -ni tan sols representats a la comissió d’Hisenda, en tant que el grup mixt hi té com a veu el gallec Néstor Rego- cercaven més certeses que la resta de les esquerres en el camí per recuperar l’impost a les energètiques. Finalment, en una negociació que s’ha tancat poc abans del migdia d’aquest dijous, morats i executiu han pactat tirar endavant el gravamen amb un projecte de llei que hauria de sortir d’una comissió de negociació que agrupi totes les formacions polítiques de la majoria d’investidura. En cas que no s’arribi a un acord conjunt, Moncloa s’ha compromès a prorrogar-lo via RDL per evitar que acabi la seva vigència el pròxim 31 de desembre, tal com estava previst. Junts, però, ha aconseguit imposar part de les seves demandes, afegint-hi l’exigència que el text que surti reconegui exempcions fiscals a les companyies que inverteixin en descarbonització
Clara oposició empresarial
El retorn dels impostos de banca i energètiques, que en entrar en vigor es van presentar com a temporals -amb una durada de dos anys que caducava a finals del present curs- ha fet saltar les alarmes entre les empreses afectades. El sector energètic, de fet ha activat palanques de pressió sense precedents: el passat dimecres, el Club de l’Energia, el lobby empresarial que agrupa les principals firmes del sector a l’Estat -Iberdrola, Repsol, Cepsa, Endesa, BP i EDP- va llançar un comunicat amenaçant de retirar 30.000 milions d’euros en iniciatives de sostenibilitat. Per la seva banda, el teixit de negoci financer s’ha activat en les darreres jornades molt més que el 2022, alertant que el gravamen seria perniciós per a pimes i famílies per un suposat descens del crèdit d’uns 50.000 milions d’euros. Així es va expressar la presidenta de la patronal AEB, Alejandra Kindelán, que titllava l’impost d'”amenaça contra el creixement”. El ministeri d’Economia, però, ha insistit sovint que evitarà qualsevol descens en la bossa de préstecs de la banca espanyola. Amb tot, l’entesa parlamentària ha tornat a encendre els ànims a l’Ibex, que espera ara el resultat d’unes negociacions que tenen el pròxim mes de gener com a data límit.
