L’exclusió financera és un concepte que persegueix la Catalunya interior des de fa anys. La tecnologia combinada amb la reducció de costos per pal·liar les conseqüències de l’última crisi bancària, van fer que moltes entitats tanquessin les seves oficines en les zones menys poblades i van deixar a una part de la població sense servei fix a la seva localitat. Ara, després d’anys de queixes, el Govern de la Generalitat ha intervingut i busca la manera de fer arribar la banca a aquests municipis de la mà d’una col·laboració publicoprivada. Amb un pressupost de 900.000 euros i la participació de Caixabank i Caixa d’Enginyers, més de 800 pobles catalans tornaran a tenir oficina, un fet que, lluny de ser una solució definitiva, és el primer pegat en una ferida que s’aprofundeix any rere any.
“La falta de caixers és el resultat d’un problema global de crisi que ha repercutit en el sector bancari i un problema estructural d’adaptació tecnològica del medi rural”, explica Xavier Brun, coordinador del màster en Banca i Finances de la UPF-BSM. L’expert es remunta a abans del 2008, quan la “borratxera financera” va fer que els bancs entressin en el que era una guerra d’hipoteques. “Hi havia tanta quantitat d’entitats bancàries i la demanda era tan estable que el preu es va reduir moltíssim”, diu Brun, que afegeix que això va provocar que els bancs es confiessin. En arribar la crisi financera del 2008 quan va esclatar la bombolla immobiliària, les entitats financeres es van convertir en empreses deficitàries i moltes van optar per la reestructuració i la fusió per sobreviure. Aquesta va ser la causa del tancament de moltes oficines, sobretot en les zones on no hi havia suficients habitants per fer rendible una jornada de vuit hores per tota una plantilla.
Paral·lelament, la digitalització i la tecnologia aplicada a la producció van créixer ràpidament. “Estem parlant que fa 30 anys tot just hi havia els primers cibercafès”, replica el professor de la UPF, que afegeix que “l’escalada ha anat tan de pressa que molta gent no ha tingut temps d’adaptar-se”. En aquest sentit, la població del medi rural, que també ha estat històricament una població envellida van ser els més afectats per la rapidesa dels canvis, i es van convertir en els inadaptats. Així doncs, els bancs triaven la reestructuració de les seves plantilles i la disminució considerable de les oficines per reduir despeses, i utilitzaven la tecnologia d’aliat indiscutible per tot aquest canvi. Una evolució a passes agegantades que va deixar a molta gent a l’estacada, sense tenir temps d’adaptar-se a la nova normalitat i amb una clara dependència de l’espai físic per fer els seus tràmits bancaris. “Si fem una estimació, en els últims anys, els bancs han tancat el 50% de les seves oficines”, explica Brun, qui, a part, afirma que “la major part del cessament de serveis s’ha produït en zones rurals, on la població està envellida i la migració de joves és constant”.
El paral·lelisme dels bancs i la salut
El problema principal de l’exclusió financera, més enllà d’aïllar encara més els petits municipis de l’interior de Catalunya, és que la solució integral hauria de ser una decisió dels mateixos bancs. En altres paraules, és evident que la reducció de costos implica tancar les oficines poc rendibles o deficitàries, però no sense abans assegurar un servei mínim. Brun ho compara amb el sector sanitari, ja que “els diners i salut són els problemes més importants del ciutadà mitjà”. En aquest sentit, l’expert descriu com el sector de la salut també va passar per la seva pròpia crisi i hi va haver una gran quantitat d’hospitals i centres mèdics públics que van tancar per falta de pacients. “En la salut es va arreglar portant un metge cada setmana a les zones on no hi havia prou habitants per mantenir un centre de salut”, explica el professor de la UPF. Una situació, doncs, que podria ser similar a la dels bancs, però molt més fàcil de solucionar, ja que la sanitat és pública i els caixers depenen d’empreses privades amb el seu interès propi.
Ara mateix, el servei de retirada de diners en metàl·lic i l’assessorament bancari físic i no telemàtic són serveis deficitaris pels bancs. Com a conseqüència, assegurar l’accés a la banca a totes les persones de Catalunya, sigui de la manera que sigui, no és una aposta gaire beneficiosa per les companyies. “Amb la banca s’hauria de fer el mateix que amb la salut, però això té un cost que les entitats no estan disposades a assumir”, confirma Brun. D’altra banda, però, si no s’actua sobre aquesta qüestió, l’exclusió financera continuarà creixent, ja que fent càlculs, en una dècada la tecnologia haurà avançat encara més, però la població també s’haurà envellit, un fet que els allunyarà encara més de l’adaptació digital.
L’oficina mòbil que recorre Catalunya interior
És per això que la Generalitat ha vist la necessitat d’intervenir i posar sobre la taula una solució -potser no definitiva- per apropar els bancs a les zones rurals. La gran majoria de pobles catalans sense una oficina de banc en el seu municipi tindran els serveis bancaris personalitzats d’una furgoneta cada 15 dies. El Govern ha decidit donar la potestat de liderar aquest projecte a Caixabank i Caixa d’Enginyers. Les primeres oficines començaran al setembre i es pretén cobrir el 100% de la població del país. En aquest sentit, aquestes oficines mòbils faran parada als pobles que ho necessitin i costaran al voltant de 900.000 euros. La iniciativa, aparentment ben rebuda, ha despertat algunes reticències entre la població rural, tot i que la visió general ha estat molt positiva. “És un servei molt positiu”, declara al Món Economia Joan Miró, alcalde de Masllorenç, un dels pobles del Baix Penedès que rebria la visita de la furgoneta. El mateix opina Toni Prat, alcalde d’Alpens, al Lluçanès, qui confirma que “és una mesura que anirà bé sobretot a la gent gran que actualment havia de sortir del poble per treure diners”.
Precisament una iniciativa com aquesta és el que el professor de la UPF reconeix que “es necessita”, i per tant podria ser la solució temporal a aquest problema estructural que pateix la població rural. Tanmateix, però, també hi ha alcaldes que no ho veuen suficient. Aquest és el cas de Rafael López, alcalde de Gósol, al Berguedà qui assegura que “estan molt contents per la decisió de la Generalitat”, però que “el problema ve de la manca de regulació estatal”. López explica que el seu poble és un gran centre turístic que a hores d’ara no té oficina bancària i no pot donar servei als turistes que hi arriben en temporada alta. Per a ell, una furgoneta no és la solució, sinó que “hi hauria d’haver una normativa que obligués els bancs a tenir una oficina cada X quilòmetres”, ja que -continua el mateix alcalde, “l’accés als serveis bancaris és un dret reconegut per la Unió Europea“. Sigui com sigui, López també reconeix el diuen la majoria dels municipis i on també coincideix Brun: “Per enfrontar-nos a l’exclusió financera, aquest és el camí”.
