La nova definició del Consell de Ministres espanyol ha reordenat els executors mandat econòmic de Pedro Sánchez. Les tres carteres centrals de la política econòmica del govern espanyol s’han mantingut en les mans de les vicepresidentes Nàdia Calviño, Yolanda Díaz i Maria Jesús Montero, amb el nomenament com a vicepresidenta quarta de la titular d’hisenda. Fins i tot en les seves carteres, però, hi ha hagut petits canvis: sense anar més lluny, la vicepresidenta primera ha perdut les funcions de transformació digital, i sosté només Afers Econòmics -davant, segurament, del seu més que possible nomenament com a presidenta del Banc Europeu d’Inversions-. El beneficiari, José Luís Escrivá, que serà l’encarregat de capitanejar els processos de digitalització de l’Estat en un moment clau, amb les inversions en noves tecnologies dels fons Next Generation a tocar i tècniques del nou model productiu impulsant canvis especialment entre les petites i mitjanes empreses.
Escrivá, d’aquesta manera, abandona la cartera de Seguretat Social, que va assumir amb un perfil marcadament tècnic després d’ocupar durant sis anys la presidència de l’Autoritat independent de responsabilitat fiscal en els darrers cursos del mandat de Mariano Rajoy. Durant la seva etapa com a titular de Seguretat social, inclusió i migracions, el manxec s’ha enfrontat a dures crítiques, especialment des del món empresarial i l’ortodòxia econòmica. Qüestions com l’actualització de les prestacions per jubilació a l’IPC, o una reforma a llarg termini que des del capital privat asseguren que posa en risc la supervivència del sistema de pensions, han tensat el mandat d’Escrivá. En els seus darrers mesos com a ministre va accentuar el perfil polític, i va protagonitzar episodis d’agressiva resistència davant les crítiques des del bloc conservador tant del Congrés com de la societat civil, com es va fer evident durant la darrera reunió del Cercle d’Economia. En aquesta segona etapa del govern de coalició, l’economista passa a una cartera més tècnica, però amb reptes de calat, com ara l’aplicació de les noves directives europees de mercats i plataformes digitals o la legislació sobre l’ètica a la IA.
Elma Saiz, a la Seguretat Social
Rebrà la cartera de Seguretat Social de mans d’Escrivá Elma Saiz, un dels grans valors socialistes a Navarra. Fins ara consellera d’hisenda al govern navarrès, Saiz havia estat la delegada del govern més jove de la comunitat foral durant la segona legislatura de José Luís Rodríguez Zapatero, entre el 2008 i el 2021. D’ençà de la seva afiliació al PSN, ja fa dues dècades, Saiz ha ocupat llocs de rellevància a l’ajuntament de Pamplona i al mateix govern foral; així com càrrecs a les entitats de l’ecosistema empresarial, com ara la presidència de l’organització de treballadors autònoms navarresa, l’ATAEN; o una vocalia a l’executiva de la sectorial d’autònoms de la UGT, UPTA. En endavant tindrà, precisament, el repte d’ajustar la legislació per als treballadors per compte propi després de la reforma del RETA introduïda per Escrivá el 2022; així com donar continuïtat i assolir consensos per al projecte de pensions que ha deixat com a herència el seu predecessor.
Garzón abandona Consum i la política activa
Més enllà del relleu a Seguretat Social i Transformació Digital, s’ha produït un important canvi a un dels petits ministeris que Sánchez va atorgar a Unidas Podemos durant l’anterior legislatura. La retirada de la política activa d’Alberto Garzón ha fet que Consum s’integri sota l’organigrama d’una de les grans apostes de Yolanda Díaz, Pablo Bustinduy, que l’afegirà a la cartera de Drets socials i Agenda 2030. Malgrat que en el moment del seu nomenament es va posar en dubte l’abast competencial de la cartera de Garzón, el fins ara coordinador general d’Izquierda Unida ha fet soroll amb mesures com el batzac a la publicitat de cases d’apostes i altres empreses de jocs d’atzar. Amb la nova configuració, Moncloa introdueix les competències a l’antic ministeri de la secretària general de Podemos, Ione Belarra.
