El producte interior brut per habitant barceloní va patir una caiguda del 12,4% l’any de la pandèmia. Segons el darrer informe econòmic municipal publicat per l’Idescat, l’economia de la capital catalana es va contraure fins als 69.998 milions d’euros el 2020. Amb aquest retrocés, el PIB per càpita de la ciutat es va quedar en els 46.000 euros, encara substancialment per sobre de la mitjana catalana, que va voltar els 31.000 euros.
Tot i el cop, Barcelona roman entre les grans ciutats amb més potència econòmica a Catalunya. En termes absoluts va ser, amb diferència, la primera del país; mentre que en la dada per habitant només dues ciutats de més de 50.000 habitants la van superar: Sant Cugat del Vallès (54.1000 euros per càpita) i El Prat de Llobregat (46.500 euros). De fet, només quatre capitals van superar el llindar dels 40.000 euros –les tres esmentades més Girona, que va retrocedir un 7% interanual, fins als 40.600 euros–.
Entre les ciutats amb més habitants, Martorell és la que registra un PIB per càpita més elevat, amb uns 91.500 euros. La concentració industrial al municipi –que, entre altres plantes, compta amb la principal factoria de Seat al país– explica la bona distribució de valor afegit per habitant. La segueix Castellbisbal, amb un muntant per ciutadà de 83.200 euros. Ambdúes ciutats dupliquen la mitjana del país. Per contra, Badia del Vallès o Vilanova del Camí lamenten el producte interior brut més reduït del país, en ambdós casos per sota dels 10.000 euros per habitant.
Economia comarcal
El conjunt de la comarca mostra una tendència similar. Si bé el valor del conjunt de l’economia va caure en termes absoluts, el Barcelonès es va mantenir com el segon territori amb un PIB per càpita més elevat, d’uns 36.200 euros –uns 7.000 euros per sobre de la mitjana catalana, que es va quedar en els 29.100–. Només la Ribera d’Ebre, amb un valor afegit per ciutadà de 38.600 euros, supera la regió de la capital. A l’altra banda del ventall, el Baix Penedès és la que registra un menor producte interior brut per habitant, amb uns 16.500 euros, seguida pel Garraf i el Priorat, amb 17.800 i 18.000 euros per habitant respectivament.
Ciutat de serveis
Si s’observa l’aportació de valor afegit brut per cada sector econòmic, el terciari és, amb molta diferència, el més pesant a la ciutat. El 87,9% de l’economia barcelonina provenia, així, dels serveis. La indústria i la construcció van fer aportacions testimonials al conjunt de l’economia local, segons les dades de l’Idescat, amb un 8,3 i un 3,8% del VAB respectivament.
La tendència és similar a altres grans nuclis urbans de l’entorn de la capital, si bé menys pronunciada. En el cas de Badalona, el pes dels serveis a l’economia local es va quedar el 2020 en el 80,5%. La indústria guanyà cert protagonisme respecte de la barcelonina, fins al 12,5%; com també ho va fer la construcció, que es va elevar a la ciutat fins al 7,1% del conjunt de l’activitat econòmica.
