Les eleccions del 12-M han estat, per a la consellera d’Economia Natàlia Mas i Guix, una “elevada sorpresa”. Abans de l’esclat de la legislatura per la negativa dels Comuns als pressupostos del 2024, des del Govern “confiaven” que els comptes tirarien endavant. El ‘no’ dels de Jéssica Albiach, en una càrrega contra el projecte del Hard Rock que s’ha sostingut durant tota la campanya, va evitar l’entrada en vigor de les darreres despeses de la Generalitat sense el jou de les normes fiscals europees. A partir dels comicis, Mas aspira a continuar llaurant la “llavor d’un canvi de model econòmic” que, assegura, ha plantat l’executiu sortint. Sense el suport de les enquestes, la consellera rep El Món Economia al seu despatx de la Zona Franca, per discutir la fiscalitat, la indústria o les infraestructures de la Catalunya que ve.
Nota: La conversa es produeix hores abans de la negativa del consell d’administració del Banc Sabadell a l’oferta de fusió plantejada la passada setmana pel BBVA
Aquest dilluns el Banc Sabadell ha reunit el consell d’administració per valorar l’oferta del BBVA. Com valora aquest procés?
No seria un escenari positiu per Catalunya per diferents motius. En primer lloc, per l’elevada concentració bancària que comportaria, que ja és superior a l’europeu, i això encara ho accentuaria més. Per la diversitat de serveis que quedarien pel teixit productiu, necessitem més bancs, no menys. Necessitem un rang més ample de serveis financers, millors remuneracions de dipòsits. En segon lloc, per l’afectació en els llocs de treball, que podria ser important. Fa temps que treballem amb iniciatives per impulsar el sector financer, amb el projecte de clúster entorn de la Borsa de Barcelona, treballant amb la Borsa suïssa per reforçar el seu espai a Passeig de Gràcia, les oficines mòbils o l’Institut Català de Finances. Però esperem que no es produeixi, aquesta fusió.
Com pot créixer Catalunya pel que fa a opcions financeres, atesa la composició del sistema bancari espanyol?
Potser es coneix poc, però des del 2017 el sector financer a Catalunya ha crescut un 40% quant a entitats, i dona ocupació a 100.000 persones. Des de capital risc, fintech, assegurances… Hi ha molta diversitat. Però el Sabadell és la tercera entitat a Catalunya, i juga un paper molt rellevant en l’ecosistema.
Quan no s’aprova la llei dels pressupostos, posa vostè el focus en una sèrie de mesures, amb la gestió de la sequera al centre, que caldria mantenir per la seva urgència. Està satisfeta, en aquest sentit? Han sobreviscut les partides clau dels comptes del 2024?
Des d’inicis de legislatura hem invertit 560 milions d’euros en actuacions contra la sequera. Ara hem aprovat un decret-llei de suplement de crèdit que, en aquest àmbit, blinda 145 milions d’euros més per als pròxims mesos. Per la resta de l’any, els recursos necessaris per fer front a la sequera estan assegurats. Cal anar de pressa per desplegar el conjunt d’infraestructures. Ja n’hem ampliat, hem fet millores en el reg, millores conjuntament amb els ajuntaments. Una de les prioritats del Govern ha estat fer un salt d’escala en capacitat hídrica per enfrontar molt millor sequeres que puguin venir en el futur.
I més enllà de la sequera? S’han pogut tapar suficients dels forats que deixa la caiguda dels pressupostos?
Veníem explicant la importància d’aquests pressupostos perquè confluïa un creixement econòmic important amb la suspensió de les regles fiscals. Per tant, podíem aportar un oxigen pressupostari més notable que en anys, i fins i tot dècades, anteriors. D’aquí que considerem l’elevada irresponsabilitat d’alguns partits que en van bloquejar el desplegament. Haurem pogut salvar un 50 i escaig per cent de l’increment dels recursos pressupostaris. A la resta, però, hi havia elements molt rellevants que havien de fer tirar endavant el país. Amb tot, satisfets raonablement. Però, evidentment, si hi hagués hagut una aprovació de pressupostos, l’escenari seria molt millor. D’aquí la irresponsabilitat d’aquest tacticisme enfront del bé comú.
Per què decideixen no prorrogar uns pressupostos del 2023 que ja consideraven molt expansius? Què informa aquesta decisió del Govern?
