L’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) ha decidit aquest diumenge mantenir inalterada la seva producció petroliera, en la mateixa tendència que ha marcat la seva activitat els últims mesos. Ho ha fet, però, malgrat la crisi a Veneçuela, en ple canvi radical de la correlació de forces amb l’atac dels Estats Units i la detenció i encarcerament del president Nicolás Maduro. Els membres de l’organització, segons ha avançat l’agència nord-americana Bloomberg i ha ratificat Reuters, consideren que el mercat té, ara per ara, un excés de cru entre les mans, com constata la caiguda sostinguda del preu dels barrils Brent i West Texas acumulada durant el 2025, d’un més que ressenyable 18%, la més accentuada des de la pandèmia.
D’aquesta manera, els països més rellevants de la cadena de valor petroliera, com ara l’Aràbia Saudita o Rússia, mantindran el seu ritme de producció intacte durant tot el primer trimestre del 2026. Ho han fet malgrat la sacsejada que suposa la transició política a Veneçuela, tot esperant que els efectes sobre la capacitat productiva del país no siguin especialment perniciosos per al conjunt del sector, en tant que les seves infraestructures han romàs intactes. Tot i això, les fonts consultades per les dues agències avisen que el desenvolupament dels fets al país caribeny en els pròxims tres mesos marcarà la decisió que es prengui llavors.
Veneçuela produeix menys del que podria
Per als principals exportadors, Veneçuela és una petita gota dins el conjunt de la indústria petroliera global. Malgrat que el país ostenta les reserves de cru més grans del planeta, amb l’equivalent d’uns 303.000 milions de barrils, només aconsegueix extraure i vendre a l’exterior una quantitat equivalent a entre un 1 i un 3% de la demanda global. En el seu màxim recent, l’estiu del 2023, la República Bolivariana aportava al mercat poc més de 783.000 barrils diaris, amb prou feines un 2,9% de totes les compres. Ara, la capacitat productiva s’ha reduït a un terç, pel mal estat de les infraestructures i la qüestionable gestió de les autoritats nacionals al respecte. En valor generat és, de fet, el quart país de l’OPEP per la cua, amb uns 13.000 milions d’euros anuals. Es troba a anys llum de l’Aràbia Saudita (248.000 milions) o l’Iraq (102.000 milions); i supera només els exportadors més petits, com ara el Congo o Guinea Equatorial.
