El 2022 ha estat un any complicat per a les empreses catalanes. S’encetava l’any intentant oblidar i superar la covid i amb una crisi de preus galopant. Quan tot semblava que començava a rebaixar va arribar la guerra a Ucraïna i va esclatar la crisi energètica. Un cop superat tot això, des d’ACCIÓ han pronosticat quins seran els 7 possibles perills que poden afrontar les empreses catalanes durant l’any 2023. Concretament, aquests 7 perills són disrupcions globals que poden impactar de manera directa en la competitivitat de les empreses catalanes.
El primer dels perills descrits en l’estudi d’ACCIÓ són les tensions geopolítiques i el nou ordre mundial, que està molt més polaritzat. Tot plegat ha comportat un increment entre els Estats Units i la Xina que, segons les previsions, aniran en augment. Aquesta tensió en augment es materialitzarà en nous episodis de rivalitat en l’àmbit comercial i, sobretot, el tecnològic, i més si es té en compte que el centre de gravetat geopolític al món està virant ja des de fa anys cap a l’Indo-Pacífic, concretament cap a Taiwan i la Xina, el primer productor mundial de semiconductors. Aquest fet s’emmarca dins la creixent influència de la Xina en l’esfera mundial -un escenari on el lideratge estarà determinat pel domini de la següent generació de tecnologies, principalment- i la creixent fragmentació entre dos blocs, que pot comportar la creació de dos ecosistemes diferenciats al món.
Relacionat amb el nou ordre mundial emergent, una altra de les complicacions per les empreses catalanes podria ser la weaponització, és a dir la utilització per part d’alguns països del comerç mundial com a arma geopolítica. Per exemple, usar les inversions estrangeres per contrarestar el poder creixent de les seves contraparts o evitar que companyies estratègiques passin a mans de països tercers considerats rivals. Aquest context, segons l’informe, obliga les empreses a diversificar o escurçar les seves cadenes de valor globals per fer-les més resilients i segures, relocalitzar unitats productives ja internacionalitzades o buscar nous proveïdors al país d’origen o propers.
Seguirà el problema en les cadenes de subministrament
Una de les grans complicacions per a les empreses d’arreu del món, i també de les catalanes, ha estat els trencaments de les cadenes de valor global que van començar principalment a causa de la pandèmia i que s’han empitjorat amb l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Un bon exemple d’aquest fet és la interrupció del subministrament de cereals ucraïnesos o el tancament dels ports més grans de la Xina a causa de la seva política de covid zero. Com en els últims mesos, això comporta un risc creixent en la manca de subministrament per a les empreses i els consumidors, especialment de les matèries primeres i dels components.
Mentrestant, però, les empreses també hauran de fer front a l’emergència climàtica, que seguirà sent un dels principals riscos per l’any 2023. En el cas de Catalunya, per exemple, la crisi hídrica té impacte en l’activitat econòmica, sobretot per la reducció de la producció d’energia renovable i l’afectació en el sector agrícola, que ha patit una disminució de la producció d’alguns cultius, especialment de regadiu i de producció d’oliva. És per això que Catalunya, i les seves empreses, haurà de saber aprofitar les iniciatives impulsades per la Comissió Europea com el Pacte Verd Europeu, el Fitfor55 o el REPowerEU per poder impulsar la descarbonització i augmentar l’ús d’energies renovables en l’economia del país.
Crisi energètica
En paral·lel, la indústria haurà de fer front a la crisi energètica provocada per l’augment de la demanda a escala global amb la sortida de la crisi de la Covid-19, les sancions imposades a Rússia i la volatilitat de mercat. Ara bé, sembla que gràcies a la implantació de l’excepció ibèrica els preus de l’energia han començat a disminuir a l’estat, i, per tant, podria ser un risc decreixent, encara que cal recordar que els preus energètics han assolit els màxims històrics aquest 2022, ja que el gas és la font d’energia més important i no és senzill substituir-lo en molts processos productius. A més, cal tenir en compte que el desenvolupament de noves tecnologies energètiques netes depèn de minerals crítics com el coure, el liti, el níquel o el cobalt. L’augment de la demanda i la complexitat d’ampliació de l’oferta actual produeix un augment de preus d’aquests minerals i fa aparèixer el concepte de greenflation. Tot plegat el que pot provocar és que els empresaris catalans es trobin en el dilema d’acceptar preus més alts o retardar la transició energètica.
