Les previsions de l’economia alemanya ja s’ajusten a la nova realitat comercial de la UE. Després que Ursula von der Leyen entregués al president dels Estats Units, Donald Trump, un pacte que part de la Unió ja ha titllat d'”humiliació”, les darreres estimacions de l’FMI revelen que la gran guanyadora del procés -a costa de la resta del continent- és la indústria centreeuropea. Especialment, el sector de l’automòbil, que constarà entre els únics per als quals el pacte del golf reduirà les taxes a les exportacions que els compradors nord-americans patien fins ara. Segons l’organisme que dirigeix Kristalina Georgiva, Alemanya registra el canvi més significatiu de previsió de totes les economies avançades: si el passat mes d’abril s’esperava un estancament general, el 2025 deixarà un creixement minso, del 0,1%, que accelerarà fins al 0,9% el 2026. Gràcies a la baixada dels impostos internacionals, doncs, la federació abandona una tendència de dos anys consecutius amb contraccions de la seva economia, i evita escalar la recessió que els llasta des de la sortida de la pandèmia.
La tendència, val a dir, és generalitzada; si bé poques economies com l’alemanya necessitaven un canvi de rumb com aquest. A l’Estat espanyol, l’FMI manté el creixement per al 2025 en el 2,5%, en línia amb el consens general; i eleva el del 2026 fins a l’1,8%, lleugerament per sobre del que va revelar el BBVA; però inferior al previst per la Cambra de Comerç de Barcelona o el Banc Sabadell, entre altres. Els 27 quedaran encara lluny de l’accelerada espanyola, però també registren una revisió a l’alça, de dues dècimes enguany, fins a l’1%; tot i que es mantindria en l’1,2% el pròxim curs. Per sobre de les previsions es troba també Irlanda, que apunta a un creixement “fort”, prou per fer de motor del conjunt del continent.
Lleuger optimisme als EUA
Segons el Fons Monetari, el retrocés de Trump també ajudarà la seva economia local. Respecte de les estimacions de l’abril, les lectures nord-americanes apunten a un creixement de l’1,5% enguany i de l’1,6% en dotze mesos, en ambdós casos una dècima per sobre dels anteriors càlculs. A banda d’uns aranzels menys agressius, l’FMI celebra també la millora de les condicions de finançament via baixada de tipus d’interès, especialment a la UE; i la baixada del preu del dòlar, que permet un millor accés de les divises més fortes -com l’euro o la lliura- als mercats internacionals. Amb tot, el PIB global creixeria el 2025 un 3% i el 2026 un 3,1%, millores de dues i una dècima en comparació amb l’estudi de l’abril, respectivament.
