Els ajuntaments de Catalunya van deixar d’ingressar prop de 500 milions d’euros l’any 2023 a causa de la reforma de l’impost de plusvàlues, segons s’indica en el nou Observatori de Finances Locals, de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Segons l’anàlisi feta per a l’Observatori, els ajuntaments i ens locals haurien perdut una gran capacitat de recaptació d’ingressos durant el 2023 a causa de la reforma de l’impost de plusvàlues de l’any 2021. Amb la nova formulació, i a partir d’una anàlisi de l’evolució del mercat immobiliari i les ràtios de recaptació prèvies el potencial ingrés a través d’aquest impost, l’ACM calcula que els ingressos haurien estat d’uns 830 milions d’euros, és a dir, 500 més que els prop de 350 amb què es va tancar l’exercici.
Aquesta reducció de la capacitat de recaptació, segons ha explicat l’ACM, es fa evident quan es calcula la quantitat d’euros gastats en compravendes d’habitatge de segona mà per cada euro ingressat per aquesta via pels ajuntaments. Fa una dècada, n’hi havia prou amb 14 euros de transacció per recaptar-ne un, una ràtio que va créixer per damunt dels 20 euros a partir del 2017 —amb les primeres sentències contra el tribut— i que, arran de la reforma del 2021, encara va ascendir molt més, fins als 44 euros, el 2023.

Aquest és només un dels greuges que denuncien els ajuntaments arran del model de finançament. De fet, el portal de dades s’ha creat per ajudar a calcular, territorialitzar i divulgar les dificultats que han d’afrontar les entitats locals. En aquesta línia, l’ACM denuncia que el model de finançament municipal és “caduc i deficient” i que, especialment els darrers anys, els recursos que aporta són insuficients per garantir uns serveis públics de qualitat.
La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha proclamat que dues dècades després de l’entrada en vigor de l’actual model de finançament del món local, el model “ja no respon a les necessitats reals dels municipis”. Al seu entendre, les dades “mostren clarament que aquest sistema castiga el món local, obligant-lo a fer front a dificultats que impacten directament en el dia a dia dels veïns i veïnes sense tenir els recursos adients per fer-hi front”.
Budó ha assegurat que el gran “greuge” per als ajuntaments és que se’ls tracta “com a menors d’edat quan s’ha demostrat que qui millor gestiona els recursos és el món local”. En aquest sentit, la responsable de l’ACM s’ha queixat amargament de “com l’Estat reparteix el dèficit” entre administracions, deixant “a zero” el marge per al món local i a més sent molt estrictes amb el sostre de despesa, “cosa que impedeix gastar l’estalvi” que generen els ajuntaments.
2.700 milions “congelats”
Entre les xifres que ofereix la plataforma hi ha també el volum total de romanents municipals fruit de l’estalvi, que resten immobilitzats per llei -excepte per amortitzar deute i per a inversions que l’Estat autoritzi-, una partida que havia estat un recurs dels municipis per fer front a dificultats financeres. Actualment, el conjunt d’administracions locals catalanes acumulen uns 2.700 milions d’euros que ara restaran congelats, per bé que l’escenari es podria “flexibilitzar” l’any vinent, segons l’ACM. Tanmateix, no tots els municipis generen el mateix nivell d’estalvis i, per tant, no tenen romanents acumulats. En alguns casos, doncs, els romanents acumulats per habitant són en negatiu, com es pot apreciar al mapa.