Una altra disrupció que ha intensificat la guerra entre Rússia i Ucraïna és l’increment dels preus dels aliments, que sumat als fenòmens climàtics extrems que pertorben les collites arreu del món intensificarà la inseguretat alimentària. Aquesta situació pot comportar potencials tensions socials i inestabilitat política en algunes regions. Si bé no es pot parlar d’inseguretat alimentària, Catalunya s’ha vist afectada per l’augment de preus dels aliments, que han pujat de mitjana al voltant d’un 20%, tot i que hi ha productes que s’han encarit més d’un 50% com el peix o la carn. De fet, actualment el principal causant de la inflació és, precisament, el preu dels aliments, és per això que han arribat les últimes mesures del govern espanyol.
L’estudi elaborat per ACCIÓ també subratlla que la batalla geopolítica és també geotecnològica i es juga en l’àmbit dels semiconductors més avançats, ja que en depenen tecnologies com la intel·ligència artificial, el 5G o la computació quàntica, que també tenen aplicació en defensa i seguretat. L’augment de la desconfiança mútua entre els Estats Units i la Xina fa perillar l’elevat nivell d’interdependència tecnològica i digital, cosa que afavoreix el desacoblament digital. És a dir, la formació de règims normatius múltiples i mútuament divergents que suposen barreres considerables a la capacitat de les empreses per a transferir dades a través de les fronteres i desenvolupar solucions digitals integrades d’àmbit mundial. Aquest risc se suma al dèficit tecnològic de la Unió Europea i la pèrdua de competitivitat, un fet que posa en joc entre 2 i 4 bilions d’euros a l’any de valor afegit empresarial a Europa si no s’aborden les mancances tecnològiques de continent.
Perill de crisi mundial
Des d’un punt de vista macroeconòmic, l’informe destaca el perill de l’estagflació i la crisi del deute mundial. Tot i que s’espera que la inflació hagi assolit el seu màxim històric durant el tercer trimestre del 2022 i que es comenci a moderar, l’any vinent els preus es mantindran molt elevats; i de fet es preveu que aquesta situació perduri els pròxims anys. D’aquesta manera, s’estima que el 2023 seguirà la política monetària restrictiva a Europa, així com l’efecte d’inflació importada que ha suposat l’enfortiment del dòlar respecte a la resta de divises mundials, especialment dels productes de primera necessitat com els aliments i l’energia, la majoria dels quals estan denominats en dòlars en els mercats internacionals. Aquesta situació contribueix a un potencial decoupling financer entre Orient i Occident: la Xina ja treballa en el seu propi sistema de pagaments interbancaris en iuans, que ara té més marge de creixement arran de l’exclusió dels bancs russos del sistema occidental SWIFT.
Un dòlar fort, juntament amb les polítiques monetàries restrictives dels bancs centrals, comporta també un encariment del deute, fet que pot accentuar el risc de crisis de deute. Així, la persistència de la inflació i la pujada dels tipus d’interès per part dels bancs centrals pot provocar un augment del risc creditici i desestabilitzar el sistema financer, al qual cal sumar la tendència baixista de les borses i l’esclat de la bombolla de les criptomonedes. Aquesta situació pot provocar un possible escenari de recessió mundial, tot i que la crisi impactarà de forma asimètrica als diferents països: les previsions per al 2023 apunten que Europa serà la regió més afectada, mentre que els països emergents asiàtics ho seran en menor mesura. Aquest context pot fer aparèixer la temuda estagflació, un fenomen que suposa un dilema per a la política econòmica, atès que les accions que permeten abaixar la inflació poden incrementar l’estancament econòmic i l’atur, i viceversa.
