Nou comunitats reben de l’Estat més recursos per habitant que Catalunya

El model de finançament de les comunitats autònomes crea malestar arreu de l’estat, tothom està d’acord en el fet que s’ha de reformar de manera urgent, però mai ningú acaba de posar-hi fil a l’agulla, tot i ser una reclamació pràcticament unànime dels presidents autonòmics, sobretot els d’aquelles comunitats més perjudicades, com és el cas de Catalunya, com s’ha confirmat una vegada més. El cas és que el juliol passat, sense fer massa soroll el ministeri d’Hisenda va publicar els resultats del model de finançament del 2020, any marcat per la pandèmia. A partir d’aquests, la Generalitat ha publicat els resultats dels quals s’extreu que, una vegada més, Catalunya torna a estar a la cua de les transferències per habitant, concretament va ser la desena que més recursos va rebre.

Concretament, Catalunya va rebre un total de 19.602 milions d’euros procedents del model de finançament autonòmic l’any 2020, el que suposa un descens del 7,6% si ho comparem amb el 2019, quan l’import rebut va ser de 21.225 milions. Això suposa una inversió de 2.519 euros per habitant al país. Ara bé, el motiu del descens dels recursos rebuts arriba per la disminució dels recursos tributaris. L’IVA i els impostos especials, per exemple, van disminuir al voltant d’un 12% i els tributs totalment cedits un -13,8%. La contribució de l’IRPF, per la seva part, va caure només un -1,7% com a resultat de les mesures aprovades pel govern durant la pandèmia (ERTO, etc.). Com es pot comprovar la caiguda dels ingressos arriba més per culpa de l’impacte de la covid i les restriccions aprovades per contenir-la.

La desena en recursos per habitant

Per recursos absoluts Catalunya sempre és de les comunitats que més rep, també és cert que és la segona comunitat amb més habitants només per darrere d’Andalusia, ara bé, la cosa canvia radicalment si ens fixem els recursos que es destinen per habitant, on Catalunya està ja per sota de la mitjana de l’estat, sent la desena que més recursos rep.

La comunitat més ben situada en termes de recursos per habitants és Cantàbria, amb un índex de 125,9 i 3.220 euros per habitant, seguida de Castella i Lleó (115,9 i 2.965 euros), La Rioja (115,6 i 2.956 euros) i Extremadura (115 i 2.942). Per sota de la mitjana se situen Catalunya (98,5 i 2.519 euros), Andalusia (93,5 i 2.391 euros), Múrcia (93,7 i 2.396 euros), el País Valencià (92,9 i 2.376 euros), les Illes Balears (99,7 i 2.550 euros) o la Comunitat de Madrid (97,8 i 2.501 euros).

Aparentment, sembla que Catalunya rebi, si fa no fa, una xifra molt pròxima a la mitjana, però també s’ha de tenir en compte el diferencial de preus que hi ha entre els diferents territoris de l’estat, el que s’anomena índex de paritat de poder de compra (PPA). Si apliquem aquesta nova variable, la cosa ja varia més i veiem com Catalunya passa del 98,5 al 88,5, una situació que també experimenta la Comunitat de Madrid, que passa de 97,8 a 83,2, una davallada considerable en tots dos casos, fent que els recursos rebuts estiguin, a la pràctica, molt més lluny del que mostren aparentment les xifres. Si aquesta variable perjudica algunes comunitats, també en beneficia d’altres, com Castella i Lleó que passa a tenir un índex del 133,2, guanyant més de 15 punts, o Extremadura que passa del 115 amb 139,6, guanyant més de 20 punts.

Tot plegat torna a demostrar que realment el sistema no és gens eficient i tal com denúncia el Departament d’Economia, no respecta el principi d’ordinalitat, és a dir, que la posició relativa que ocupen les comunitats en termes d’índex de recursos tributaris per habitant, no es manté després de l’aplicació del model. A més la perversió del model de finançament autonòmic no es queda només aquí, sinó que podem veure com amb l’aplicació del model, es produeix un sobreanivellament de les diferents autonomies que no s’explica mitjançant cap patró, sinó que produeix resultats arbitraris.

Catalunya surt perdent

En resum, els resultats del model de finançament autonòmic a Catalunya confirmen, una vegada més, que el país perd posicions relatives després de l’aplicació del model en termes de recursos per habitant. Concretament, passa de la segona posició, amb un índex d’ingressos tributaris per habitant de 117, és a dir 17 punts per sobre de la mitjana espanyola, a la desena posició, amb un índex de 97,8%, més de dos punts per sota de la mitjana, una dada que empitjora si es posa sobre la taula la variable del poder de compra.

De fet, des del Govern asseguren que el model no segueix un patró de distribució coherent, sinó que presenta resultats arbitraris que “tenen més a veure amb perpetuar l’statu quo provinent de models de finançament anteriors” amb una redistribució dels recursos entre les diferents comunitats en funció de les necessitats de finançament. Aquesta redistribució sí que es compleix amb les transferències del fons de transferència de garantia dels serveis públics fonamentals, que redueixen diferències entre comunitats en termes de recursos per habitant, però posteriorment, l’aplicació de la resta de fons distorsiona els resultats i augmenta les diferències entre les autonomies, assegura el Govern. La resta de fons del model no milloren els resultats obtinguts després del fons de suficiència.