L’economia espanyola va créixer un 0,5% el primer trimestre del 2023, una dècima més que l’últim trimestre de l’any passat. Aquesta pujada s’explica per l’avanç de la inversió i de les exportacions, ja que el consum de les llars es va contreure un 1,3% i la despesa pública va baixar un 1,6%. En termes interanuals, però, encara hi ha més diferència, perquè el PIB es va elevar nou dècimes més -del 2,9% del 2022 al 3,8%-, segons les dades de Comptabilitat Nacional publicades aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
El Ministeri d’Assumptes Econòmics ha destacat que aquesta acceleració del PIB ha estat a causa de l’impuls de les exportacions i a la inversió i s’ha produït “en un context internacional de gran incertesa”, marcat per les conseqüències de la guerra de Rússia a Ucraïna, la qual cosa evidència, al seu judici, la “gran solidesa i resiliència” de l’economia espanyola. En altres paraules, cada vegada es veuen més lluny els afectes de la guerra i la pandèmia, el que provoca una sensació de seguretat que implica més voluntat d’inversió. Així mateix, el departament que dirigeix Nadia Calviño ha subratllat que l’estat espanyol “ha aconseguit pràcticament el nivell de PIB previ a la pandèmia”, l’únic indicador pendent de recuperar.
La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha assegurat que l’economia espanyola “pràcticament” ha recuperat els nivells de Producte Interior Brut (PIB) d’abans de la pandèmia. El Ministeri d’Assumptes Econòmics ha assegurat que el PIB prepandèmia és “l’últim indicador pendent de recuperar”, ja que l’ocupació, l’atur juvenil, la inversió o la productivitat es troben “molt per sobre” de les xifres d’abans de l’esclat de la covid-19.
Més demanda nacional que internacional
Segons les dades avançades per l’INE, la demanda nacional ha estat bastant més forta que la de fora. En concret, els espanyols van aportar 1,3 punts al creixement del PIB interanual en el primer trimestre, una xifra que ja és tres dècimes superior a la del creixement del trimestre anterior. Pel que fa a la demanda internacional va contribuir amb 2,5 punts, sis dècimes més. Cal recordar, però, que l’avanç de dades de l’INE està elaborat amb la informació disponible fins a febrer en la majoria dels casos, encara que també ha inclòs estimacions d’indicadors per al mes de març basades en dades administratives i altres fonts addicionals.
Les exportacions i importacions van mostrar en l’arrencada de l’any millors dades que en l’últim trimestre del 2022. Les primeres van avançar un 5,8%, enfront del descens de l’1% del trimestre anterior, en tant que les importacions van créixer un 3,1%, en contrast amb la reculada del 4,3% del trimestre anterior.
El consum a les llars cau un 1,3%
El de les llars va caure un 1,3%, quatre dècimes menys que en el trimestre anterior, i ja suma dos trimestres consecutius de reculades, la qual cosa no succeïa des que el segon trimestre del 2020, nouvinguda la pandèmia. A més, la despesa pública es va contreure un 1,6% entre gener i març després d’augmentar un 1,7% i un 2% en els dos últims trimestres del 2022. És el seu major descens trimestral des del quart trimestre de 2021.
En contrast amb la frenada del consum de les famílies i de la despesa pública, la inversió va créixer un 1,9% en el primer trimestre de l’any després de dos trimestres en negatiu. De fet, en l’últim quart del 2022 va registrar el seu major descens trimestral des de l’inici de la pandèmia, amb una caiguda del 3,7%.
Per sectors econòmics, l’agricultura va liderar el creixement el primer trimestre, amb un augment del seu valor afegit brut (VAB) del 4,8% respecte al trimestre precedent, seguit per la construcció (+2,5%) i la indústria (+0,6%). En canvi, els serveis van registrar un descens trimestral del seu VAB del 0,1%.
Més de 400.000 nous llocs de treball
Els llocs de feina a temps complet es van incrementar un 2,3% interanual, tres dècimes més que en el quart trimestre, la qual cosa suposa que en un any s’han creat 426.000 llocs de treball equivalents a temps complet. La productivitat per lloc de treball equivalent a temps complet va registrar un avanç interanual de l’1,5%, enfront del creixement del 0,9% del trimestre anterior, mentre que la productivitat aparent per hora efectivament treballada va créixer un 2,3%, taxa 2,2 punts superior a la de l’últim quart de l’any passat. El creixement interanual del cost laboral per unitat de producte (CLU) es va situar en el 2%, taxa 4,2 punts inferior a la variació experimentada pel deflactor implícit de l’economia (+6,2%).
Per part seva, la remuneració dels assalariats es va incrementar un 6,3% interanual en el primer trimestre, dues dècimes menys que en el trimestre previ, després d’augmentar el nombre d’assalariats un 2,6%, dues dècimes més, i pujar la remuneració mitjana per assalariat un 3,6% (+4% en el trimestre anterior). Al mateix temps, l’excedent brut d’explotació va augmentar un 15,8% interanual, 1,3 punts menys que en el quart trimestre de 2022. Malgrat aquesta moderació, encadena sis trimestres amb creixements de dos dígits.
