Que gran part de la societat no aniria ni a comprar el pa amb el seu banquer és més que evident. La confiança de gran part de la societat envers les entitats bancàries de l’estat és pràcticament nul·la després de la mala gestió de la crisi financera del 2008. Davant d’aquesta situació, el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha assegurat durant la seva intervenció a la Reunió del Cercle d’Economia que recuperar aquesta confiança perduda hauria de ser el principal enfocament de s bancs de cara als pròxims anys.
En aquesta línia, el banquer basc ha reconegut que durant la crisi del 2008 “determinades entitats bancàries” van realitzar “pràctiques no ortodoxes” que van portar posteriorment al rescat, per exemple de Bankia. Tot i això, el president de CaixaBank -tot posant la primera pedra per intentar recuperar aquesta confiança- ha assegurat que la situació actual és completament diferent. Per això ha recordat que durant la crisi de la covid els bancs es van col·locar al costat de la societat “i es va donar un molt bon servei”, posant d’exemple les moratòries o els crèdits avalats per l’ICO. Per acabar, però, ha tornat al principi alhora que posava deures a tots els seus col·legues de sector afirmant que els bancs s’han de centrar a canviar la seva imatge si volen ser sostenibles perquè per aconseguir-ho “la societat ens ha d’entendre”.
Unió bancària europea
Durant la seva intervenció, Goirigolzarri també ha reclamat que, d’una vegada per totes, es completi la unió bancària europea amb la creació del fons de garantia de dipòsits i ha lamentat que en el mercat bancari europeu encara no estigui clar qui és el prestador d’última instància per aportar liquiditat, per exemple, a un banc solvent que entra en turbulències. En altres mercats, com l’americà o el britànic, per exemple existeix la figura del Tresor que apareix en aquests moments complicats.
Sobre les diferències de cotització entre els bancs nord-americans i els europeus, el president de CaixaBank ha assenyalat que és per diversos factors. En primer lloc, pels tipus d’interès negatius que hi havia a Europa fins ara i que els inversors veuen la regulació europea “més complexa i menys reglada”. El tercer motiu és l’enorme fragmentació del mercat bancari a Europa.
Cal més agilitat bancària
Goirigolzarri ha compartit la intervenció amb el president de Financial Stability Institute, Fernando Restoy, i el president del banc Standard Chartered, José Viñals, tots dos han reconegut que un altre dels grans reptes de la banca és millorar la seva agilitat. Per una banda, Restoy ha defensat que Europa necessita més cobertura en els dipòsits per a promocionar l’estabilitat financera i ha criticat que “les dificultats polítiques desapareixen quan s’identifiquen les urgències”. En aquesta línia ha opinat que la regulació de la banca existent “no es mou amb suficient agilitat” però ha destacat positivament que en l’àmbit europeu la normativa segueix els estàndards internacionals.
Per altra banda, Viñals s’ha sumat en la crítica a la falta d’agilitat i ha assegurat que perquè els bancs puguin competir amb les empreses Big Tech és necessari “treballar en les cobertures dels costos”. Alhora, ha considerat que les empreses amb participació global tenen “una posició delicada perquè han de navegar en la incertesa” pel fet que, segons el, han augmentat les tensions en l’àmbit geopolític.
