El governador del Banc de Portugal, Mario Centeno, ha estat prudent a l’escenari central de la XXXVIII Reunió del Cercle d’Economia. Davant una sala expectant, el que fora ministre de finances portuguès ha negat que “ara mateix” s’estigui produint una situació d’overshooting –pujades de tipus d’interès excessives, per sobre del punt d’equilibri– al si del Banc Central Europeu. Tot i això, el banquer –un dels coloms del consell de govern del BCE, els defensors d’una política monetària més flexible– ha transmès dubtes respecte de la gestió del preu del crèdit que ha fet Frankfurt. O, més ben dit, de la seva continuïtat. “Normalització és un eufemisme, això ha estat una normalització molt ràpida; més ràpida que en qualsevol altre moment de pujada de tipus”, assegura l’autoritat bancària. “Necessitem, a curtíssim termini, previsibilitat monetària“.
Així, si bé Centeno reconeix que les xifres d’inflació “insostenibles” que va patir la Unió Europea feien imprescindible una intervenció sobre la, en el moment, laxa gestió monetària al continent, en qüestiona una continuïtat a molt llarg termini. Si bé els organismes internacionals –com ara l’FMI– reclamen mantenir l’enduriment fins al 2024, i els falcons –garants d’un encariment del preu dels diners– continuen pressionant reunió a reunió, el banquer portuguès subratlla la necessitat de llimar els alts i baixos que els tipus alts imposen sobre les economies comunitàries. “Vam haver de pujar més enllà de graus marginals, conscients de la situació que teníem a la zona euro”, reitera el governador, que sovint ha argumentat que els tipus d’interès han escalat “massa ràpidament”. D’ara endavant, i sobre unes “bones dades” d’inflació com les que ha comunicat aquest mateix dimarts l’Institut Nacional d’Estadística, els mercats busquen un entorn monetari més estable.
Val a dir, apunta Centeno, que les alarmes per l’excessiu alentiment que una pujada de tipus excessiva podria generar no s’han acabat concretant. Tret d’Alemanya, cap mercat europeu rellevant es troba davant d’un escenari recessionista –i places com l’espanyola o la francesa pronostiquen creixements moderats però sostinguts durant el pròxim curs i fins al 2025–. En aquest sentit, el banquer central nega que el BCE s’hagi passat, per ara, de frenada. De fet, celebra que l’enduriment monetari, acompanyat d’un conjunt de mesures fiscals i de preus a Europa, ha aconseguit reduir radicalment el preu de les utilities, especialment de l’energia. La caiguda, per exemple, d’un 75% en el preu del gas d’ençà de l’inici de la crisi és un èxit comunitari, i promet que la inflació s’enfonsi encara més a curt termini. “Hem assolit una reversió total del shock d’inflació, i això es traslladarà als preus al consum”, celebra.
Encara hi ha, val a dir, riscos. Els temuts efectes de segona onada no han desaparegut dels fulls de ruta europeus. Possibles ineficiències en els mercats encara poden fer trontollar la recuperació. Centeno apunta, primer de tot, als marges empresarials com a causants de la inflació, si bé alerta que tant beneficis del capital com rendes del treball poden ser fonts de desestabilització. Un augment deliberat dels marges, o reclamacions excessives de millores salarials, es converteixen en debilitats quan “parin les pujades de tipus d’interès”. Res és gratis, recorda el banquer. “Un punt percentual més de beneficis o de sous ara, l’haurem de pagar en el futur”. Així, si bé la responsabilitat central de la gestió de la inflació cau als despatxos de Frankfurt, el governador commina els agents socials a vigilar les seves “externalitats negatives”.
Més Europa, l’única sortida
Amb tota millor situació de preus i el limitat trasllat de l’encariment del crèdit al refredament econòmic dibuixen un escenari base optimista per al Banc Central Europeu. Segons Centeno, les previsions del regulador monetari europeu contemplen creixements econòmics moderats però sostinguts i un ancoratge a taxes d’inflació properes al 2% durant el 2025. Les bones previsions responen, però, no només a la política monetària, sinó a una bona coordinació d’aquesta amb la fiscalitat i els pressupostos europeus. “Europa ho està fent molt millor que en les darreres crisis”, sosté Centeno, especialment en comparació amb el comportament nord-americà i britànic. El dèficit acumulat de Washington en els darrers tres anys és 15 punts més baix que el de la UE, sense anar més lluny. “Hem de continuar controlant el dèficit, però no podem centrar-nos excessivament en problemes que ja estem solucionant”, etziba.
El bon comportament de les economies del continent està pròximament lligat a recent acceleració en la integració europea, exemplificada principalment per l’emissió de deute conjunt entomada per la Comissió Europea durant la pandèmia. Europa ha abandonat la fragmentació que va caracteritzar la gestió de la crisi del 2008 i el posterior rebot del 2011. Un clar exemple, l’emissió de deute conjunta que sosté els fons Next Generation EU. Brussel·les “rebutjava sistemàticament l’emissió de bons conjunts, però des del 2020 la CE és el major emissor de bons AAA del planeta”, celebra el governador. En aquest sentit, la integració europea és, assegura, “l’única sortida” per a les economies comunitàries. Una unificació final del mercat únic, la mobilitat de la força de treball o els fluxos de capital pot situar la UE al seu lloc entre les potències globals. “Europa és l’estabilitzador econòmic del món”.
Tensió als mercats
El conflicte de visions que deixa entreveure Centeno s’ha concretat a la segona taula de macroeconomia de la jornada. El director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Àngel Gavilan, ha evidenciat dues “divergències” entre l’anàlisi monetària dels mercats i dels bancs centrals. Mentre que el sector privat esperava que la inflació es controlés molt més ràpidament del que finalment ha passat, els reguladors eren molt més prudents. Així, la realitat ha anat arrossegant les perspectives de les empreses per posar-les més d’acord amb les pujades de tipus impulsades des de les institucions. Ara, a prop dels punts d’equilibri, torna a presentar-se una escletxa: els mercats reclamen que, un cop la inflació es consideri controlada, els tipus baixin “a un ritme molt més ràpid del que comuniquen els bancs centrals”, alerta Gavilán.
Una divergència massa ampla entre les previsions del mercat i les actuacions del BCE i els seus homòlegs pot, raona l’expert, generar “tensions financeres” sobre el valor de certs actius. Així, Gavilán es manté expectant; mentre que l’economista en cap de l’Institut per a les Finances Internacionals Robin manté, molt més contundent, que la inflació “baixarà als Estats Units, i més encara a Europa”. L’economista sosté que els bancs centrals han tingut una mala lectura de la crisi de preus, amb un focus massa intens sobre la demanda –controlada mitjançant tipus– i menor sobre l’oferta. La visió europea, respon el representant espanyol, no hi encaixa. “La naturalesa de la inflació ha estat canviant”, raona, i les pujades de tipus d’interès són una eina immediata per controlar en termes generals aquesta volatilitat.
