Els barrils de referència per als preus del petroli a Europa i els Estats Units, Brent i West Texas, recuperen els 80 dòlars. El repunt dels índexs que marquen els costos finals dels productes derivats del petroli respon, principalment, al topall a les exportacions del cru rus, així com a la decisió de l’OPEP de reduir substancialment el seu ritme de producció en el curt termini.
Així, les darreres dades apunten cap a una pujada propera al 3% en el preu del barril de Brent, la referència per al mercat del petroli a Europa, fins als 88,05 dòlars. En el cas dels Estats Units, el barril West Texas Intermediate, que marca els preus dels derivats petroliers a la federació, ha saltat un 2,5% fins a fregar els 82 dòlars. En ambdós casos, però, els màxims estan llunyans. Al gener, durant les primeres setmanes del conflicte a Ucraïna, l’índex europeu va assolir els 134 dòlars; mentre que, a les mateixes dades, la referència texana s’elevava als 126.
Sensacions i política
Si bé és la inestabilitat entre els principals productors de cru –amb Rússia i la resta de l’OPEP+ al centre– el que explica el repunt dels preus de referència, no hi ha veritables causes materials per un canvi de tendència estructural. De fet, el topall europeu als preus del petroli rus encara no ha entrat en efecte.
L’índex Urals, referència russa, va tancar la jornada del passat 2 de desembre als volts dels 50 dòlars, mentre que el nou mecanisme comunitari s’activaria, entre altres condicions, quan pugés per sobre dels 60 dòlars el barril. De fet, no supera el límit des de mitjan novembre, i, per tant, la mesura de la CE no afecta els ingressos de la Federació russa.
L’OPEP+, al darrere
El principal disparador de l’augment de preus del cru a les potències occidentals és la recent reunió de l’OPEP+, el càrtel que agrupa els principals productors de petroli del planeta. Després de la trobada, els 23 ministres del ram dels estats membres van confirmar que mantindrien la reducció productiva en dos milions de barrils diaris, fins a uns 41,8 milions. Entre els principals artífexs, de fet, apareix Rússia, que va comunicar la seva intenció de contraure l’extracció petroliera en més de 500.000 barrils al dia.
