La ministra d’Hisenda i Funció Pública del govern espanyol Maria Jesús Montero ha obert la porta a a mantenir indefinidament els impostos temporals a la banca, les energètiques i les grans fortunes. Les taxes, ideades en un primer moment com una solució conjuntural a la crisi de preus durant els pitjors moments de l’espiral inflacionista, es convertirien en una nova pota del control financer del sector privat des de l’Estat en un moment de grans beneficis en els sectors afectats. En el cas dels tributs empresarials, però, encara caldria optimitzar la seva definició per convertir-los en permanents. “Caldrà veure com se’ls hi dona forma per garantir la seva continuïtat en el futur”, raona.
Finançament territorial
Montero ha ampliat així el plantejament que ja va fer la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social Yolanda Díaz el passat dimecres, centrat en l’impost a les grans fortunes. Tot i això, ha lligat la possibilitat d’estendre alguna de les taxes a la reforma del finançament autonòmic – el dels patrimonis, per exemple, aniria a càrrec de les administracions territorials. “La reforma del model de finançament té a veure amb la fiscalitat de la riquesa, del patrimoni o les grans fortunes”, reitera la ministra. Així, especialment en el cas de les grans fortunes, subratlla la necessitat de “discutir-lo” amb els governs autonòmics abans d’acabar de definir la seva forma i durada definitives.
Progressivitat fiscal
En aquest sentit, la titular d’hisenda aposta, com ja va fer Díaz en les seves darreres declaracions, per igualar el pes relatiu de l’aportació dels més rics al tresor públic. Els impostos de les grans fortunes i empreses, lamenta Montero, haurien de ser “proporcionalment superiors al que aporten les classes mitjanes o les classes treballadores” de l’Estat espanyol. “El sistema fiscal ha de reclamar una contribució més elevada als grans patrimonis, rendes i capitals, com ha fet el govern durant la legislatura”, etziba.
