La Comissió Europea torna a estar al centre de la diana de les organitzacions pageses. El camp europeu ha ocupat els carrers de Brussel·les aquest dimecres per protestar contra les propostes agràries del darrer marc financer plurinacional (MFF, per les seves sigles en anglès) de la Unió Europea, el full de ruta pressupostari dels 27 entre el 2028 i el 2034. El greuge: la nova política agrària comuna que, a ulls del sector primari, surt perjudicada dels nous comptes de la Unió. En l’esborrany de l’MFF, l’executiu d’Ursula von der Leyen planteja, entre altres qüestions, unificar els fons de cohesió i la PAC en un sol instrument que “dotaria de més flexibilitat” a les institucions per enfrontar els ajuts. També buscaria reduir els més de 540 programes que ara aterren recursos a les explotacions agràries fins a 27 plans, un per cada estat membre.
Davant aquest projecte, els pagesos europeus, amb les organitzacions catalanes al capdavant, alerten que els recursos dedicats a la base del sector alimentari quedaran reduïts “entre un 15 i un 20%” en el període esmentat. “D’on es trauran els diners per poder complir amb les diferents normatives europees d’exigències mediambientals, sanitàries, de seguretat alimentària o de benestar animal?”, ha qüestionat Jaume Bernis, membre de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), present a les marxes.
El conjunt del teixit patronal i sindical del camp coincideix amb Bernis, i veu en el nou projecte pressupostari una amenaça per a la sobirania alimentària del continent i la capacitat del camp català i europeu d’alimentar la població. El secretari de relacions internacionals de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders, José Manuel Roche, ha alertat que la Comissió “busca amagar una retallada dels fons per als agricultors” darrere d’una iniciativa de simplificació administrativa. En un sentit similar, el president de la patronal Asaja, Pedro Barato, ha alertat que Von der Leyen “vol enterrar la PAC” amb el nou marc financer. Barato ha posat en paral·lel el retrocés de la inversió de Brussel·les en el camp i l’augment de la despesa militar. “Podem invertir tot el que vulguem en material bèl·lic; pot haver-hi molts míssils, molts tancs, però sabem què passa quan manquen aliments”, ha argumentat.
Davant la nova realitat que planteja la Comissió, les organitzacions pageses exploren mobilitzacions més enllà de la marxa a Brussel·les. Roche ja ha avisat que la d’avui “serà només una de moltes manifestacions si això tira endavant”. També Barato ha promès noves protestes, amb l’Estat espanyol com a punt calent, i avisa que “els tractors tornaran a les carreteres espanyoles” si l’MFF continua endavant en les condicions actuals.
Un tràmit complicat
Val a dir que, com en el cas dels pressupostos nacionals o estatals, l’executiu de Brussel·les proposa el projecte de comptes, però aquest ha de ser ratificat pel parlament. En aquest cas, l’Eurocambra no sembla per la labor de permetre una victòria de Von der Leyen. Els primers, els seus: el Partit Popular Europeu ha saltat en defensa de la PAC i els Fons de Cohesió, i reclama que “mantinguin bases legals separades”. En aquest sentit, la vicepresidenta del PPE, Dolors Montserrat, ja ha retirat el suport a la Comissió: “La PAC no es toca. necessitem continuar treballant per tenir una PAC forta i amb un gran pressupost”, ha declarat. També els socialistes es mostren reticents. L’eurodiputada del PSOE, Cristina Mestre, acusa els comissaris de “voler una PAC menys ambiciosa i diluïda”, i considera que la presidenta “està capficada a arruïnar un treball de dècades”. “La PAC és imprescindible perquè el nostre camp pugui continuar endavant”, ha conclòs.
