Catalunya concentra gran part de les empreses més innovadores del sud d’Europa. Barcelona en si mateixa ja s’ha convertit en un hub de projecció internacional i el bressol de grans empreses que posicionen la ciutat en la cúspide europea de la innovació. De fet, companyies com Apple, AstraZeneca o PepsiCo han escollit la capital catalana per instal·lar-hi els seus centres d’innovació precisament per la gran tracció que genera la marca Barcelona. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer i la volatilitat del sector obliga la ciutat a reinventar-se constantment i adoptar noves mesures per continuar rebent el finançament nacional i estranger que permeti treballar a les noves companyies.
En el marc de la Reunió del Cercle d’Economia, les start-ups s’han convertit en les reines del final de la primera jornada i els experts han demostrat -un cop més- que les empreses emergents continuen sent la clau de l’èxit empresarial català, però el seu creixement depèn directament de l’aposta clara del govern pel sector. “Silicon Valley no va sorgir del res, fou el govern el que va decidir posar-se en contacte amb inversors per potenciar l’espai”, explica Natalia Olson, exassessora d’Innovació i competitivitat del president Obama i directora de Plug and Play. En aquest sentit, Olson remarca que la necessitat de compartir coneixements amb les empreses privades i continuar apostant per invertir en companyies és una de les parts més importants pel creixement de Barcelona com a hub. “La ciutat pot créixer perquè és el cor del sud d’Europa, però necessita acords, el que jo en dic Polítiques Públiques Intel·ligents”, afegeix l’exassessora d’Obama.
I precisament de polítiques parla Pau Solanilla, comissionat de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona. I és que, ell mateix reconeix que la capital catalana té punts de millora, però que l’administració pública posa el seu granet de sorra per fer créixer les companyies. “Som la capital més asiàtica d’Europa”, explica Solanilla, ja que ell mateix assegura que la connexió amb el continent asiàtic que té Barcelona és un dels grans motors de creixement de la ciutat. Així doncs, el comissionat de l’ajuntament reconeix que una de les claus essencials de l’èxit de la seva administració és haver creat i continuar creant aquestes connexions amb punts importants al món, ja que d’aquesta manera els inversors tenen una entrada directa a la ciutat. “L’urbanisme transformador és una mesura d’èxit de l’ajuntament”, continua Solanilla.
El sistema barceloní: Ajudes, educació i talent
La capital catalana té un ecosistema fort i competitiu. De fet, l’última estadística que va publicar Acció, deixava Barcelona en cinquena posició en el rànquing de ciutats més innovadores a escala mundial. Aquestes dades concorden amb l’opinió del CEO del Tech Barcelona, Miquel Martí qui relata la gran capacitat de tracció de la capital catalana, que des del 2018 ha doblat el nombre de hub digitals. “Barcelona és la segona opció dels emprenedors arreu del món per muntar una empresa”, explica Martí. És per això, que afegeix que cal continuar fomentant el talent i crear un ecosistema fort que no només atregui treballadors sinó que eviti la fuga d’emprenedors. “Necessitem eines per retenir el talent i persones amb capacitat d’adaptar-se”, continua.
Pel CEO del Tech Barcelona les ajudes de l’administració pública i dels inversors i assessors són un punt clau pel creixement de les empreses de la ciutat. Així doncs, reconeix que hi ha grans canals d’inversió, així com organitzacions públiques i privades que es dediquen a catapultar a l’èxit empreses emergents. “Hem après a invertir i ara el finançament està més focalitzat”, descriu Martí, fent referència a la maduresa de l’ecosistema d’inversions on ara hi ha molt més finançament especialitzat. A més -segons explica Martí- s’han incrementat les grans inversions de rondes de sèrie A i B, una situació extraordinària que reconeix encara més el potencial de la capital catalana.
Un altre dels pilars essencials del posicionament tecnològic de Barcelona és l’educació. El CEO del Tech Barcelona fa referència aquest aspecte i demana més voluntat de formar als emprenedors, així com universitats més preparades que atreguin aquests joves que volen rebre l’educació necessària per obrir un negoci. “Barcelona es troba en segona posició en el rànquing de més projectes fundats des de la universitat”, diu Martí. És per això, que l’empresari fa èmfasi en la necessitat de fer créixer aquesta xifra i fer partícips els centres educatius d’aquest creixement del sector tecnològic.
Tel-Aviv, el model a seguir
Per tant, tot apunta que Barcelona té el potencial per convertir-se en una ciutat model, però hi ha exemples d’èxit que marquen el patró a seguir. Aquest és el cas de Tel-Aviv, a Israel, un dels centres tecnològics amb més inversió del planeta. “No hi ha dubte que la tecnologia és un dels principals motors de l’economia de Tel-Aviv”, reconeix Einat Magal, del ministeri d’Innovació, Ciència i Tecnologia d’Israel. En la seva intervenció a través de la pantalla, Magal explica els grans reptes als quals s’ha enfrontat el país, i posa molt d’èmfasi en la necessitat no de només tenir talent sinó de crear-lo. “Tenim grans centres educatius per formar a les persones”, afegeix la política, qui a més, assegura que gràcies al creixement del sector, la tecnologia ja acapara el 30% del PIB de la ciutat. Pel que fa a la col·laboració publicoprivada, Magal confirma que els governs juguen una part molt important en el creixement del potencial innovador d’una ciutat i continuar explicant que “en un entorn que creix de manera accelerada cal que l’administració pública que fomenti el talent i la innovació”.
Amb tot, Barcelona té la capacitat i sobretot la voluntat de convertir-se en una ciutat líder en el sector tecnològic, però li falta l’acompanyament públic, que moltes vegades és insuficient. Les polítiques de suport a les empreses emergents i les mesures de retenció de talent encara són assignatures molt noves pel govern, el que provoca alguns buits en la gestió d’aquest potencial per convertir-se en un centre tecnològic de renom. Solanillas, però, assegura que Barcelona té una cosa que Tel-Aviv no ha aconseguit: la cultura del risc. “Per als emprenedors barcelonins el risc és una oportunitat”, diu el comissionat.
1 
