La reforma fiscal del PSOE, que inclou el nou impost a la banca i la reforma del de Societats, segueix sense els suports de Sumar, soci minoritari del govern espanyol, i de diversos aliats parlamentaris com Esquerra Republicana o EH Bildu, i per això s’haurà de decidir per votació dilluns que ve a la Comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats. La reforma tributària de l’ala socialista de l’executiu de Pedro Sánchez ha començat a estudiar-se aquest dimecres a porta tancada al Congrés, en la fase de ponència, i ha superat el tràmit deixant les espases enlaire, ja que només s’han inclòs esmenes de caràcter tècnic que no tenen res a veure amb el gravamen a la banca i les energètiques.
En concret, la ponència ha aprovat per majoria incloure a la llei, que té com a objectiu principal fixar un impost mínim global del 15% per a empreses multinacionals, només quatre esmenes del PSOE relacionades amb aquest nou tribut que neix de la transposició d’una Directiva Europea. La resta d’esmenes per mantenir l’impost a la banca, pujar la fiscalitat al tabac, gravar els vapejadors, reformar l’impost de societats o pujar les rendes del capital s’han deixat fora de l’informe perquè es debatin dilluns a la Comissió d’Hisenda, una reunió que ja serà a porta oberta.
La reunió de la setmana que ve serà clau. Allà es decidirà el futur de la reforma fiscal davant la impossibilitat d’assolir un acord generalitzat davant la divisió del bloc d’investidura, ja que Junts per Catalunya vol eliminar el tribut a empreses energètiques i Sumar, ERC, Bildu i Podem exigeixen mantenir-lo davant els beneficis rècords que han registrat empreses del sector. Així, la setmana que ve es debatrà un paquet de propostes que inclou el pacte subscrit entre PSOE i PNB per convertir el gravamen a la banca en un impost sobre el marge d’interessos i les comissions de les entitats, perquè així pugui ser gestionat per les hisendes forals i permeti suavitzar-se. Està dissenyat amb un nou caràcter progressiu que anirà de l’1% al 6% en funció de la base liquidable i permetrà la deducció del 25% de la quota de societats.
Discrepàncies sobre el tribut extraordinari a les energètiques
I també resulta rellevant allò que no està en aquestes esmenes. I és que el PSOE ha obviat en les seves propostes el gravamen extraordinari sobre les empreses energètiques, que decaurà el pròxim 31 de desembre, cosa que ha generat l’enuig del soci minoritari del Govern, Sumar, i altres aliats parlamentaris com Esquerra Republicana, EH Bildu o Podem. Aquestes formacions defensaran les seves esmenes per convertir en permanents els impostos a banca i energètiques, i algunes formacions ja han asseverat que la permanència del tribut energètic és una línia vermella per donar suport al projecte de llei del govern espanyol.
Una posició que col·lideix amb la de Junts, que va avisar que no donaria suport a la permanència del tribut a les energètiques si això perjudicava una inversió de 1.100 milions d’euros a Tarragona per part de Repsol en un projecte per convertir residus urbans en combustible. Per part seva, el PNB no està en contra de mantenir el gravamen a energètiques sempre que introdueixi algunes deduccions i es converteixi en un impost perquè Euskadi i Navarra puguin gestionar-lo.
El PP farà d’àrbitre del bloc de la investidura
Però aquestes propostes dels socis del PSOE només podran tirar endavant amb el suport dels socialistes, i el que han pactat amb PNB i Junts, atesa l’oposició de l’esquerra, necessita el suport del PP per prosperar. És a dir, aquest panorama de divisió al bloc d’investidura deixa el PP com a àrbitre a la comissió i els seus vots seran determinants per decidir el futur de les esmenes registrades. L’oposició del PP i Vox a la política fiscal de l’executiu de Sánchez obliga que tots els socis d’investidura donin suport amb el seu vot la resta d’esmenes plantejades pel PSOE, que vol aprofitar aquesta llei per emprendre una reforma fiscal de pes, amb noves figures tributàries i modificacions rellevants a l’Impost de Societats.
