El govern espanyol s’afegeix a la tendència de les principals entitats privades i bancs centrals i retalla les previsions de creixement del PIB per al 2024. Segons l’executiu en funcions, l’economia espanyola s’expandirà un 2% el pròxim exercici, quatre dècimes menys del que el Consell de Ministres de Pedro Sánchez esperava fins ara. En canvi, les expectatives d’expansió econòmica per al 2023 milloren en tres dècimes respecte de les estimacions sobre les quals es van elaborar els pressupostos generals de l’Estat, fins al 2,4% –un cop més, en el mateix sentit que les prediccions dels principals bancs del planeta–.
L’acceleració econòmica d’enguany es manté tot i la complexa conjuntura monetària que pateix la Unió Europea. De fet, en un informe de compliment de les normes econòmiques comunitàries, Moncloa ha alertat Brussel·les que l’expansió del PIB de l’Estat lamenta un “alentiment” durant el tercer trimestre del curs com a resposta a la contracció que acompanya les pujades de tipus d’interès. L’encariment del crèdit afecta el consum interior, però també les exportacions, un dels grans motors de la recuperació catalana després de la pandèmia: la manca de liquiditat frena les compres internacionals i colpeja les empreses que venen a l’exterior.
D’aquesta manera, el 2024 el consum intern tornarà a ser el principal actor de l’expansió econòmica, en tant que la demanda exterior cauria encara amb més intensitat en un entorn de tipus sostingudament alts. Moncloa garanteix aquest bon comportament dels compradors interns pel “dinamisme del mercat laboral i la solvència financera de les llars”; així com el “compliment” del pla pressupostari remès a la Unió Europea.
Mercat laboral saludable
Tot i el mal comportament exportador, les estimacions de consum intern anirien acompanyades, segons Moncloa, de la creació d’uns 700.000 llocs de treball entre enguany i el 2024. Aquesta acceleració de la força de treball a l’Estat serviria per retallar l’atur mitjà per sota de l’11% a finals del curs pròxim. A més, el govern espanyol assegura que el salaris reals creixeran “a taxes superiors a les de l’IPC” durant el pròxim curs, el que serviria per augmentar substancialment el pes de l’impost de la renda.
Caiguda del deute
Segons el projecte pressupostari facilitat per l’executiu a Brussel·les, l’Estat retallaria el 2024 el seu dèficit fins al 3%, assolint els límits de sostenibilitat financera establerts per la Unió. També s’espera una caiguda de la ràtio de deute sobre PIB, que ja enguany es retallaria fins al 108,1%. La retallada del deute del sector públic és acompanyada també per la reducció del passiu del sector privat –empreses i consumidors–, que es troba, segons el govern espanyol, “en mínims del 2002”.
La millor situació fiscal que promet el govern en funcions respon tant a un increment de la recaptació com una important retallada de la despesa pública sobre el PIB. En l’àmbit dels impostos, els ingressos augmentarien un 7,5% el 2024, fins superar els 648.000 milions d’euros, prop del 42% del producte interior brut. Aquesta partida acceleraria impulsada per la millora del “comportament de l’IRPF”, un fenomen que va de la mà de la salut del mercat laboral i l’augment de les pensions contributives. Per la seva banda, les despeses caurien fins al 45% del PIB, poc menys de 694.000 milions d’euros. Segons Moncloa, aquesta retallada és “compatible” amb la revalorització de les pensions pactada amb els representants dels treballadors.
Estimacions “massa optimistes”
L’autoritat independent de responsabilitat fiscal (AIReF) ha avalat les estimacions de Moncloa, si bé ha apuntat que la projecció de creixement econòmic per al 2023 pot ser “massa optimista”. Segons l’organisme, el conjunt dels indicadors semblen apuntar a un curs d’alentiment del PIB -no només a l’Estat, sinó a tot el seu entorn immediat-. L’autoritat presidida per Cristina Herrero alerta que la fi de les polítiques per mitigar els efectes de la inflació sobre les rendes del treball; així com la caiguda de la confiança empresarial, afectaran profundament el rendiment de variables econòmiques clau com ara el consum intern.
