La inestabilitat econòmica i les turbulències geopolítiques tornen a sacsejar les perspectives de l’economia global, que afronta uns mesos incerts amb dues guerres —Ucraïna i Gaza— que amenacen de desestabilitzar el món. Quan l’economia tremola, els inversors corren a buscar els valors de refugi. I no n’hi ha cap com l’or, que està disparat i bat tots els rècords històrics. L’unça d’or troy —que s’utilitza en el comerç anglosaxó en metalls preciosos com l’or, la plata o les pedres precioses i equival a 31,1 grams— es paga ara mateix a uns 2.277 dòlars, un 1% més. El metall preciós va assolir el seu màxim històric aquest dimarts poc abans del tancament de les borses europees, però després va caure fins als 2.250 dòlars i posteriorment va tornar a créixer fins als 2.270 dòlars.
El preu de l’unça d’or ja havia batut el seu rècord aquest dimarts al matí. La setmana passada l’augment de l’índex de preus de les despeses de consum personal (PCE, en les seves sigles en anglès) dels Estats Units, l’equivalent a l’IPC, i les declaracions del president de la Reserva Federal, Jerome Powell, sobre la necessitat de consolidar el procés desinflacionista abans de plantejar-se una retallada dels tipus d’interès van posar en alerta en analistes i van preparar les condicions ideals per a una pujada del preu de l’or. Des del gener, l’or s’ha revalorat un 10%, tot i que la majoria dels guanys es concentren en el mes de març arran de les declaracions d’intencions dels bancs centrals d’arreu del món sobre els dubtes que genera l’eventual baixada de tipus que esperen els mercats. El Banc Central Europeu (BCE), per exemple, no farà cap moviment abans del juny i la seva junta directiva manté un debat encès sobre el millor moment per baixar els tipus.
El preu de l’or, un refugi per als bancs centrals
Durant el mes de març, el preu de l’or ha marcat diversos rècords històrics en acostar-se i superar per primera vegada els 2.200 dòlars, una tendència que té continuïtat aquest mes d’abril i està a punt d’arribar als 2.300 dòlars. L’estrateg de mercats emergents d’Ostrum AM, Zouhoure Bousbih, explica en un informe recollit per Europa Press que la febre de l’or s’explica, en gran part, per una barreja de factors geopolítics i la diversificació de les reserves en dòlars dels bancs centrals de països emergents. Bousbih anuncia que les condicions financeres tenen un impacte determinant en les perspectives de preus a curt termini, mentre que la demanada, en especial dels bancs centrals, té més influència en el preu a llarg termini. En aquesta línia, l’analista apunta que l’or només representa el 7% de les reserves dels bancs centrals dels països emergents, que, no obstant això, s’han més que duplicat des de la crisi financera del 2008.
Els grans protagonistes del mercat són la Xina, Rússia, Índia i Turquia, que aposten per l’or per “diversificar-se i allunyar-se del dòlar, que continua representant dues terceres parts de les reserves dels bancs centrals d’arreu del món”. La pèrdua de confiança de les potències emergents en el dòlar té motivacions econòmiques i geopolítiques. El “deute colossal” dels Estats Units també juga un paper important. Enguany està previst que la demanda d’or continuï pujant per la inestabilitat a Ucraïna i a l’Orient Mitjà, amb les eleccions als Estats Units de teló de fons. Les sancions a Rússia i la congelació d’actius de Moscou arreu del món també han posat en alerta molts països. “A falta d’una alternativa al dòlar, l’or s’ha convertit ràpidament en la manera [més eficaç] de preservar les reserves de les sancions estatunidenques”.
