La producció industrial de la zona euro segueix sense mostrar símptomes de recuperació i torna a patir un retrocés. De fet, el mes de juny passat va registrar una nova reculada mensual, la tercera consecutiva, després de baixar un 0,1% respecte al maig, quan havia caigut nou dècimes, segons les dades d’Eurostat. Al conjunt de la Unió Europea, l’índex de producció industrial es va estancar al juny, després de retrocedir un 1,2% al mes de maig. En comparació del mateix mes del 2024, la producció industrial de la zona euro va baixar un 3,9%, mentre que entre el grup dels 27 va disminuir un 1,5% anual.
Els descensos mensuals més importants de l’activitat industrial es van registrar a Irlanda (-7,8%), Bèlgica (-6,5%), Croàcia i Portugal (tots dos -3,7%), mentre que els augments més importants es van observar a Romania. (4%), Finlàndia (3,6%) i Eslovàquia (2,1%). Respecte del juny de l’any passat, els descensos anuals més importants es van registrar a Irlanda (-17,4%), Croàcia (-8,3%) i Letònia (-5,5%). Per contra, els majors augments anuals van correspondre a Grècia (9,5%), Xipre (8,8%) i Malta (6,3%). En el cas d’Espanya, la producció industrial va augmentar quatre dècimes al juny respecte del mes anterior, quan havia baixat un 0,1%. En un any, l’índex va augmentar un 0,8%.
“Poques evidències” a un canvi de tendència
L’economista en cap per a la zona de l’euro d’ING Research, Bert Colijn, ha assenyalat després de la publicació de la dada que “si bé s’ha esperat un canvi de tendència durant algun temps, hi ha poques evidències que això passi aviat” i ha apuntat que això suposa que les expectatives de creixement del PIB a la UE depenen de “la dubtosa fortalesa dels serveis”. Colijn també apunta en la seva anàlisi que, si bé el petit descens intermensual observat en la dada de producció industrial de la zona de l’euro al juny reflecteix majoritàriament la volatilitat de les dades registrades a Irlanda, “el panorama general segueix sent ombrívol”.
En aquest sentit, l’economista recorda que les perspectives no mostren alleujament per al sector manufacturer i les enquestes també apunten a un debilitament de les comandes entrants al començament del tercer trimestre, suggerint una contracció més gran de la producció, mentre que els inventaris es mantenen en nivells alts, un fet que indica que el marge per a una recuperació imminent de la producció industrial és molt limitat. Així mateix, Bert Colijn adverteix que és molt més difícil traslladar els majors costos relacionats amb l’energia i el transport al consumidor amb una demanda feble. “És probable que la pressió sobre els marges segueixi sent un tema per als fabricants a la segona meitat del 2024”, conclou.
