L’Oferta Pública d’Adquisició (OPA) hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha copat la informació econòmica les últimes setmanes. Si finalment tira endavant aquesta operació, suposarà que el segon banc més gran de Catalunya absorbirà el tercer, el podria suposar un greu problema per a la competència en el sector, no només en el fet que, previsiblement, s’eliminaran gran part de les oficines, sinó perquè també s’aglutinaran gran part dels crèdits actius arreu del país. Segons les últimes dades publicades per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), entre el nou BBVA i CaixaBank ajuntarien el 72% dels crèdits del país. En aquest sentit, els experts consultats per Món Economia apunten que aquest nou cas de concentració bancària, evidentment, provocarà una minorització de la competència, encara que discrepen en el grau d’afectació tant per a usuaris com per a les empreses, que, de totes totes seran les que més afectacions patiran.
Segons l’informe de l’ACCO, actualment els quatre principals bancs del país -CaixaBank, BBVA, Sabadell i Santander- concentren el 84,81% del crèdit concedit a Catalunya. Amb la nova operació de concentració, el BBVA superaria CaixaBank i passaria a ser l’operador més important, representant el 39,62% del crèdit de Catalunya. Un fet que per al professor de la BSM-UPF, Xavier Brun, no suposarà un gran canvi en el dia a dia de les empreses i dels particulars, ja que actualment ja conviuen en un entorn on hi ha una competència bancària molt pobre. “La competència comença quan ja hi ha cinc o sis actors”, etziba l’expert. En canvi, per a Xavier Segura, director de l’Enquesta de Situació Econòmica del Col·legi d’Economistes, la compra d’un banc com el Sabadell suposaria una gran pèrdua perquè accentuaria una situació ja deteriorada en matèria de concentració bancària.
Pel que fa als particulars en concret, Brun considera que el seu poder no disminuirà massa, de fet, apunta que el canvi serà “marginal”. Tot i això, el que sí que podria passar és que diverses entitats presents a l’estat, però molt petites a Catalunya, com Unicaja o Cajamar, intentessin ocupar una part del mercat català. En aquest sentit, l’expert apunta que podria jugar una petita guerra de preus amb ofertes més atractives pensades especialment pel públic català. Pel que fa als grans productes que acostumen a contractar els usuaris, com per exemple les hipoteques o crèdits, Brun tampoc considera que les condicions canviïn massa en els pròxims temps. En aquest sentit, el professor recorda que actualment les hipoteques tenen bones condicions per tots els productes que hi van associats -com la contractació d’assegurances de vida, targetes de crèdit o fins i tot alarmes- que permeten bonificar part dels interessos del crèdit hipotecari.
Per contra, Segura apunta que com no és massa habitual que els usuaris treballin amb més d’un banc, passaran a tenir encara menys alternatives i poden arribar a tenir més d’un conflicte amb el finançament. A més, considera que la reducció de la competència provocarà que els bancs redueixin els serveis que presten habitualment i que encara hi hagi menys oficines, una problemàtica que afectarà, sobretot, als pobles més petits i amb ja poca presència física dels bancs. Per últim, també recorda que l’augment de la concentració també deteriorarà els preus, ja que si hi hagués més actors al mercat aquests tindrien més pressió per oferir preus més atractius per als usuaris.
Es complica l’accés al finançament per a les empreses
D’altra banda, per a les empreses la possible consecució de l’OPA les pot afectar molt més que als usuaris, especialment a les pimes. En aquest sentit, el president de Pimec, Antoni Cañete, ja ha avisat que perdre un banc com el Sabadell suposaria una “pèrdua de competitivitat i capacitats de finançament” per a les petites empreses. Per altra banda, el president patronal també ha advertit recentment que si es produeix l’absorció es perdrà llibertat de mercat i competitivitat i “crearà problemes” a les empreses més petites.
Des del punt de vista de Segura, les empreses patiran una restricció del crèdit perquè hi haurà un actor menys amb qui poder treballar. Alhora, l’expert recorda que el Sabadell és un banc especialitzat i molt coneixedor del teixit empresarial català. Aquesta restricció del crèdit, suposa, menys finançament per a les empreses i, per tant, menys capacitat de creixement o de fer inversions realment productives. Per la seva part, Brun també apunta que la diferència serà mínima, encara que reconeix que s’accentuarà la dificultat perquè els bancs augmentaran les condicions per donar els préstecs.
Problemes per a la concentració
Pel que fa a les xifres, l’ACCO xifra el grau de concentració de crèdit a través de l’índex l’IHH. Aquest mostra que el mercat a Catalunya passaria de 2.063 a 2.820 punts de concentració si finalment l’operació acaba tirant endavant. De fet, si es compara l’IHH de Catalunya amb els dels països de la Unió Europea amb una població relativament similar, s’observa que el grau de concentració a Catalunya és molt superior al d’Àustria (424), Suècia (875), Hongria (950) o Irlanda (969). Entre els països de la Unió Europea amb una població relativament semblant, només Finlàndia (2.340) i Grècia (2.244) tenen valors superiors als 2.000 punts i serien els que més s’aproximarien a les xifres de Catalunya.
Si es diferencia entre el crèdit concedit a les empreses i a les llars, s’observa que el nou BBVA passaria a gestionar el 40,93% del crèdit empresarial i el 39,87% del de les llars catalanes. En tots dos casos seria el principal operador, superant a CaixaBank. De fet, la nova entitat passaria a gestionar el 40,93%, sent el banc líder, amb CaixaBank en la segona posició (30,60%). En aquest sentit, l’IHH referent al crèdit concedit a les empreses passaria de 1.991 a 2.827, amb un increment de 836 punts, i l’IHH del crèdit a les llars passaria de 2.044 a 2.780, amb un augment de 736.
Per demarcacions, a Barcelona, l’entitat resultant tindria una quota de mercat del 41,47% en el crèdit total, del 42,91% en el crèdit concedit a les empreses i del 41,52% en el concedit a les llars, sent el primer banc en tots tres casos, amb CaixaBank en segona posició. Els dos primers operadors tindrien una quota de mercat conjunta del 69,67% en el crèdit total i l’IHH passaria de 1.908 a 2.747 punts. A Girona cal destacar que, si bé l’entitat resultant tindria una quota de mercat del 32,78% en el crèdit total, només per darrere de CaixaBank. Els dos primers bancs
disposarien d’una quota de mercat conjunta del 75,01% en el crèdit total. I encara que l’IHH parteix d’un valor més elevat que el de Barcelona, experimentaria un augment inferior. En concret, l’IHH passaria de 2.545 a 3.081 punts.
A la demarcació de Lleida, com a Girona, el nou BBVA ocuparia el segon lloc després de CaixaBank, i tindria una quota de mercat del 33,80% en el crèdit total. En canvi, tots dos acumularien una quota de mercat conjunta del 79,96% en el crèdit total, la qual cosa suposa quasi 8 de cada 10 crèdits en actiu. L’evolució del IHH també seria semblant a la de Girona, tot i que els índexs resultants serien superiors. Passaria de 2.895 a 3.408 punts, sent la més elevada de tot el país. Per últim, a Tarragona la nova entitat tindria una quota de mercat del 39,28% en el crèdit total i seria la líder del mercat per davant de CaixaBank. En tot cas, els dos primers bancs ostentarien una quota de mercat conjunta del 79,26% en el crèdit total amb un IHH que passaria de 2.629 a 3261 punts.
