El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural –departament anteriorment conegut com a Acció Climàtica– David Mascort ha reivindicat, en la seva ponència davant la comissió parlamentària del seu ram per presentar els pressupostos, el rol del Govern en la transició energètica. Es tracta d'”un dels cavalls de batalla més importants” de l’executiu de Pere Aragonès, en les seves paraules, d’ençà de l’inici de la legislatura. Sota el braç, Mascort porta un pressupost de la Generalitat per al 2024 que, ara sense Next Generation, dedicarà un 9,3% menys a les línies de treball que pengen d’agricultura. Si s’observen només els recursos propis, la despesa creix en uns 68 milions d’euros, fins als 1.291 milions. En un dels àmbits clau per a les polítiques climàtiques catalanes, les energies renovables, la cartera pública ascendeix als 300 milions d’euros; una xifra que, si bé des del sector consideren benvinguda, els experts consultats per Món Economia consideren extremadament llunyana a les necessitats de l’estructura energètica del país. “És la xocolata del lloro”, etziba el que fora president de la comissió de renovables de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa Pimec, l’empresari Joan Vila.
En paraules del conseller Mascort, els comptes per al 2024 “aprofundeixen en la descarbonització de les vides” dels catalans. En aquest sentit, el titular d’Agricultura reivindica que la Generalitat hauria d’esdevenir “un actor decisiu” en la generació d’energia, així com en el conjunt del seu cicle, fins a arribar al consum. Bona part dels fons pressupostats per a l’energia neta sota el departament, de fet, aniran destinats a l’Energètica, la companyia pública fundada per la Generalitat l’any 2022, amb diverses ambicions: uns 40 milions es dedicaran a la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis públics, entre altres inversions. El document pressupostari aprofundeix, a més, en l’única de les variants de la transició energètica on despunta Catalunya: la promoció de l’autoconsum. Mascort ha defensat una inversió de prop de set milions d’euros en el desplegament d’oficines comarcals per assistir a l’autoproducció energètica a empreses, les més allunyades encara d’un fenomen que ja suposa més d’un gigawatt al país, amb uns 100.000 nodes a la xarxa.
Malgrat la defensa de Mascort dels comptes catalans, els experts consultats critiquen la “manca de visió conjunta” de l’administració a una Catalunya encara profundament endarrerida pel que fa a l’expansió renovable. Segons les dades de Red Eléctrica, tal com recorda l’autor i antic director general d’EolicCat Jaume Morrón, només el 15% de la potència instal·lada a Catalunya prové de fonts renovables. Si bé els projectes autoritzats per part de la direcció general d’energia han anat en clara tendència alcista –des del govern apunten que, després d’un rendiment gairebé inexistent l’any 2021, el 2025 podrien s’arribaria fins as 3.000 megawatts renovables amb permisos energètics–, els objectius del país romanen enormement lluny. Cal recordar que l’estratègia de descarbonització de la Generalitat, elaborada pel Proencat, contempla un 100% de producció renovable per a l’any 2050; i que el 2035 començaran a sortir de funcionament els reactors nuclears que encara queden a territori català. Davant aquestes xifres, i malgrat la dedicació pressupostària a la branca d’energies renovables per al 2024, Morrón es mostra extremadament crític amb la tasca de les administracions del país. “Aquest govern no té cap credibilitat: paraules buides”, rebla.
“Plantes de liliput”
Per a Morrón, el compromís de l’administració amb la transició renovable no ve dictat pels pressupostos, sinó en el vessant administratiu. L’expert dona “més importància a la llei d’acompanyament de pressupostos que no pas a una inversió en teulades”. Val a dir que, en el vessant regulador –en una mesura adjacent als comptes– , el Govern ha anunciat també l’eliminació de l’exigència de permís administratiu per a les plantes fotovoltaiques i solars de menys de 500 kwh; una mesura que Vila celebra, en tant que pot millorar substancialment les condicions d’indústries i fins i tot petites viles que cerquen certa independència energètica.
El nou límit, segons l’empresari, “permetrà posar un parc d’autoconsum a molts pobles petits del país”. Val a dir que la mesura no serveix per avançar, sinó per eixugar un endarreriment: la legislació espanyola ja situava als 500 kwh el límit per a la necessitat d’autoritzacions administratives en sol no urbanitzable per a instal·lacions fotovoltaiques i eòliques. L’ampliació reguladora, si bé és positiva, dista de ser, a ulls de Morrón, suficient. “Això no se soluciona amb plantes de liliput: són benvingudes, però són el complement dels parcs grans que necessitem per aportar generació renovable massiva”, declara l’expert.
Difícil generar inversions
L’avenç, tant pressupostari com normatiu, de la nova generació renovable a Catalunya, a més, es complica amb cada dia que passa. La pujada dels tipus d’interès per part dels principals bancs centrals del planeta dificulta els moviments de finançament; i la intensa davallada del preu de l’energia fa que les noves plantes triguin a ser rendibles. En aquest sentit, per a Vila, “hi ha una aturada total” en les apostes per les renovables; una aturada encara més perniciosa a una Catalunya llunyana als seus objectius de renovables. “Com que la part normativa no ajuda, i el preu cau en picat, ningú està pensant a invertir”, avisa l’empresari. Així s’explica, de fet, la manca de projectes d’eòlica que s’han presentat a tràmit a Catalunya durant el 2023 –tres, segons Morrón–. Encara hi ha empreses catalanes, però, que operen dins el sector, malgrat que ho han de fer fora del país. “La indústria eòlica catalana no ha desaparegut, però fa la feina fora de Catalunya”, lamenta l’expert; tot apuntant, entre altres, al gran projecte renovable de Forestalia a l’Aragó.
“És una demostració que les coses s’han de fer quan toca fer-les: ara hi ha projectes que segurament no es faran, i és responsabilitat del Govern, perquè ha trigat massa”, subratlla Morrón. Si bé la primera solució a la boca del sector és encara la facilitació administrativa, hi ha una pota pressupostària que podria assistir davant aquest alentiment financer. Una “solució creativa”, per a Vila, que comportaria una hibridació dels productes financers entre entitats privades i l’ICF; “que es parteixin el risc”. L’empresari, però, és poc optimista: “Per fer això caldria imaginació, i les administracions catalanes no en tenen gaire”. Val a dir que Mascort ha anunciat també l’aprovació dels nous criteris inversors, si bé el sector públic català participa només de dos parcs actualment, amb una potència acumulada de prop de 4MW.
Xoc públic al sector privat
Una de les inversions previstes als pressupostos que Mascort ha reivindicat davant la comissió del ram al Parlament també anirà vehiculada per l’Energètica, si bé no té a veure amb infraestructures: es tracta d’una nova despesa en compra d’energia per esdevenir comercialitzadora d’uns 19 milions d’euros. Quan el Govern va acordar amb els Comuns, a finals del 2022, entrar al mercat comercial d’electricitat, diverses veus sectorials ja van mostrar els seus dubtes. Davant aquesta despesa, Morrón ha reiterat el seu rebuig: “el sector públic no té per què involucrar-se en la feina que el sector privat ja fa temps que fa de manera eficient”. En aquest sentit, Vila reclama actuacions –vehiculades també a través de l’Energètica– per millorar la disponibilitat de la xarxa elèctrica, que descriu com a “col·lapsada”. L’empresa pública, afegeix l’exdirigent d’EolicCat, “hauria de dedicar-se a construir una xarxa de distribució com Déu mana i complementar l’actual, que és insuficient”.
