La batalla fiscal que va allargar la Comissió d’Hisenda fins ben entrada la nit té la segona entrega el pròxim dijous. El ple del Congrés dels Diputats rebrà el més que retallat dictamen que els portaveus dels grups parlamentaris van acordar a tocar de l’una de la matinada –després de set hores reunits-, en una de les derrotes més sonades del govern espanyol al legislatiu des de l’inici de la legislatura. La sessió plenària culminarà, així, amb la votació del projecte de llei per establir un impost mínim a les multinacionals del 15%, la transposició d’una directiva europea que ja anava gairebé un any tard. La Comissió, de fet, va portar a principis d’octubre l’Estat davant el TJUE, atès que havia superat amb escreix l’objectiu d’establir la taxa -pensada com una eina dissuasiva davant l’evasió fiscal- el 31 de desembre del 2023. Darrere del projecte, però, l’executiu de Pedro Sánchez ha intentat tirar endavant una extensa reforma fiscal, des de la fiscalitat a les cigarretes electròniques fins al règim dels clubs esportius, passant per dues de les polítiques estrella del Partit Socialista la passada legislatura: l’impost a la banca i a les energètiques. El darrer va caure pocs dies abans, en una intensa negociació amb Junts i el PNB; mentre que el primer va ser una de les víctimes dels precaris equilibris a la Comissió -amb un empat a 18 vots que va acabar caient a la contra per la ponderació de diputats dels grups-. Un acord in extremis amb ERC, EH Bildu i el BNG va aconseguir reviure ambdues mesures, si bé encara no han concretat en quins termes. Moncloa, així, va salvar l’esquelet de la norma -sense l’energia, però amb el compromís de recuperar el d’entitats financeres-. Tot plegat, però, a falta d’assegurar les majories per tirar-lo endavant, i endegant la ira de l’empresariat afectat.
Després d’una setmana de certa calma per la prospectiva caiguda del gravamen energètic, que caduca -si la cambra baixa no diu el contrari- el 31 de desembre, l’acord entre socialistes i esquerres sobiranistes ha estat llegit per les grans energètiques espanyoles com un atac directe al seu sector. El Club de l’Energia (Enerclub), un lobby econòmic que agrupa les principals multinacionals del sector, ha fet un moviment sense precedents, amb un agressiu comunicat públic amenaçant de retirar inversions a l’Estat per valor de més de 30.000 milions d’euros. En línia amb la postura que ja va defensar amb vehemència el CEO de Repsol i expresident del PNB Josu Jon Imaz, les vuit firmes que en formen part -Iberdrola, la mateixa Repsol, Naturgy, Moeve/Cepsa, Endesa, TotalEnergies, BP i EDP- asseguren que el procés de descarbonització requereix un “procés inversor perdurable en el temps”; un procés que estaria en risc si la taxa s’allarga en el temps. “Prorrogar o incloure noves càrregues impositives a les companyies del sector energètic dificultarà la materialització de les inversions que és necessari portar a terme, així com el desenvolupament de la viabilitat econòmica i financera dels projectes”, continuen les multinacionals. Una d’elles, de fet, ha estat especialment contundent a la contra: el CEO d’Endesa, José Bogas, ha declarat durant la presentació del pla estratègic de la companyia que és “impossible” tirar endavant la pròrroga en els termes actuals. Reconeix, però, que les posicions de Moncloa són “confuses” per ara, fet que introdueix encara més incertesa a la seva indústria.
El govern espanyol, però, s’ha reservat una salvaguarda per evitar aquests atacs des del sector -ja vius des del primer moviment d’Imaz-. Poc després que ERC, Bildu i el BNG fessin públic l’acord per prorrogar un any més l’impost a les energètiques -un pacte que, cal recordar, no s’inclou al dictamen que es vota dijous-, el ministeri d’Hisenda va puntualitzar que aquest “no gravaria les empreses que mantinguin el compromís d’invertir en descarbonització”. Un moviment que serveix per provar de mantenir els suports de Junts, fent equilibris amb les postures de l’esquerra sobiranista. En una entrevista a TV3, la diputada republicana Pilar Vallugera ha declarat aquest mateix matí que contemplen aquesta “excepció”, si bé posa en alerta Moncloa: qualsevol “retrocés” en els compromisos faria virar els set vots de la formació, deixant caure l’impost del 15% a les multinacionals i totes les esmenes que hi van associades. Més enllà encara ha anat el portaveu al congrés, Gabriel Rufián, que ha collat l’executiu perquè anunciï abans del plenari el decret pel qual allargarà la vida del gravamen. Sense passes endavant, alerta Rufián, el Partit Socialista i Sumar podrien tenir “un problema” per sumar una majoria a la cambra. Des d’ERC apunten, però, que “continuen amb converses” per tirar endavant l’acord refrendat la matinada de dilluns a dimarts. Més amistosa ha estat Euskal Herria Bildu que, a través del seu portaveu Oskar Matute, han fet un vot de confiança a Hisenda, tot assegurant que donaran el seu vot afirmatiu al paquet fiscal. Davant els moviments de les esquerres, Junts ha reivindicat la feina feta, tot llançant retrets a la resta de formacions per “no haver fet els deures i negociar a última hora”.
