De totes les mesures anticrisi instaurades pel govern espanyol només una forquilla entre el 15 i el 20% va dirigida a les persones més vulnerables segons els últims càlculs del Banc d’Espanya. Segons el supervisor espanyol, el govern espanyol destinarà entre 34.000 i 40.000 milions d’euros en mesures per a fer front a la crisi energètica i d’inflació entre 2021 i 2025 i, d’aquest total, només entre el 15% i el 20% estaran dirigides a les rendes més vulnerables. La resta de fons, entre el 80% i el 85%, seran de caràcter generalitzat, per a tota la població. L’impacte més gran d’aquestes ajudes estaria concentrat en 2022 (suposant un 1,3%-1,4% del PIB) i en 2023 (suposant un 0,8%-1% del PIB).
Aquestes dades s’extreuen de l’últim article publicat pel Banc d’Espanya titulat “Mesures de suport enfront de la crisi energètica i al repunt de la inflació: una anàlisi del cost i dels efectes distribucionals d’algunes de les actuacions desplegades segons el seu grau de focalització”. En el text el supervisor defensa que les mesures alternatives, focalitzades en les llars vulnerables aconseguirien nivells de protecció similars però amb un menor cost pressupostari i evitant “distorsions” en els preus.
Concretament, l’organisme governat per Pablo Hernández de Cos, calcula que una transferència directa a les llars vulnerables – entenent per aquest tipus de llar aquelles on la renda anual és inferior al 60% de la mitjana- de fins a 860 euros tindria un cost d’uns 4.790 milions per al govern espanyol. En total suposa pràcticament la meitat que els 9.581 milions d’euros que acabarà costant la rebaixa de l’IVA de l’electricitat i els aliments i la bonificació dels carburants. De fet, amb aquest canvi només un 4% de les llars vulnerables es veurien perjudicades per aquest canvi en comparació amb el que obtindran amb la rebaixa de l’IVA i la bonificació als carburants, per la qual cosa el Banc d’Espanya conclou que s’aconseguiria mantenir la protecció de la gairebé totalitat de les llars vulnerables amb la meitat del cost pressupostari.
Les llars amb menor renda suporten més inflació
El Banc d’Espanya ha realitzat aquesta simulació després de constatar que les rebaixes de l’IVA dels aliments, així com de l’electricitat i del gas, suposen un major estalvi com a percentatge de la seva despesa total per a les llars de renda baixa, encara que no així en termes absoluts, que beneficia més a les rendes més altes. Quant a la bonificació als carburants hauria beneficiat en major mesura a les llars de renda alta, tant en termes relatius com absoluts, perquè normalment la gent amb rendes més baixes fa servir menys el transport privat.
I això és així, entre altres coses, perquè la inflació experimentada pel 30% de les llars de menor renda hauria estat d’aproximadament l’11,3%, enfront d’un 9,7% en el cas del 30% de les llars de major renda, ja que les llars de menor renda dediquen una major proporció de la seva despesa total al consum d’electricitat i també d’aliments bàsics. Per contra, el gas natural és consumit de manera més proporcional a la renda de cada llar, mentre que la proporció de despesa en carburants, a diferència dels béns anteriors, és major en les llars de renda més alta.
Major estalvi per a les rendes més altes
En vista d’aquestes dades, l’impacte pressupostari total sobre el conjunt de les llars de la rebaixa de l’IVA de l’electricitat i el gas s’estima en 5.871 milions d’euros, dels quals el 30% de les llars amb major renda s’haurien beneficiat d’un estalvi fiscal de 2.055 milions d’euros, enfront dels 1.484 milions dels de menor renda. Això suposa una diferència del 39% de diferència, que es deu al fet que les llars de major renda realitzen una major despesa en aquests béns en termes absoluts.
No obstant això, el Banc d’Espanya precisa que el benefici relatiu de les llars de renda baixa, definit com l’estalvi fiscal respecte a la seva despesa total, hauria estat major en les llars de renda baixa. Quant a la rebaixa de l’IVA dels aliments, l’estudi calcula un impacte pressupostari estimat en 645 milions, que també té major impacte en les llars de major renda (240 milions), enfront de les llars amb ingressos inferiors (142 milions). Aquesta diferència, d’un 70%, és més pronunciada que en el cas de la rebaixa de l’IVA del gas i de l’electricitat.
