El “bluf” d’assistència i impacte econòmic constatats les darreres setmanes fa més estret el cèrcol polític i social al voltant de la Copa Amèrica. La Plataforma No a la Copa Amèrica, l’ens que agrupa més de 140 entitats veïnals i associatives contràries a l’esdeveniment, cerca suports entre els grups polítics al Parlament per portar les xifres de la Copa a la Sindicatura de Comptes. “És imprescindible fiscalitzar el muntatge i avaluar l’impacte ambiental, sobre l’habitatge i l’espai públic” de la regata, ha etzibat el portaveu de l’agrupació Albert València. En una compareixença posterior a sengles reunions amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP, València ha celebrat un “cert consens” entre les forces polítiques consultades per “arribar al fons” de la bastida financera d’un torneig que qualifiquen de “festa per als milionaris que paguem entre tots”. Si bé han quedat fora d’aquestes primeres jornades de consulta, la Plataforma avança que també espera trobar-se amb Junts.
Després de les converses amb els quatre partits, la Plataforma s’ha mostrat optimista pel que fa a la viabilitat de les seves exigències, atesa la “bona rebuda” que asseguren que han trobat al Parlament. Les perspectives falagueres de l’entitat, val a dir, xoquen amb un PSC que darrerament s’ha posicionat clarament a favor de la Copa -i que, de fet, ostenta la presidència de la comissió de la Sindicatura de Comptes, que es reunirà a finals d’aquest mateix mes, el 24 d’octubre-. “Esperem que la proposta arribi i que els partits es posicionin a favor”, declara València. En paral·lel, l’agrupació ha insistit en la convocatòria de la manifestació del pròxim diumenge 13 d’octubre. La també portaveu, Esther Jorquera, ha fet una crida als “barcelonins i barcelonines que vulguin recuperar la nostra ciutat”. “Volem barris i comunitats fortes, on pagui la pena viure”, reclama l’activista, tot contraposant aquesta aspiració amb el “model de ciutat excloent” que representa la regata.
“Socialització de les pèrdues”
Després de l’aquiescència que llegeixen als grups parlamentaris, els membres de la Plataforma reivindiquen una lectura de l’impacte de la Copa Amèrica que des del teixit veïnal i associatiu ja fa més d’un any que fan seva. “Durant tot aquest temps hem intentat desemmascarar els interessos darrere de l’esdeveniment”, rebla Jorquera; que atribueix l’organització a la “iniciativa dels lobbies econòmics agrupats sota Barcelona Global”. Tant en aparença com en dades, la competició “no ha generat redistribució de la riquesa, ni retorn econòmic real, ni millora de les condicions de vida de la ciutat”. Els portaveus, de fet, es remeten al forat que va generar la mateixa regata a València quan s’hi va celebrar; una clara alerta que apuntava a una “privatització dels guanys i socialització de les pèrdues”. Ara bé, la fiscalització que reclamen ara apunta que aquests guanys privatitzats tampoc no han estat tals. L’impacte econòmic dels 1.200 milions d’euros anunciat en un més que repetit informe de la Universitat Pompeu Fabra és “fals”, constaten -tot titllant el treball de “vergonyós i acientífic”-. “Les previsions de visitants han estat fum; i l’impacte econòmic, un bluf”, ironitza Jorquera.
Una nova mobilització
La marxa convocada el pròxim 13 d’octubre, que agruparà els col·lectius contra la Copa a la Plaça de Correus, ben a prop del moll de l’os de l’esdeveniment al Port Vell, espera servir per “enfonsar la ciutat-marca” que promociona la Copa Amèrica. “Convoquem la gent preocupada amb el rumb suïcida que han fixat a la ciutat”, crida València; tot lamentant la imatge que generen els “rics passejant el seu luxe a bord dels macroiots” mentre alguns dels barris del Front Marítim “van a desnonament diari per fer nous lloguers de temporada”. El moviment veïnal i antituristització de la ciutat espera recaptar una victòria a la marxa després de la reeixida acció del passat dia 7 de setembre a la platja del Somorrostro. Ho fa, val a dir, enmig d’un estiu que s’esperava “calent” pel que fa a la resistència contra el model de ciutat; si bé les mobilitzacions dels darrers mesos no han estat tan multitudinàries com les que s’han pogut veure a altres territoris dependents del sector serveis, com ara Balears o Canàries. Per a Jorquera, la “muntanya de mentides” al voltant de les curses marítimes han fet augmentar el seu “descrèdit” social. Queda per veure si ho ha fet prou per mobilitzar els que les pateixen.
Seguirà ampliació
1 