Complicacions a l’energia
Durant la llarga comissió, val a dir, el sector energètic va arribar a cantar victòria. L’impost a les energètiques només estava present en esmenes de les esquerres, que van decaure en no haver trobat punts en comú amb els partits majoritaris; mentre que se solucionava una de les demandes històriques de les empreses del món del cru: la reforma de l’IVA dels hidrocarburs, dedicada a evitar un frau al sector que ja es valora en més de 2.000 milions d’euros, segons expliquen fonts petrolieres. Ara, el retorn a la taula del gravamen ha capgirat els plans de molts negocis; especialment d’algunes petrolieres independents que, per mida i ritme d’activitat, es veien afectades -i, de fet, amenaçades- pel ja conegut com a impuestazo. És el cas de la catalana Nieves Energia/Axoil, que recorda a aquest mitjà que, en cas d’aplicar-se sobre els seus comptes, haurien d’abonar “un 500% del seu benefici anual”; en tant que registra una facturació molt elevada, de més de 4.000 milions d’euros, però els seus marges són molt més baixos que el de les companyies refineres -com Repsol o BP-. En cas que tiri endavant l’acord amb BNG, ERC i EH Bildu, des de la patronal UPI lamenten que se’ls continuï “donant el mateix tracte” que a aquelles empreses que sí gaudeixen dels guanys generats pel refí, fet que “les penalitza enormement en imposar una càrrega fiscal que no guarda cap relació” amb el resultat final dels seus balanços. La patronal assegura haver “contactat amb tots els partits” per canviar aquesta conjuntura i evitar “l’enorme impacte que provoca” sobre els negocis afectats. Reconeixen, però, que l’excepció per a les firmes que mantinguin els compromisos de descarbonització podria arribar a ser un alleujament, en tant que la transició cap a les renovables és una tendència arrelada en el seu segment.
Les empreses consultades, val a dir, esperen l’aprovació del projecte de llei per gravar les grans empreses. Principalment, aspiren a tirar endavant la reforma de l’IVA als hidrocarburs. Amb la nova mesura, arran de projectes transaccionats per PNB i PSOE, els operadors que vulgui traure producte d’un dipòsit hauran d’abonar l’impost sobre el valor afegit del mateix a priori, o bé assegurar un aval bancari per la mateixa quantia. Un guarda-raïl que evita el massiu frau que afectava el sector, que s’elevava a un 20% de la facturació total, d’ençà de l’entrada en vigor de la llei d’hidrocarburs el 2015. Els empresaris petroliers, en aquest sentit, confien que la votació sigui favorable, malgrat que fonts sectorials donen per feta l’oposició de la dreta espanyola. Els acords amb BNG, ERC i Bildu i l’aquiescència de Junts fan pensar que les derrotes del passat dilluns esdevinguin una victòria per a Sánchez al pròxim plenari. El dubte, però, ve pels diputats de Podem: la formació de Ione Belarra vincula el suport al projecte de llei a “garanties que l’impost a les energètiques es mantindrà”.
La banca es mobilitza
Sí que es votaria del bracet de la taxa a les multinacionals l’impost a la banca, que no ha trobat tants entrebancs per esdevenir permanent. Els socis del govern de coalició, així com Junts, plantegen un gravamen a les principals entitats financeres que afecti el marge d’interessos i comissions, amb un tipus del 7% a partir dels 5.000 milions d’euros. Mitjançant el pacte amb les esquerres, a més, Moncloa va assegurar una de les exigències del Partit Nacionalista Basc: distribuir-lo a les administracions regionals i concertar-lo amb les hisendes forals basca i navarresa. A l’espera de la resolució, el sector ha accelerat la seva oposició, que esdevé molt més agressiva que en els darrers dos anys. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, assegurava en la presentació del pla estratègic de l’entitat per al trienni 2025-2027 que la taxa resta un 1% a la rendibilitat de l’entitat, i la titllava d'”injusta”; mentre que el president d’Abanca, Juan Carlos Escotet, alertava recentment que la política fiscal de Moncloa “fa perdre competitivitat” als bancs de l’Estat. Més dura ha estat la posició de la patronal del segment, l’Associació Espanyola de la Banca: la seva presidenta, Alejandra Kindelán, titllava la norma d'”atac al creixement econòmic i al progrés social”. La principal arma de l’oposició empresarial al paquet fiscal de l’executiu és el crèdit. Segons la mateixa organització empresarial, aprovar la reforma “restaria 50.000 milions d’euros de finançament a famílies i empreses” -una xifra que les autoritats espanyoles neguen, amb el compromís de “no afectar” el volum de préstecs de les companyies gravades-. A l’espera del resultat del plenari, doncs, Sánchez ha deixat en evidència la fragilitat de les seves aliances polítiques; i ha fet més agra encara la relació amb el gran capital madrileny.
