El nou mandat de Pedro Sánchez comença amb un ascens. María Jesús Montero, la fins ara ministra d’Hisenda i Funció Pública, ha guanyat un nou càrrec i assumeix la vicepresidència quarta del govern espanyol. La sevillana enceta un nou mandat dirigint un dels ministeris que han estat en el focus de l’actualitat en els últims anys. Montero manté el seu seient al Consell de Ministres per gestionar -altra vegada- els pressupostos, les quantitats impositives i l’ocupació pública. Alguns dels canvis més destacats de la legislatura han estat a causa de la guerra d’Ucraïna i l’escalada de preus ha portat Montero a adoptar el polèmic impost a les energètiques, a la banca i a les grans fortunes. Tot i això, la ministra s’enfronta a un nou repte: les demandes de Junts. El partit independentista i Sánchez van arribar a un acord que afecta de manera directa el ministeri de Montero. Sense encara saber els detalls de com serà el canvi, Junts ja va demanar el trasllat del 100% de les competències amb relació als impostos.
María Jesús Montero va néixer a Sevilla el 1966, és llicenciada en Medicina i Cirurgia, però des del 2002 va deixar la carrera hospitalària per dedicar-se a la política des de la Conselleria de Salut de la Junta d’Andalusia, que va dirigir en dues ocasions. Durant la gestió d’aquest Departament, va regular drets com la segona opinió mèdica, el consell genètic o la mort digna. A partir del 2013, la llavors presidenta de la Junta, Susana Díaz, va encomanar-li la coordinació de la hisenda andalusa i va guanyar posicions dins del partit. De fet, el 2016 va formar part del sector crític amb el llavors secretari general Pedro Sánchez. El 2020, però, fou l’any que fou nomenada portaveu de govern espanyol fins a mitjans del 2021, quan va perdre el càrrec en una remodelació de l’executiu. A canvi, va assumir també les competències de Funció Pública.
Energia, banca i grans fortunes
Montero no ha tingut un lideratge tranquil. La sevillana ha viscut una pandèmia que ha relaxat les regles d’estabilitat financera, una guerra a Ucraïna i la posterior inflació a conseqüència dels dos fets. Actualment, però, no sembla que Montero tingui una feina més senzilla, ja que haurà d’afrontar una legislatura de retorn als objectius de dèficit i amb el deute públic a màxims històrics. A més, un dels projectes que té pendents el ministeri d’Hisenda és la publicació periòdica de l’execució pressupostària territorial, que arrossega un retard de més de sis mesos.
Tot i això, la ministra ja ha demostrat saber augmentar els impostos quan els temps ho demanen. De fet, una de les mesures estrelles de la fiscalitat del govern de Sánchez ha sigut l’impost de solidaritat a les grans fortunes que estarà en vigor el 2023 i el 2024 i busca compensar les diferències entre l’impost del patrimoni entre comunitats, com la de Madrid, que l’ha bonificat al 100%. També el gravamen a la banca i a les energètiques, que ha recaptat 2.900 milions el 2023 i ha generat crítiques generalitzades en aquests dos sectors.
