El govern espanyol encara una nova derrota en una votació parlamentària clau. En aquesta ocasió, a la comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats. En una sessió que dura més de set hores -es troba ara enmig d’un etern recés- Moncloa podria perdre les seves dues mesures fiscals estrella de la passada legislatura: els impostos extraordinaris a les energètiques i la banca. El gravamen a les grans elèctriques i petrolieres, val a dir, estava en entredit d’ençà que el PSOE arribés a un acord amb Junts i el PNB per deixar-lo caure de la reforma fiscal arran de les amenaces de Repsol i altres multinacionals del sector de retirar inversions a Catalunya i el País Basc. Malgrat l’absència de majories, les esquerres -Sumar, el BNG, EH Bildu i ERC- han presentat esmenes a la proposta de llei que es votava aquest dilluns per reprendre el gravamen, tot considerant-lo “imprescindible” per sostenir l’estat del benestar. Cap d’elles, però, ha tirat endavant, sense els vots afirmatius de jeltzales i juntaires que van fonamentar la majoria d’investidura i amb l’oposició de la dreta espanyola.
Més dur ha estat el batzac de la derrota de l’impost a la banca. La votació clau ha acabat en un empat a 18 vots -la majoria per fer saltar una proposta a l’hemicicle es troba als 19 suports-, que ha forçat la mesa a decidir per vot ponderat, imposant-se les referències d’escons de cada grup parlamentari representat a la trobada. Tampoc no ha aconseguit tirar endavant la fi dels privilegis fiscals a les socimis, que havien de perdre el règim impositiu especial de l’1% que aguantaven fins ara entre amenaces d’empreses com Colonial. Sí que s’han aprovat punts clau del programa socialista, com ara el gravamen als vapers, l’impost als allotjaments turístics o la reforma de l’IVA del sector petrolier adreçada a eliminar el frau que, segons les companyies afectades, escala fins al 20% de la xifra de negoci total de la indústria.
Una directiva europea trastocada
Val a dir que la mesura original incorporava exclusivament la transposició de la directiva europea per garantir que les grans multinacionals abonin un impost de societats mínim del 15% -una mesura que parteix de l’OCDE i amb la qual Brussel·les aspira a desincentivar la fugida a paradisos fiscals-. Totes les formacions, cal recordar, hi donaven suport; si bé encara hi ha possibilitats que la norma caigui per les desavinences en els afegits que Moncloa ha fet al redactat -aquesta proposta de reforma fiscal que el PP li retreu d’ençà de la seva presentació-. Diverses formacions han posat en entredit l’estratègia de Sánchez de vincular la seva reforma fiscal a una llei essencial per a, per exemple, l’aterratge de fins a 11.000 milions d’euros en fons europeus. Entre elles, la diputada d’ERC Pilar Valluguera l’ha qualificat de “xantatge” durant la seva intervenció a la comissió.
Després de votar el conjunt d’esmenes, el president de la comissió, el diputat socialista Alejandro Soler, ha convocat un recés que encara no ha finalitzat, posant en entredit l’aprovació del dictamen necessari perquè el projecte de llei passi al ple del Congrés. Segons la premsa de Madrid, els socialistes es troben ara per ara negociant amb populars i ERC per cercar una majoria viable per tirar endavant una proposta que estaria encara en risc de caure un cop arribi a la votació final, que dirimiran els 350 diputats.
Enfrontaments entre blocs
Les principals mesures que Moncloa ha intentat tirar endavant lligant-les a la transposició de la directiva europea han estat motiu de batalla entre les formacions que van fonamentar la majoria d’investidura de Pedro Sánchez. Les esquerres sobiranistes -EH Bildu, Esquerra Republicana de Catalunya i el BNG- han estat especialment agressives contra el govern espanyol per les concessions a Junts i el Partit Nacionalista Basc pel que fa al gravamen energètic. El diputat abertzale Oskar Matute ha arribat a acusar els dos grups nacionalistes d'”actuar al dictat de Josu Jon Imaz”, CEO de Repsol i, precisament, expresident jeltzale. El gallec Nestor Rego, per la seva banda, ha defensat el manteniment de la taxa, tot argumentant el seu caràcter “essencial per a l’estat del benestar”; mentre que la republicana Pilar Valluguera ha acusat Junts i PNB de ser “lacais de les energètiques”. “No hi ha d’haver impost perquè els senyors de Repsol així ho han decidit, i per aquí no passarem” etzibava la representant d’ERC. Per la seva banda, la representant dels d’Aitor Esteban a la comissió, Idoia Sagastizabal, ha acusat la bancada progressista d’afegir a la proposta de llei esmenes “per mantenir un discurs”, però sense recorregut real a la Cambra. Al seu costat, el portaveu fiscal de la formació del president a l’exili Carles Puigdemont, Josep Maria Cruset, ha titllat el gravamen de “nociu per a Catalunya”, en tant que amenaça per a les inversions productives a Tarragona -en línia, precisament, amb les posicions d’Imaz-.
Altres mesures, val a dir, no han estat tan polèmiques. El conjunt de formacions, per exemple, s’han avingut a aprovar les esmenes relacionades amb la reforma de l’Impost sobre el Valor Afegit per als operadors petroliers, una demanda històrica del sector dirigida a “posar fi al frau” que inunda el seu teixit de negoci, equivalent -segons recordava el president de Nieves Energia, Lluis Nieves- al 20% de la facturació total. No sense dards, val a dir: el diputat del Partit Popular Santi Rodríguez ha celebrat el vot positiu de la totalitat de la comissió -a excepció de Vox- a l’esmena, tot colpejant el PSOE per una de les derivades del cas Koldo. “Han hagut de trincar el soci d’Ábalos perquè ho tirin endavant”, ha etzibat el portaveu conservador; en referència al negoci de Víctor de Aldama i Claudio Rivas, que hauria generat més de 180 milions d’euros en beneficis irregulars als empresaris.
