L’ampliació de l’Aeroport del Prat “està mans de la Generalitat”, segons ha dit aquest dimarts el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible espanyol, Óscar Puente. En una compareixença al Senat, el ministre ha recordat que el seu departament va arribar a un acord amb Aena per ampliar la infraestructura l’any 2019, i que aleshores va ser el govern català qui va “rebutjar” la proposta. El ministre fa referència a la negativa de Pere Aragonès que va obrir una picabaralla entre Junts i ERC, amb els juntaires partidaris de l’ampliació i els republicans en contra.
Puente, que s’ha defensat així de les crítiques del senador de Junts Josep Lluís Cleries, que li demanava “fer coses” davant l’alta demanda turística que hi haurà a l’estiu, insisteix a parlar de “consens” entre administracions per ampliar l’aeroport “com més aviat millor”. “Ja m’agradaria poder anunciar una inversió al Prat com l’anunciada a Barajas. Està a les mans de la Generalitat”, ha reiterat un cop més.
Entre les “coses” que demanava Claries, hi apareixia la transferència de la gestió del Prat a l’administració catalana. Una proposta que el mateix ministre ha descartat en seu parlamentària. “Podem transferir la gestió on vulguin, però sense una pista més l’aeroport del Prat no absorbirà més trànsit”, ha remarcat Óscar Puente en el seu torn de rèplica. El cap del ministeri de Transports ha apuntat, per defensar la gestió de l’estiu, que augmentaran un 10% el nombre de controladors, un 8% la gestió de trànsit aeri i un altre 10% el nombre d’enlairaments.
Crítiques a l’allau d’inversions sobre Barajas
Josep Lluís Claries ha aprofitat la intervenció per criticar l’allau d’inversions que el govern espanyol fa a Barajas, el qual ha qualificat d’aeroport “sobredimensionat”. En tot cas, Puente s’ha excusat afirmant que les inversions s’han fet a les terminals de l’aeroport madrileny, afirmant que a Madrid ja tenen quatre pistes.
En aquest sentit, més enllà de l’ampliació del Prat amb una pista nova, el senador de Junts també ha recriminat al ministre que no s’hagi construït una terminal satèl·lit al Prat, citant un acord de 1999. Unes afirmacions que Puente ha rebatut de nou, remarcant que el Prat no té problemes de terminals sinó de pistes.
Diferents propostes sense consens
L’ampliació del Prat s’ha enquistat als despatxos de l’administració, malgrat haver-hi diferents propostes. La que més factible suposaria ampliar la tercera pista actual uns 500 metres i carregar-se una part de la Ricarda, una opció que defensen els empresaris i que el Col·legi Oficial d’Enginyers Aeronàutics a Catalunya (COIAE) la va considerar com “un bon punt de partida”. Una opció aparentment factible, però que compta amb l’oposició de diferents grups activistes i veïnals de la zona.
Tampoc ha prosperat la proposta de l’administració Aragonès, que suposaria ampliar els usos de les pistes en els mesos d’estiu per donar cabuda a l’augment de circulació aèria. Per últim, un grup d’experts convocats pel govern català aposten per la construcció d’una quarta pista, la qual es considera viable tècnicament i econòmicament. Fruit de l’enquistament polític, en els darrers anys també han aparegut propostes més originals, com la creació d’una pista sobre el mar. Una opció també factible tècnicament, però que augmentaria l’erosió d’unes platges que ja estan prou castigades.
