La implementació de la intel·ligència artificial en les empreses és imminent. Fa anys que no es parla d’una altra cosa i defensors i detractors -o boomers i doomers, com els anomena l’economista Xavier Sala-i-Martin– coincideixen a remarcar que la IA ja és una realitat i el món de l’empresa ha de començar a entomar tots els canvis que produirà. Des d’un punt de vista més optimista, els experts asseguren els incomptables beneficis d’aquesta tecnologia per a la societat, sobretot en termes de productivitat. A l’altra cara de la moneda, els més pessimistes remarquen la necessitat d’una regulació forta i unida a escala mundial per combatre la desigualtat i les males praxis d’aquells que utilitzen la tecnologia amb motius poc ètics. Dues opinions que acaben al mateix punt: una necessitat clara de definir que és la IA, com s’ha d’implementar i quan cal fer-ho. Mentre els experts reflexionen sobre els problemes de la implementació de la tecnologia, les empreses busquen la manera de rendibilitzar aquesta eina, però amb una mirada obtusa. “Ens passa el mateix que amb l’electricitat, fa anys que tenim la tecnologia, però tardarem dècades a què es traslladi a la millora de la productivitat”, alerta Sala-i-Martin.
En dos col·loquis durant la segona jornada de la 39a Reunió del Cercle d’Economia, que se celebra fins al divendres al Palau de Congressos de Catalunya, tres experts en intel·ligència artificial i l’economista de les americanes de colors han coincidit només en termes de productivitat. D’aquesta manera, han acceptat que hi ha una clara bretxa entre la tecnologia i la seva implementació i s’han referit a aquest forat com un problema per la millora de la productivitat, tot i que millor una implementació lenta que ràpida i amb tares, han afirmat alguns. De fet, un dels principals problemes d’aquesta implementació és que moltes empreses no ho fan de la manera correcta.
La CEO de Alinia, Ariadna Font explica que no sempre s’ha d’aplicar la IA, encara que existeixi la possibilitat de fer-ho, i demana a les empreses que facin una reflexió sobre la necessitat de delegar a les màquines allò que poden fer les persones: “Realment necessito una nova resposta creativa?”. Font també aposta per aplicar la IA amb cura, de manera segura i respectant les lleis que regulen el sector, així com per l’existència d’una coordinació global. Una opinió que ha compartit Ulisses Cortés, catedràtic d’intel·ligència artificial a la UPC i director del grup d’intel·ligència artificial d’Alt Rendiment al Barcelona Supercomputing Center (BSC), qui reconeix que “moltes vegades els problemes que es plantegen no necessiten ser solucionats amb IA”.
La divisió entre els experts es marca d’entrada en aquestes afirmacions, ja que Ignacio Melero, azure app Innovation & Developer a Microsoft diu que el 95% de les empreses ja la utilitzen perquè és una eina que tenen a l’abast: “El quan ja va ser”. El mateix Melero afirma que la IA és una eina per a resoldre problemes i que la seva aplicació depèn “dels casos d’ús en particular”. Ara bé, l’expert i empresari assegura que hi ha molta necessitat d’implementació i que, en molts casos, “s’aplica a favor nostre en sectors d’una companyia on no hi ha una clara necessitat d’implicació de capital humà”. Així doncs, el treballador de Microsoft reitera que la IA es converteix en una clau per a millorar la productivitat i, a més, “serà capaç de substituir les feines repetitives”.
Precisament la mà d’obra és una de les preocupacions principals dels experts envers la implementació de la IA. Perdre llocs de treball pot suposar una disminució de la productivitat, com també pot afectar-la la necessitat de reaprendre nous processos per tenir un encaix dins d’una companyia. De fet, implementar la IA de manera directa i sense més coneixement pot no només destruir llocs de treball sinó que també pot afectar negativament els comptes de les empreses. “Primerament, hem de tenir en compte que cal que totes les accions que fa una intel·ligència artificial s’han de supervisar, perquè hi ha un 10% d’errors en les seves tasques”, relata Font, que assegura que “no hi ha d’haver una gran preocupació per la pèrdua de llocs de feina”, sinó més aviat per la reconversió d’alguns llocs de treball. Cortés, però, posa més èmfasi en la falta de coneixement d’aquesta classe de tecnologies que pot jugar una mala passada a les companyies: “S’ha de tenir el talent necessari per fer servir les eines, perquè si no s’acaba delegant el seu ús a tercer i costa més diners”.
Sostenibilitat de la gestió i implementació
Una de les principals preocupacions socials sobre la intel·ligència artificial -a part de la pèrdua de llocs de treball- és l’impacte que té aquesta tecnologia en el medi ambient. No és cap secret que la necessitat de fer servir tecnologia més potent va completament lligat a la necessitat de gastar cada vegada més energia. “Entrenar algoritmes és molt car”, lamenta Font, qui afirma que no només cal tenir en compte les persones sinó el medi ambient en l’ús de la intel·ligència artificial. “La IA responsable inclou moltes coses, entre elles la sostenibilitat dels processos”, confirma la CEO d’Alinia. El catedràtic de la UPC, per la seva banda, també parla de sostenibilitat i sobretot del malbaratament de l’aigua en els processos de refrigeració: “No volem sobreescalfar el planeta, però tampoc volem quedar-nos sense aigua”, remarca Cortés.
Una regulació conjunta, fàcil i estructurada
En termes de regulació el sector empresarial és el que més es queixa, sobretot perquè hi ha països on les lleis de la IA són més laxes. En el cas dels Estats Units, per exemple, les seves mesures permeten moltes més coses que la regulació europea. Una situació que Melero assegura que cal revertir, tot i que no rebutja la normativa europea: “Jo crec que s’ha de buscar el terme mig i intentar evitar els oasis tecnològics”, diu l’expert de Microsoft que argumenta que aquests països acaben tenint més èxit. Cortés, en canvi, recalca la necessitat de continuar apostant per aquesta normativa i no hi veu cap component negatiu. “En la indústria farmacèutica també tenim moltes regulacions i no hi ha hagut mai cap problema”. Per a Font una normativa clara i segura és necessària i reconeix que l’europea per si sola “no és descarrilada”. Ara bé, l’experta explica que la millor opció seria una normativa mundial i “no deixar que tots els països facin el que els dona la gana”. “Hauríem de poder col·laborar a escala mundial i aconseguir tenir propostes més equilibrades”, repeteix la CEO d’Alinia.
Si bé és cert que la intel·ligència artificial és un dels descobriments del segle XXI, Sala i Martín remarca que encara és el “gran repte” a què s’enfronten les empreses en els pròxims anys. L’economista lamenta que la “revolució tecnològica” que està proporcionant aquesta nova eina “es veu per tot arreu” menys en les estadístiques de productivitat: “Cal redissenyar l’empresa per fer-la productiva. Això és el que va fer Henry Ford amb l’electricitat, i això és el que cal que passi ara amb la IA. Els científics ja estan fent la seva feina, ara falta la vostra part”.
