El Govern ha aprovat aquest dimecres la llei de pressupostos de les administracions catalanes per al 2024. Els comptes catalans per al curs entrant seran –per quart any consecutiu– els més elevats de la història, amb una previsió de 43.673 milions d’euros. Es tracta d’una escalada de 2.443 milions d’euros en despesa primària neta per als Departaments –és a dir, excloent-hi els interessos del deute–, un 6,3% més que el 2023. Els màxims històrics en la dedicació pressupostària s’acumulen en la majoria d’àmbits de despesa, si bé Educació i Salut s’emporten, com és natural pel seu volum d’activitat, les partides més elevades. Des del Govern destaquen l’increment acumulat en la darrera dècada, que supera el 60% en comparació amb el 2014 –prenent com a referència, val a dir, anys en mínims de despesa per les retallades arran de la crisi financera del 2008–. Els comptes de la Generalitat s’elaboren sobre una previsió de creixement d’ingressos no financers del 9,7%, fins als 41.887 milions d’euros. Afegint-hi els financers –el refinançament del deute, xifrat en uns 1.676 milions–, s’eleven fins als 43.673 milions pressupostats.
Pel que fa a les xifres macroeconòmiques, la Generalitat preveu un creixement del PIB català de l’1,8% per al 2024. Val a dir que les estimacions del Govern estan en línia amb la majoria d’organitzacions internacionals, amb una clara moderació respecte de les alces registrades el 2023, que va tancar en una expansió del 2,6%. Val a dir que, de cara al 2025, la consellera Mas espera una expansió més intensa, d’acord també amb les principals entitats globals. Sense anar més lluny, les expectatives del BBVA per a l’economia catalana el pròxim curs tornen a fer un salt, i el situen en una alça als volts del 2,5%
La despesa disponible per a les diferents àrees de la Generalitat, val a dir, es queda en els 41.501 milions d’euros. La diferència entre ambdues magnituds respon, entre altres qüestions, als interessos del deute. Si bé l’any 2023 el cost de retorn del passiu del Govern es va quedar per sota dels 800 milions, l’escalada dels tipus d’interès imposada pel BCE en els darrers mesos ha elevat aquesta partida per sobre dels 1.300 milions d’euros. La previsió de la llei de comptes registra un retrocés d’1,6 punts en la ràtio catalana de deute sobre PIB, fins al 29,5%. Val a dir que aquesta xifra no inclou la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) pactada com a condició de la investidura del president espanyol Pedro Sánchez. Segons ha informat l’executiu, un cop entri en vigor aquesta condonació, la ràtio de deute sobre PIB de la Generalitat cauria fins al 23,6%, la xifra més baixa en prop de dècada i mitja. En xifres absolutes, el deute es va quedar a tancament del 2023 en 83.112 milions d’euros.
Sectors socials
El principal espai de despesa de la llei de pressupostos és la social: la dedicació econòmica acumulada en aquesta línia econòmica – que inclou sanitat, educació, drets socials, igualtat, universitats o transport públic, entre altres partides– se situa enguany en el 72,6% del total, més de 31.000 milions d’euros. El percentatge sobre el conjunt de despesa, val a dir, fa un pas enrere de sis dècimes en comparació amb el 2023, quan es va elevar fins al 73,2%. Des del Govern apunten que aquesta contracció respon a l’escalada d’altres partides, com ara els interessos del deute –que pugen 591 milions en termes interanuals– o la dedicació a polítiques contra la sequera. La despesa neta del departament de Salut és de 12.859 milions d’euros, la partida més elevada de tot el document. La segueix el d’Educació, amb més de 7.508 milions d’euros; i Drets Socials, amb més de 3.612 milions.
D’aquests 12.859 milions d’euros dedicats al departament de Salut, val a dir, 800 milions corresponen a un fons dedicat al pagament de despeses desplaçades –és a dir, despeses no pressupostades en exercicis anteriors, però que la Generalitat va haver d’enfrontar i encara no ha abonat–. Es tracta, segons el Govern, d’un gap històric, que podria suposar als volts del 7,9% del total -una escletxa que s’hauria d’anar tancant progressivament amb fons extraordinaris d’aquest caràcter-. Així, la nova despesa dedicada a Salut es queda en els 12.059 milions d’euros, uns 636 milions més que als comptes del 2023. A l’àmbit sanitari, destaquen inversions com ara la consolidació de la “millora en les condicions del personal sanitari”, que significa una dedicació extra de 355 milions d’euros només durant el 2024. La millora dels serveis d’atenció primària s’emportaria més de 190 milions d’euros, mentre que la inversió en noves teràpies avançades per a malalties “fins ara incurables” aportaria 146 milions addicionals.
Educació, per la seva banda, recull una despesa pressupostada de 7.508 milions d’euros, uns 682 milions més que un any abans. Entre les partides assignades al departament destaca la “reversió” de les retallades “salarials i laborals” dels professionals els centres educatius, sense una quantitat concreta pressupostada. També apareix per primera vegada una dedicació de 67 milions d’euros per finançar la gratuïtat de l’educació infantil, així com 70 milions d’euros per garantir l’escolarització d’alumnes vulnerables. La dotació del departament de Drets Socials s’expandeix en uns 290 milions d’euros any a any, fins als 3.612 milions. Entre la nova despesa pressupostada consta una inversió de 115 milions d’euros per a la millora de tarifes i sous als serveis socials de la Generalitat, així 26 milions d’euros encarats a la reducció de llistes d’espera en àmbits com la cura de la gent gran, la diversitat funcional o la salut mental.
Despesa contra la sequera
Com expliquen des del Govern, la dedicació pressupostària a la lluita contra la sequera extrema que pateix Catalunya ha pres un especial protagonisme en els pressupostos d’enguany. La dedicació a l’àmbit de l’aigua al país supera els 1.000 milions d’euros en els comptes entregats aquest dimecres per l’executiu, amb una partida de 327 milions dedicada a l’ampliació i manteniment de les infraestructures de regeneració i dessalinització; així com uns 86 milions per millores del reg que permetin estalviar aigua. En relació amb les polítiques de l’aigua, emergeixen 572 milions d’euros dedicats a ajudes al sector agroalimentari. La Generalitat dedicarà 87 milions d’euros a una qüestió clau entre les demandes de la pagesia en les darreres setmanes: les escletxes en la cadena alimentària, que retallen el preu que la gran distribució abona als productors. En total, la despesa pressupostada del departament d’Acció Climàtica puja uns 68 milions any a any, un 5,6% si es compara amb el 23, fins als 1.291 milions d’euros.
Pressupostos industrials
Des del Govern destaquen el rol de la política industrial en els comptes del 2024, amb diverses partides relacionades amb la modernització del teixit industrial i innovador del país. La partida dedicada al Pacte Nacional per a la Indústria –ratificat a finals del 2022 pels agents socials i amb una bossa de més de 3.000 milions d’euros durant tota la seva execució– frega els 700 milions d’euros, i preveu qüestions com ara l’agilització burocràtica per a les empreses o ajudes a les firmes exportadores. Més elevada encara és la inversió en recerca i desenvolupament –necessària per millorar un dels grans punts cecs de l’economia catalana, com és la productivitat–: la Generalitat dedicarà per primer cop més de 1.000 milions d’euros a projectes d’R+D, prop de 200 dels quals es destinaran al sistema de coneixement català. De la mà de la innovació, la inversió en universitats se situa per sobre dels 1.200 milions d’euros.
