El govern espanyol hauria fet el pas definitiu per ocupar el despatx de governador del Banc d’Espanya. Segons ha informat la Cadena SER, el successor de Pablo Hernández de Cos serà, finalment, José Luís Escrivá. L’actual ministre de Transformació Digital, cal recordar, va ser un dels primers noms que va sonar per recollir el testimoni de De Cos davant el regulador monetari de l’Estat, si bé s’havia descartat en fins a dues ocasions: primer, amb el seu nou càrrec al Consell de Ministres i, després, enmig d’un enfrontament amb el Partit Popular. Ja al juliol, els conservadors van rebutjar la figura d’Escrivá, al·legant els seus vincles polítics amb Moncloa per descartar el seu nomenament. Ara, però, el president del govern Pedro Sánchez i el ministre d’Economia Carlos Cuerpo recuperen la càrrega i es desfan de l’oposició per resoldre el buit de poder a l’entitat.
Cal recordar que la potestat única per confirmar el governador recau al President del Govern; i ni tan sols ha de ser aprovat en Consell de Ministres. El moviment d’Escrivá, doncs, es farà efectiu tan bon punt es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat. Tradicionalment, però, executiu i oposició pactaven els noms tant del governador, a proposta de Moncloa, com del subgovernador, assignat normalment als rivals polítics; en una entesa per garantir la independència de l’entitat -una de les exigències del sector bancari de l’Estat, en alerta des de la fi del mandat de De Cos-. Amb l’alça del titular de Transició Digital, però, els populars ja s’han desmarcat de qualsevol pacte: el president dels conservadors, Alberto Núñez Feijóo, ha consolidat el trenc dels ponts, tot titllant la decisió de “nova invasió del Banc d’Espanya”. La batussa recorda a la que ja es va donar, en el mateix context, durant el mandat de José Luís Rodríguez Zapatero, quan l’executiu socialista va designar el secretari d’Estat d’hisenda i Pressupostos Miguel Ángel Fernández Ordóñez, un dels homes forts del llavors titular d’economia Pedro Solbes.
Una relació tensa
Escrivá, val a dir, no ha estat el membre de l’executiu més proper al Banc d’Espanya. Durant la seva estada al ministeri de Seguretat Social va xocar sovint amb els estudis de l’organisme, especialment aquells que s’enfrontaven a la seva mesura estrella: la reforma del sistema públic de pensions. Conegut pel seu perfil tècnic, especialment arran de la seva presidència de l’AIReF, va arribar a criticar els informes dels de De Cos per “poc sofisticats”; tot al·legant que “no aportaven cap element nou” a les prestacions públiques espanyoles. Així, Sánchez atorga la veu de la política monetària de l’Estat a un dels seus perfils més propers, tot plegat en una conjuntura especialment tensa de cara al BCE. El nomenament, en cas de confirmar-se, arriba pocs dies abans de la primera reunió de política monetària del regulador comunitari després de l’estiu, amb una progressiva baixada de tipus a l’horitzó i la guerra interna entre falcons i coloms en el seu punt àlgid.
