El preu de l’habitatge a Catalunya ha assolit la seva cota més alta en els darrers dos anys amb un increment d’un 5,6% durant els primers mesos d’aquest 2024 i l’accés a l’habitatge és un dels principals problemes de la població catalana, sobretot dels joves que es volen emancipar. De fet, molts ciutadans de Catalunya han de fer un sobreesforç i hi han de dedicar la meitat o més del seu sou. Una dada que es desprèn de l’enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que es va realitzar entre el 12 de març i el 19 de maig. Així, trobem que el 42% de les persones enquestades asseguren que destinen més del 50% dels ingressos de la seva llar al pagament de les despeses de l’habitatge (lloguer, hipoteca, despeses de comunitat).
El 28% de les persones consultades que viuen de lloguer o estan pagant una hipoteca assegura que destina entre el 50 i el 75% dels seus ingressos a pagar les despeses de la llar i el 14% assegura que hi destina més del 75%. En canvi, un 38% afirma que hi destina el 25 i el 50% dels ingressos a pagar les despeses de la seva llar. Per contra, només un 14% dels enquestats hi destina menys del 25%. També hi ha diferències entre les persones que viuen de lloguer, majoritàriament joves d’entre 25 als 34 anys, i els propietaris d’un habitatge, on predominen els majors de 50 anys. Només entre els majors de 64 anys hi trobem una majoria que tenen l’habitatge totalment pagat, una condició molt minoritària en les franges de menys dels 50 anys.
Tanmateix, la percepció de la majoria de la població és que l’oferta d’habitatge és insuficient, tant pel que fa a la compra com al lloguer, però hi ha una diferència entre tots dos mercats. El 70% dels catalans creu que l’oferta d’habitatge de lloguer és insuficient, un percentatge que baixa fins al 47% en el cas de la compravenda. Malgrat això, gairebé la totalitat dels enquestats, el 90%, coincideixen a definir com a “massa cars” els preus dels habitatges, siguin de venda o de lloguer. Així mateix, el 74% de persones que viu de lloguer assegura que els habitatges que hi ha en aquest mercat concret són “molt o bastant vells”, un sentit que també és majoritari, en un 56%, en el cas dels habitatges de compra. D’altra banda, el 44% creu que els habitatges de compra són molt o bastant nous, mentre que en el cas dels pisos de lloguer només un 26% té aquesta percepció.
A favor de limitar els pisos turístics
Malgrat que recentment la companyia d’allotjaments turístics Airbnb va desvincular la crisi d’accés a l’habitatge dels pisos turístics, el 50% dels catalans està a favor de regular per llei aquest tipus d’allotjaments. Així mateix, un 25% addicional creu que la limitació s’hauria d’aplicar només als municipis turístics i només un 12% es mostra contrari a la limitació. Tot i el clam majoritari per regular aquesta pràctica, la percepció majoritària és que n’hi ha un nombre adequat d’habitatges turístics, per un 30% que el considera excessiu. Per contra, el 70% de les persones enquestades considera que el parc d’habitatges de protecció oficial al seu municipi o comarca és insuficient.
Per simpatia política, el 72% dels votants de la CUP i el 70% dels Comuns són els que estan més a favor de regular per llei aquesta pràctica a tota Catalunya sense cap excepció. Per sota, hi trobem els simpatitzants d’Esquerra Republicana (60%), Junts per Catalunya (55%), PSC (52%), PP (41%) i, en últim lloc, els de Vox (39%). Entre el 20 i el 30% dels simpatitzants de totes les formacions, a excepció de Vox, estan a favor de regular aquesta pràctica en zones turístiques mentre que l’opció de no limitar-los no supera el 15%, a excepció de la dreta espanyola i l’extrema dreta.
