La Comissió Europea prepara una revisió de les seves normes fiscals que forçaria l’Estat espanyol a reduir radicalment el seu deute. Segons el document que prepara l’executiu comunitari, i que ja va avançar la presidenta Ursula von der Leyen, manté un límit del passiu de les administracions en el 60% del PIB. Limita també el dèficit al 3% del valor de cada economia nacional. La reclamació de la CE passa, però, per flexibilitzar els períodes d’adaptació al sostre de passiu d’acord amb “una realitat de deute més elevat”.
Von der Leyen sembla apropar-se així, a les demandes de l’Estat espanyol, entre altres membres de la Unió, de més “flexibilitat i adaptació a les trajectòries i circumstàncies de cada país”. Els límits establerts pel Pacte d’Estabilitat europeu, i que Brussel·les sembla que mantindrà, estan molt lluny de les dades espanyoles. Al segon trimestre del 2022, el deute públic espanyol es va disparar fins al 116% PIB, uns 1.475.368 milions d’euros. Així, d’aplicar-se aquestes normes, les administracions espanyoles haurien de reduir progressivament el seu deute en 58 punts percentuals.
La reducció del deute plantejat per Brussel·les afectaria l’Estat substancialment més que a altres països de la Unió. Les obligacions financeres espanyoles amb relació al PIB superen en més de 20 punts la mitjana de la zona euro, que se situa en el 94,2%. En aquest sentit, la CE ha mantingut converses amb els diversos membres per escoltar les seves opinions sobre les noves mesures plantejades per la presidenta Von der Leyen.
La mateixa cap de l’executiu comunitari ha insistit en diverses ocasions a reclamar “més implicació nacional” en la reducció del deute a la UE; així com en la necessitat que l’aplicació de les normes fiscals sigui “més eficaç”. Així, a banda d’un límit al deute encara llunyà a les xifres dels estats membre, la revisió fiscal europea aspira a una simplificació del marc de governança econòmica de la comunitat, que Von der Leyen considera “massa complex i difícil de navegar”, en tant que “es basa en indicadors inobservables i retrospectius”.
Mapa fiscal
El camí cap al futur fiscal de la UE passa, segons la proposta que posarà avui sobre la taula Brussel·les, per implementar “plans macrofiscals a mitjà termini” que estableixin els nivells de despesa dels estats. També es contempla, segons va establir la presidenta, prioritats d’inversió tant nacionals com comunitàries, així com orientacions per a cadascun dels membres.
Adaptabilitat fiscal
Tot i que els estats més endeutats reclamen que els objectius fiscals s’adaptin a cada circumstància, Von der Leyen ja ha aclarit que la revisió fiscal implica necessàriament ampliar el marge de maniobra de cadascun dels executius dels 27 per implementar les seves trajectòries financeres. A fi d’afavorir la implicació nacional, la CE posa sobre la taula allargar els períodes d’ajustament fiscal segons les necessitats de cada membre.
Amb una participació més activa dels executius nacionals en el disseny de les normes de despesa i inversió que establirà la UE, l’executiu europeu espera que s’assoleixi un major equilibri fiscal al conjunt de la comunitat. Amb els baixos límits de deute i el marge de maniobra necessari per aplicar-los, Brussel·les espera “un ampli suport entre els estats membres” per a “enviar un missatge de tranquil·litat als mercats”.