Confiàvem que hi hagués aprovació de pressupostos. Va ser una elevada sorpresa que amb les xifres que teníem, les necessitats del país, la complexitat geoestratègica en què vivim, hi hagi aquest grau d’irresponsabilitat. Es va considerar que el millor pel país –potser no el millor pel Govern en concret, però bé– era convocar unes eleccions. Donar veu a la ciutadania per valorar com volen enfocar el país en els pròxims anys. Crec que Esquerra hem demostrat que, en aquest relativament poc temps de governança, hem posat la llavor per a un canvi de model econòmic. Estem en xifres històriques de registres de patents, nivells mínims de desigualtat, nivells màxims d’ocupació –especialment ocupació industrial–. Hem posat les bases per una economia més resilient, amb una visió d’equilibri territorial.
Esmentava vostè el retorn de les normes fiscals europees. Amb les coses tal com estan ara, hi haurà un retrocés important en la despesa pública en els pròxims anys a Catalunya?
Les nostres previsions per a l’economia catalana és que continuï creixent. Si l’economia catalana creix, els ingressos per a la Generalitat també creixen. Per tant, els pressupostos podran continuar sent expansius; però ho seran força menys del que ho han estat els darrers anys. Aquí, una alerta: la mitjana de creixement pressupostari, en una sèrie dels darrers 20 anys, se situa en un 3-4%. Ara hem pogut fer un salt endavant. En els anys que venen, o hi ha un canvi estructural en els ingressos, o aquest marge de creixement pressupostari serà prim. Cal preservar la política de preservar els serveis públics, d’una política econòmica basada en el valor afegit. Altres tenen unes altres prioritats: models que continuarien generant una ocupació de baixa qualitat, i defensen macroprojectes en aquesta línia. O veiem un històric d’aprimar els serveis públics. Nosaltres hem sigut coherents en la nostra visió, i les xifres i els fets acompanyen.
Pel que fa a la recaptació d’impostos, Catalunya es troba als nivells en què ha de ser?
La recaptació està estretament vinculada amb el model de finançament. Nosaltres hem defensat no incrementar la pressió fiscal. Tampoc que la Generalitat perdi capacitat d’inversió, ni que hagi d’aplicar retallades. Aquest Govern no ha incrementat impostos. De fet, ha reduït l’IRPF en els trams baixos; o ha introduït incentius fiscals per al repoblament a municipis rurals per sota de 2.000 habitants. La política fiscal sempre ha d’estar oberta, perquè el món canvia molt. Hem d’assegurar unes bases competitives, però també uns recursos adients per enfortir les nostres capacitats. Per tant, Catalunya ja genera una quantitat de recursos suficients perquè el país sigui de primera. El problema que enfrontem és un dèficit fiscal del 10% del PIB.
Per tant, Catalunya no és un infern fiscal.
Catalunya no és un infern fiscal. De fet, ja hem parlat amb Foment del Treball d’algunes incorreccions en el seu informe: recollien xifres errònies en els trams d’IRPF. El que hem de fer és controlar la recaptació. Disposar dels impostos que es generen a Catalunya. Recordem que el 50% dels impostos que s’hi paguen, els ingressa l’Estat.
Arran de la seva proposta de finançament singular, el model de finançament ha estat un dels temes de la campanya. Una de les mesures que s’han posat sobre la taula és el consorci fiscal, vigent a l’Estatut del 2006. Seria equivalent, com diuen els seus proponents, a tenir la clau de la caixa?
No està garantit. La clau de tot plegat és qui recapta. Per tant, termes com consorci fiscal, com ordinalitat, són cortines de fum. Per què els socialistes bascos defensen la recaptació íntegra de tributs, i els socialistes catalans no? És un PSC més d’obediència espanyola, estatal, a la Moncloa, que no pas a Catalunya. De fet, els socialistes del 2005 defensaven la recaptació, i ara veiem que no. Fa 40 anys que tenim sis models de finançament. Catalunya hi ha participat sempre, en moltes ocasions ho ha liderat. Ara hem de fer un canvi de model. Cortines de fum, o tecnicismes d’uns i altres, que no vagin al fons de la qüestió, no haurien de ser acceptats per a la ciutadania.
Moncloa ja ha demostrat reticències respecte del model que proposen. S’han pogut avançar converses en aquesta qüestió?
