L’economia catalana continua salvant-se del mal rendiment que la mitjana de la zona euro mostra en els darrers mesos. Segons les estimacions del servei d’estudis del BBVA, el PIB del Principat tancarà el 2024 amb un creixement del 3%, quatre dècimes per sobre de les previsions de l’estiu; i accelerarà un 2,6% el 2025. Ambdues xifres estan per sobre de l’expansió espanyola -també superior a la dels socis comunitaris-, que es queda en el 2,9% enguany i el 2,4% el pròxim curs. Així se’n desprèn del darrer informe Situació Catalunya publicat pel banc bilbaí, que observa importants “millores en la competitivitat” del teixit empresarial, si bé concentrades especialment en els serveis; així com un “elevat dinamisme” en el mercat laboral. Tant és així, afegeixen, que l’atur podria caure fins al 8% l’any vinent, amb la creació de 175.000 llocs de treball en l’acumulat del bienni -entre 80 i 90.000 per exercici-. “L’activitat econòmica a Catalunya millora més del que esperàvem”, celebra l’economista en cap de BBVA Research a l’Estat, Miguel Cardoso, que obre la porta fins i tot a una escalada econòmica superior als tres punts previstos al document. Amb aquesta recuperació, val a dir el producte interior brut superaria ja en vuit punts el d’abans de la pandèmia, a finals del 2019.
Així, Catalunya sobreviu amb escreix el cada cop més fred entorn macroeconòmic de la zona euro. El creixement del 2025 previst per BBVA, de fet, podria arribar a doblar la mitjana dels països de la moneda única -un 2,6% al país per una forquilla comunitària d’entre l’1 i l’1,5%-. Val a dir que el resultat de les eleccions als Estats Units pot esdevenir una amenaça, especialment si el president electe Donald Trump aplica la política aranzelària que ha promès en campanya. Ara bé, tal com apunta Cardoso, l’exposició catalana al mercat nord-americà és molt més baixa que la d’altres mercats del continent: mentre que Alemanya tindria prop d’un 8% del seu PIB obert a les relacions comercials transatlàntiques, el Principat es quedaria entre el 3 i el 4%. Més enllà de sectors molt concrets, com ara la petroquímica o l’alimentària -que sí que miren cap als EUA sovint i romanen a l’espera de les barreres comercials que pugui imposar Trump-, “l’impacte directe” del canvi d’administració a Washington sobre el Principat serà limitat. “Em preocupa més el cop indirecte que pugui causar a socis comercials com a Alemanya, que no els efectes que patim aquí”, raona l’economista en cap.
Els serveis manen, la indústria sobreviu
Enmig de la “tendència a l’estancament” d’altres economies de l’entorn, doncs, Catalunya aprofita l’embranzida del seu sector terciari per escalar a un ritme molt més elevat que la competència. Especialment d’ençà de la pandèmia, el consum intern de les famílies “s’ha mogut dels béns cap als serveis”, fet que ajuda a impulsar el teixit de negoci del país. La present situació, però, pot tenir límits temporals, atès l’important rol del turisme en aquesta dinàmica. La capacitat d’atracció de visitants del país, remarca Cardoso, ha crescut en els darrers anys, amb un increment del 4% en les places hoteleres disponibles des del 2019. Una tendència que, afegeix l’economista en cap, pot apuntar a la “desestacionalització” de l’activitat: els hotels obren més temps i mantenen més habitacions disponibles en temporades tradicionalment baixes. Ara bé, l’emergència climàtica pot servir com un important “coll d’ampolla” per al sector, especialment a l’estiu, quan les condicions meteorològiques siguin més extremes. “Hi haurà un desplaçament cap a la primavera i la tardor, però l’efecte agregat és negatiu”, comenta l’expert.
La indústria, per la seva banda, ha gaudit d’una bona primera meitat del 2024, amb un creixement de l’índex de producció del 4,2%. És la protagonista, de fet, d’un dels factors que protagonitza el millor creixement català en comparació amb Espanya: al conjunt de l’Estat, l’IPI cau dues dècimes, revelant una tendència més similar a l’estancament del secundari que es pot veure a la resta d’Europa. El tercer trimestre, continua Cardoso, ha deixat una lleugera desacceleració, però la conjuntura és favorable a curt i mitjà termini. “Sigui pels guanys de competitivitat del sector, sigui per decisions particulars de certes empreses importants, la indústria catalana va a l’alça”, diagnostica l’economista. Un exemple és l’exportació de vehicles: a Catalunya es manté en clar augment, mentre que a altres territoris va a la baixa. Les línies coincideixen, per exemple, amb l’electrificació de la producció a cada territori -més marcada al Principat, més pobre a altres indrets-. En endavant, recalca l’informe, “la desaparició progressiva dels colls d’ampolla, la millora de la demanda europea de les inversions recolzaran l’activitat industrial”.
El límit de l’habitatge
Entre els riscos que detecta l’informe de BBVA a Catalunya, el més rellevant immediatament és l’habitatge. Tal com recull el document, l’escassetat de places residencials que pateix el país “podria pressionar de nou els preus a l’alça” el 2025. Les dinàmiques de mercat, a més, són “insuficients”, segons els experts: “Al ritme actual, es podrien visar entre 16.000 i 17.000 habitatges aquest any, encara molt per sota dels 40.000 que es creen anualment”. La manca d’habitatge podria, al torn, limitar els fluxos migratoris necessaris per cobrir la demanda de mà d’obra de les empreses del país. El conflicte, de fet, es retroalimenta: l’arribada de persones migrades, que impulsa el creixement econòmic via mercat laboral, pot elevar les tensions de l’habitatge injectant una demanda que no es pot assumir; elevant així la preocupació ciutadana per la immigració i per la seva suposada relació amb un augment del cost de la vida. Tot i això, Cardoso insisteix que “hi ha una necessitat de capital humà, i la immigració augmenta la capacitat de cobrir llocs de treball i fra créixer l’economia”.
