L’enfrontament entre Moncloa i el Partit Popular per la designació del ministre de Transformació Digital José Luís Escrivá com a governador del Banc d’Espanya ha enfosquit la comissió d’economia del Congrés dels Diputats. Tres mesos després de la fi del mandat de l’anterior banquer central, Pablo Hernández de Cos, el ministre d’Economia Carlos Cuerpo ha comparegut aquest dimecres davant els portaveus especialitzats dels grups polítics per defensar la polèmica decisió de Pedro Sánchez; que consuma el primer salt directe del Consell de Ministres a la primera cadira bancària de l’Estat en democràcia. El nomenament, que es va conèixer a través dels mitjans, ha despertat una intensa oposició per part, especialment, de la bancada de la dreta; com ha constatat el representant del Partit Popular Jaime de Olano. A parer seu, el salt d’Escrivá demostra les “temptacions autocràtiques” de Sánchez, a qui acusa -en la línia de la seva formació- de “colonitzar les institucions” espanyoles assignant-hi perfils afins al seu partit, quan no militants o dirigents del PSOE. L’encara membre del Consell de Ministres, acusa Olano, “serà jutge quan ha estat part, i això el fa inidoni i inoportú” per succeir Hernández de Cos.
Mentre Cuerpo ha volgut posar el focus en la capacitació tècnica d’Escrivá per al càrrec -expresident de l’AIReF, funcionari del mateix Banc d’Espanya i amb carrera a algunes de les principals entitats financeres de l’Estat- en previsió al qüestionament ètic; el PP ha fet mà dels resultats d’algunes de les grans polítiques d’Hisenda primer i Transformació Digital després en les dues darreres legislatures per qüestionar el seu valor professional. El portaveu ha recordat, entre altres, la fallida de l’expansió de l’ingrés mínim vital després de la pandèmia o el col·lapse de la Seguretat Social que van patir els ciutadans el 2022; si bé ha reservat un paper protagonista per a la reforma de les pensions entre els principals forats del seu mandat. És en aquest punt on ha atribuït un rol fiscalitzador a l’organisme -un que ha exercit, si bé no consta als seus estatuts-: “què dirà el Banc d’Espanya d’Escrivá de les pensions d’Escrivá?”, interrogava. Així, des del PP estableixen una equivalència entre el nou càrrec del ministre i, entre altres, el “CIS de Tezanos”. “No ens en podrem refiar de les seves anàlisis”, raona.
La comissió, així, ha servit de camp de batalla entre el portaveu popular i el diputat socialista Pedro Casares, habitual a la comissió; que s’han intercanviat retrets pel que fa a l’històric d’ambdós partits del règim pel que fa a la cooptació de les institucions espanyoles. Casares, de fet, ha insistit en el record de l’operació del govern de Mariano Rajoy per establir el llavors ministre d’Economia, Luís de Guindos, com a vicepresident del Banc Central Europeu -un moviment que se sosté encara ara, amb el conservador com a mà dreta de la presidenta Christine Lagarde-. Durant el seu pas pel Consell de Ministres, recorda l’electe, De Guindos va brillar pels seus atacs a organismes econòmics autònoms de la rellevància de la CNMV o el mateix Banc d’Espanya quan aquests publicaven estudis o opinions contràries a l’estratègia econòmica de Moncloa. “Malgrat aquesta ofensiva, vam haver de sentir que era un excel·lent candidat en boca de destacats dirigents del PP”; ha reblat.
En aquest sentit, ha subratllat el guarnit destacament d’antics ministres que ara ocupen un seient al consell de govern del BCE: sense anar més lluny, el que fora ministre de finances portuguès, Mário Centeno, és ara el banquer central al país ibèric; talment com Yanis Stournaras, màxima autoritat monetària grega, que, com Escrivá, va fer el salt directe de la cartera ministerial al Banc de Grècia. “A les democràcies avançades, això és normal”, considera Casares. Es tracta d’una postura que comparteix el mateix Cuerpo; que apunta que, entre les competències del Banc d’Espanya, consta l'”assessorament” al govern espanyol. “No ha de servir a l’oposició per fiscalitzar ningú”, etziba el ministre d’Economia, que rebutja una posició conservadora que “esbiaixa la tasca del BdE a un resultat negatiu de la gestió” de Moncloa; tot titllant d'”impresentable” la ponència de De Olano.
“Independència d’Alemanya”
Fora de la picabaralla ja establerta entre socialistes i populars, la resta de l’hemicicle ha acceptat, generalment, el nomenament d’Escrivá, amb qüestionaments puntuals de l’òptica del procediment. Els socis d’investidura de Sánchez, fora de valorar el nom -que consideren “tècnicament solvent” en la seva majoria-, han dedicat les seves intervencions a posar deures a la institució. La més contundent ha estat la del diputat de Sumar Carlos Martín Urriza, que, més enllà de la independència de Moncloa, ha posat en tela de judici la “independència dels bancs i d’Alemanya” de l’organisme regulador. Internament, Martín ha reclamat una major vigilància de les entitats financeres, especialment de les sis Ibex; una fiscalització que ha estat, assegura, limitada en els darrers anys. Així, els de Yolanda Díaz reclamen millorar les exigències a les companyies de crèdit, especialment pel que fa a la ràtio de reserves.
Més profunda ha estat la demanda quant al rol d’Escrivá al consell de govern del Banc Central Europeu; especialment en un context en què l’esquerra espanyola considera que “la política macroeconòmica està servint els interessos alemanys” mentre castiga ciutadans i empreses del sud, tradicionalment més endeutats que els de les principals potències centreeuropees. “En la nostra història, hem hagut de pagar factures superiors a les que ens corresponia pel pes d’Alemanya” al regulador comunitari; un pes que, apunta Martín, el Bundesbank conserva en el mandat de Lagarde. Per la seva banda, la diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya ha posat al nou dirigent els “deures” de replantejar els criteris pels quals es regeix l’acció del BdE; i afegir-ho objectius com la transició ecològica o la plena ocupació. A més, i en un nou sistema-món marcat pels conflictes bèl·lics i la multipolaritat, reclama a l’organisme “major control del finançament bancari a empreses armamentístiques”; entre altres qüestions.
