El govern espanyol salva els mobles a última hora després del caos de la comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats. Moncloa ha aconseguit, finalment, aprovar el dictamen de l’impost complementari a les multinacionals, que assegura que les grans empreses abonin un mínim del 15% en concepte de societats per desincentivar la seva fugida a paradisos fiscals. La taxa passarà, doncs, al ple del Congrés; però ho farà sense bona part de l’ampla reforma fiscal que l’executiu de Pedro Sánchez hi havia intentat adjuntar en les darreres setmanes: entre les més d’un centenar d’esmenes incloses, hi constaven qüestions com el gravamen extraordinari a la banca, a les energètiques o a les socimis, entre altres. Bona part, però, han caigut davant la impossibilitat d’assolir majories estables; i marcades per agres retrets entre blocs i de tothom cap al Consell de Ministres.
La jornada, que ha començat a les cinc de la tarda i no s’ha donat per clausurada fins a tocar de la una de la matinada, ha deixat sonores derrotes al caseller de Sánchez -acusat, a més, de “segrestar” els diputats després d’un recés per negociar que ha durat més de quatre hores-. La més cridanera ha estat la caiguda de l’impost a la banca, pactat prèviament amb el Partit Nacionalista Basc, però que s’ha saldat amb un empat a la comissió i s’ha decidit per majoria ponderada, fórmula per la qual el bloc favorable no ostentava la majoria. També han caigut figures polèmiques durant les darreres setmanes, com ara el canvi a la fiscalitat de les socimis, a qui es retirava la tributació de l’1% en concepte de societats, i que ja havia provocat amenaces per part de grans firmes, com és el cas de Colonial; o l’equiparació fiscal del dièsel a la benzina, que el sector petrolier havia criticat pels seus efectes perniciosos sobre el biodièsel.
Així, un cop votades totes les esmenes, el govern espanyol s’ha vist davant la impossibilitat de tirar endavant el dictamen principal, que feia efectiva la transposició de l’impost del 15% a les multinacionals obligada per la Unió Europea. Cal recordar que aquesta tenia com a data límit per entrar en vigor el passat 31 de desembre, i que Brussel·les ja va portar Espanya davant el TJUE per la demora a principis del passat mes d’octubre. Sense ella, ballava fins i tot una entrega de fons europeus d’uns 11.000 milions d’euros. Passada la mitjanit, Esquerra Republicana de Catalunya, EH Bildu i el BNG van anunciar un acord per mantenir, via decret llei, l’impost a les energètiques; i per portar l’impost a la banca fora del dictamen al ple del Congrés dels Diputats del pròxim dijous, apropant els números perquè el dictamen original, així com les esmenes -la majoria secundàries- aprovades, poguessin sobreviure a l’entrebancada comissió. Finalment, l’executiu ha aconseguit aprovar el paquet amb els vots dels socis de la coalició, PSOE i Sumar, i el PNB, Junts, Bildu, ERC i el BNG. És a dir, el conjunt de la majoria d’investidura sense els diputats de Podem, que no estan representats directament a la comissió d’Hisenda -el portaveu del grup mixt és el gallec Néstor Rego-.
Resolent la contradicció
L’acord amb les esquerres sobiranistes aixecava dubtes a l’hemicicle per la seva aparent incongruència amb els termes negociats les setmanes anteriors amb Junts per Catalunya. Moncloa havia acordat amb la formació del president a l’exili Carles Puigdemont deixar caure el gravamen energètic pels efectes perniciosos que les grans petrolieres alertaven sobre les inversions en descarbonització -especialment Repsol, que amenaçava de frenar en sec projectes al complex petroquímic de Tarragona i Bilbao-. Tot i això, els juntaires han aportat els seus vots perquè el dictamen passi a la darrera fase parlamentària. El ministeri d’Hisenda, posteriorment, ha aclarit una adaptació que fa encaixar ambdues promeses: segons el departament dirigit per Maria Jesús Montero, la taxa prorrogada no s’aplicaria sobre “les empreses energètiques que mantinguin el seu compromís efectiu d’inversions per a la descarbonització”, sense donar més detalls sobre l’arquitectura fiscal de la norma. També han entrat al paquet els jeltzale, davant la inclusió a l’entesa amb ERC, BNG i Bildu d’un compromís de concertar l’impost a la banca amb les hisendes navarresa i basca, tal com reclamava el PNB.
Frau petrolier i cigarretes electròniques
Entre les mesures que Moncloa sí que ha aconseguit afegir al dictamen amb l’impost complementari sobre les multinacionals destaca la reforma de l’IVA petrolier, una demanda històrica de l’empresariat per posar fi a un frau que, segons el president de Nieves Energia Lluís Nieves, superava el 20% de la facturació total del sector. En endavant, expliquen fonts sectorials, els operadors que vulguin extraure producte per vendre’l hauran d’abonar el 110% de l’impost sobre el valor afegit per avançat, o bé assegurar el mateix import mitjançant un aval bancari. També ha sobreviscut al tràmit el nou impost al líquid de les cigarretes electròniques, la rebaixa de l’impost de societats a les petites empreses o un augment d’un punt del gravamen de l’estalvi de les rendes superiors als 300.000 euros. Així, la taxa sobre els locals augmenta a un 15%, mentre que l’aplicable als ciutadans amb residència habitual a l’estranger escala fins al 30%.