Estem en contacte continu amb Madrid, evidentment. És legítim que la ciutadania es pregunti, si aquesta qüestió ha estat sobre la taula durant tantes dècades, què s’ha fet al respecte? I per què ara hauria de tenir més esperances de canvi? Hi ha una qüestió de correlació de forces, del pes que tenim a Madrid. Però també que s’han aconseguit correccions importants en el finançament en aquesta legislatura. És un fet històric la cancel·lació dels 15.000 milions d’euros del FLA, que la ciutadania de Catalunya, les empreses de Catalunya, no hauran de retornar a través dels seus impostos. El blindatge d’un fons per a la recerca, o el dels recursos econòmics que han de finançar el desplegament dels Mossos. El pròxim pas és un canvi de model. Des de Moncloa han estat curosos amb les paraules, perquè saben que la continuïtat del seu govern pot estar condicionada a que donin resposta a aquesta petició. Aquí em pregunto, d’ara endavant, un partit com el PSC, responsable de l’anterior model de l’any 2009, pot, de forma solvent, encarar això? No. Perquè la prioritat del PSC serà donar continuïtat al govern a Madrid, no incomodar a Moncloa.
Les enquestes pinten un panorama menys falaguer per a ERC que fa tres anys. Amb la força parlamentària que té el partit, hi ha camí per moure el PSC a través de Moncloa?
Absolutament. Tot el que ha aconseguit ERC, ho ha fet bilateralment amb l’Estat. El PSC no ha lluitat pel traspàs de Rodalies, ni per blindar la inversió en aquesta infraestructura. El principal servei públic que gestiona el PSC a Catalunya és Rodalies, i els greuges són evidents per a tothom. Si mirem els darrers anys, tres de cada quatre euros d’inexecució d’inversions per part de l’Estat a Catalunya són en l’àmbit de Renfe i Rodalies. Les xifres parlen per elles mateixes. Ha estat ERC qui ha assolit el traspàs de Rodalies, la cancel·lació del deute FLA, el traspàs de l’IMV… El PSC no ha mogut un dit per acompanyar aquests guanys de competències i econòmics.
Per la part de partit, com avancen els acords d’investidura amb el PSOE? Estem més a prop de concretar la cancel·lació del deute del FLA, o el compromís d’execució d’inversions?
Totes les agències de rating ja han incorporat la cancel·lació del FLA en la seva valoració de la solvència de la Generalitat. Pel que fa a la inversió, s’ha de tenir present un acord molt rellevant, que determina que, a partir del 2024, hi ha un traspàs competencial de facto en l’execució d’obra pública de l’Estat a Catalunya. De cara al 2025, hi ha una pressupostació del pes econòmic de Catalunya, i el gruix de l’obra pública passarà a executar-lo la Generalitat.
Esmentava la millora del ‘rating’ del deute de la Generalitat. El projecte de retorn als mercats de deute té prou consens per continuar més enllà d’aquest Govern?
Jo veig un PSC amb poca ambició nacional, d’autogovern, i més preocupat per no molestar, per garantir la continuïtat del govern a Madrid. Teníem un pla de treball per fer possible la sortida als mercats a la tardor, amb un finançament a mercats que no es feia efectiu des del 2012. Cal tenir present, però, que això no suposa una millora del nostre finançament. És una diversificació de fonts. Ja ho hem anat fent: hem signat operacions històriques aquesta legislatura amb el Banc Europeu d’Inversions. Hem anat reduint la dependència del FLA, però faltava aquest darrer pas.
Políticament, és evident el que suposa no dependre tant de Madrid per al finançament. Econòmicament, però, què millora diversificar aquest ‘pool’ de deute?
Suposa una millora de la credibilitat de la Generalitat, respecte de la qualitat de les finances públiques i la solvència d’aquestes. També introdueix un element d’exigència en el reporting. El guany, però, no seria tan tangible, perquè la nostra relació amb les agències de rating és molt propera, molt fluida. No hem perdut la interacció amb els mercats. Per altra banda, quan comptes amb finançament de mercats externs, l’exigència de transparència és elevada. Però la Generalitat ja és l’administració més transparent de tot l’Estat.
Es coneixia fa poc que el Govern ordena a l’INCASÒL reprendre les negociacions per al nou acord de venda dels terrenys del Hard Rock. Ja han dit que no és el seu projecte, però no hi ha manera d’aturar-lo?
Hi ha un parell de tràmits administratius que el Govern ha de fer per llei. Fer-los no significa que el projecte esdevingui una realitat. Té un camí molt pedregós en els darrers 12 anys, i el tindrà igual o més pedregós a futur. Es va dissenyar a partir d’una fiscalitat molt avantatjosa, la que van aprovar l’any 2014 al parlament PSC, Convergència i el PP. Defensem un canvi, perquè és anòmala. Situa la fiscalitat dels casinos a nivells de Macao, d’un 55 a un 10%. Això és inadmissible. El seu model de negoci està molt basat en aquesta fiscalitat. Segurament, un canvi en aquest sentit podria comprometre encara més el projecte.
Es farien enrere ells, més que no pas aturar-lo des d’aquí.
La Generalitat no pot aturar-lo, però fer aquests tràmits administratius no vol dir que esdevingui una realitat. Jo crec que difícilment esdevindrà una realitat. I, per a mi, millor.
Aquesta reforma de la fiscalitat, que comparteixen de fet el seu programa i el dels Comuns, es posa sobre la taula en el moment de la negociació dels pressupostos?
Sí. D’aquí que encara s’entengui menys el seu vot contrari. I menys encara que vulguin governar amb el PSC. Si el PSC i Junts governen Catalunya, el projecte del Hard Rock segurament serà una realitat.
Com es pot garantir l’arrelament de les noves inversions industrials a Catalunya? Hi ha forma d’evitar que tornem a patir el que va passar amb Nissan?
Sense ERC al Govern no tindríem una reindustrialització de Nissan en clau productiva. El govern de l’Estat prioritzava inversions més senzilles, i els sindicats i ERC van optar per preservar un dels actius industrials més estratègics del país. És molt important que tornin a sortir vehicles de la planta, perquè té un efecte tractor brutal sobre la indústria auxiliar. Mostra que s’han de tenir les idees clares: saber prioritzar, no posar una catifa vermella a tots els inversors que truquen a la porta. Des del present, defineixes el model econòmic de futur a Catalunya, que ha de tenir la indústria com a columna vertebral.
Com es pot arrelar aquestes empreses? Els Comuns, per exemple, plantegen entrar-hi al capital.
Chery és una joint venture amb una enginyeria catalana. En el de Lotte, tot i no haver-hi, està molt arrelada al territori. Hi hem treballat per identificar proveïdors catalans. Això és el que ha de fer al país: quan es pugui formar una joint venture amb capital nacional, perfecte. Però, en els altres, l’efecte és extremadament positiu.
Ja en campanya, el president Aragonès va presentar la proposta de la Generalitat d’ampliació de l’aeroport, que es va trobar amb l’oposició de la majoria d’agents implicats. Com valora aquesta resposta general?
El projecte d’Aena, que és el del PSC, esdevindria inviable, perquè la Comissió Europea no hi donaria el vistiplau. També és un projecte que respon als interessos comercials d’Aena. Més d’un 50% dels beneficis d’El Prat provenen de botigues i restauració. Els interessos dels accionistes d’Aena no convergeixen completament amb els interessos de país que té Catalunya. El projecte que hem presentat és rigorós tècnicament, és implementable immediatament. Pensa en el conjunt del sistema aeroportuari català. Té tots els elements per ser la millor proposta, i avalada tècnicament.
Els moviments socials, especialment al Baix Llobregat, alertaven que tornarien alguns dels problemes de contaminació acústica que patien els veïns de la zona.
L’aeroport d’El Prat és, ara mateix, dins dels grans aeroports europeus, el que té menors nivells de contaminació acústica. I, amb aquesta reconfiguració de les pistes, continuaria a la cua. Ara, en els darrers anys, per cada insonorització a Barcelona se’n van fer 258 a Madrid. Minimitzar l’impacte acústic es fa a la majoria d’aeroports europeus; aquí també s’ha de fer. Hem de poder enfortir l’aeroport en qualitat, no tant en quantitat. Una proposta factible, pragmàtica i que respecti el medi ambient.
El sistema aeroportuari català s’ha de gestionar des de Catalunya?
Absolutament. Aquest és un element anòmal a Europa. No pot ser que una infraestructura tan estratègica a Catalunya estigui subjecta als interessos d’uns accionistes privats. Ha d’haver-hi un canvi de governança: no es pot entendre que les taxes aeroportuàries d’El Prat, Reus i Girona siguin gairebé les mateixes. Hi ha d’haver una discriminació d’aquestes taxes per permetre més capacitat a El Prat, i perquè tot el sistema hi jugui un rol.
1 
