Els fons NextGenerationEU són una de les grans esperances per transformar l’economia verda i digital després de la pandèmia de la covid. Ara bé, la burocràcia feixuga de l’estat espanyol i la poca diligència a l’hora de licitar-los i executar-los està llastrant aquestes esperances entre el teixit productiu. En aquesta línia, la Cambra de Comerç de Barcelona ha assegurat aquest dimecres per via de la seva presidenta, Mònica Roca i Aparici, que tant l’estat com la Generalitat haurien d’accelerar el desplegament d’aquests fons perquè al ritme actual pot ser que no part dels fons no entrin dins del període marcat per la Unió Europea.
A més, Roca, ha recordat que fins ara els pagaments d’Europa cap als diferents estats europeus anaven lligats a reformes pendents com ho han estat la reforma del sistema de pensions o la reforma laboral. Ara bé, a partir d’aquest any ja aniran lligats a l’execució precisa dels fons europeus i que, per tant, si l’estat espanyol no és del tot àgil a l’hora de mobilitzar-los potser no arriben tots els que haurien.
Alhora, la Cambra ha recordat que l’estat només ha executat la meitat dels fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) entre gener i octubre d’aquest any. Concretament, el grau de realització dels fons europeus per part de l’Estat se situa en un 49%, una xifra que si segueix amb aquesta dinàmica se situarà a finals d’any en un 63,5%, ara bé, fa un any el govern espanyol va disparar exponencialment la licitació d’aquests fons al desembre. Per la seva banda, la tasca de la Generalitat no ha estat massa millor, ja que només ha assignat el 50,8% dels fons europeus rebuts per part de l’administració estatal des del gener del 2021 al 2 de desembre del 2022.
Els resultats més destacables d’aquesta anàlisi és que Catalunya ha ingressat un total de 2.193 milions d’euros procedents de l’Estat fins al 2 de desembre de 2022, d’una assignació pressupostària total de 3.039 milions per al període 2021-2023. D’aquests 2.193 milions que ha rebut la Generalitat només ha mobilitzat 1.115 milions. En cas de seguir amb el ritme de mobilització de fons dels últims cinc mesos, la Generalitat no arribaria a mobilitzar els recursos assignats avui dia a finals de 2023. En aquest sentit, també demanem a la Generalitat que acceleri el ritme de convocatòries perquè els fons arribin com més aviat millor.
Per tot això, Mònica Roca ha reclamat molta més urgència en les convocatòries, ja que el retard en l’entrega dels fons ve per una burocràcia feixuga i no tant per la manca d’interès de les empreses. És a dir que la lentitud és culpa de les administracions i perquè el sistema dissenyat pel govern espanyol és poc, o gens, adequat per a la gestió eficaç dels fons europeus.
Catalunya només aglutina el 14,3% de les transferències estatals
El pitjor de tot, com sempre, és l’infrafinançament que pateix Catalunya amb els fons europeus. Concretament, el país només ha rebut el 14,3% dels fons provinents del mecanisme de transferències directes a les comunitats autònomes pel període 2021-2023. Aquest percentatge se situa clarament per sota del pes que representa Catalunya en termes de població (16,3%) i PIB (19%) respecte al conjunt de l’Estat. Ara bé, Roca ha apuntat que en les convocatòries públiques les empreses catalanes obtenen el 21,1% dels fons un percentatge superior al seu pes econòmic, que demostra que des de Catalunya les coses s’estan fent bé.
Què fer, segons Cambra
El lent desenvolupament de l’aterratge dels Next Generation i la resta del mecanisme de recuperació i resiliència a l’Estat és una de les principals àncores per a la transformació que Europa aspira a assolir. L’escletxa és, de fet, sagnant: segons apunten des de Cambra, per aprofitar el màxim el mecanisme europeu durant el present exercici, “caldria que l’Estat dupliqués el ritme de despesa realitzada” en els pròxims mesos.
El blocatge que signifiquen les traves burocràtiques son, en gran manera, al llarg camí que els fons han de recórrer per arribar a la seva execució final. El 33% de les inversions a l’abast del govern espanyol s’han transferit a administracions territorials, el que suposa un mínm de tres processos institucionals que en bloquen l’assignació. Cambra valora, segons reflecteixen a l’informe, que “aquest procés està dificultant que els fons del mecanisme arribin a l’economia real, les empreses i famílies”.
Si bé l’execució dels fons europeus en àmbits regionals i estatals –aquells fons gestionats pels nivells administratius superiors– registra una execució moderada, altres entitats beneficiàries reben encara menys part de la inversió agendada. El document de la Cambra de Comerç alerta que la realització dels fons directes de l’Estat es queda en el 27% durant els 10 primers mesos de l’any, mentre que el de les administracions locals es queda al 22%. Les transferències a les empreses, lamenten els representants, s’han quedat en un limitat 2%.
Quant al cas català, si bé el rendiment de la Generalitat en l’execució dels fons del mecanisme es va accelerar substancialment durant l’estiu, ha tornat a frenar-se durant els darrers mesos. “L’obertura de noves licitacions d’obres –apunten des de l’ens empresarial– no han servit per compensar l’estancament en les subvencions”. A aquest ritme, lamenta Cambra, “la Generalitat no arribaria a mobilitzar els recursos assignats per al període 2021-2023”.
Escletxa interdepartamental
Si s’observa la capacitat executora dels diferents departaments de la Generalitat, el salt entre els més actius –sovint els més lligats a l’activitat de negoci del país– i els menys capaços d’implementar els fons europeus és cada cop més ampla. Empresa i Treball és, amb certa diferència, la conselleria que més part dels fons assignats ha aconseguit mobilitzar. Dels 223 milions d’euros rebuts fins al 2 de desembre, s’havien mobilitzat fins a 202,6 milions, un 91% del total –”un bon ritme durant els darrers mesos”, opina Cambra–. També Drets Socials porta un ritme destacable, amb una mobilització del 79% dels recursos ingressats –uns 302,4 milions d’euros dels 384 rebuts–.
Menys falaguera és la mobilització de les inversions per part d’Acció Climàtica, el departament a què més quantitat s’ha assignat –en bona part per l’èmfasi en la transició ecològica que les institucions europees han posat a l’hora de dissenyar el mecanisme de recuperació i resiliència–. Amb 549 milions d’euros ingressats en data del 2 de desembre, la conselleria dirigida per Teresa Jordà ha mobilitzat uns 334,5 milions. Es tracta de l’assignació de fons més copiosa de totes les branques del Govern, si bé en termes relatius es queda en el 61% del total.
El pitjor rendiment l’està mostrant, segons l’informe de Cambra, una de les conselleries amb una dotació més abundant: educació. Els ingressos del departament s’eleven per sobre dels 323,9 milions d’euros durant els onze i escaig primers mesos de 2022, mentre que la mobilització, apunten des de Cambra, s’ha quedat per sota dels 18 milions d’euros, un 6% de l’assignació absoluta. En la mateixa línia es troba la conselleria de Presidència –amb una dotació, però, més modesta–. Dels 131 milions d’euros ingressats fins al desembre, el departament n’ha executat menys de 10, un 7% del total.
Els Pertes, una palanca pesant
Entre altres iniciatives, l’eina més destacada per fer arribar al sistema productiu els fons NGEU són els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Pertes). En total, l’Estat n’han convocat onze, amb una dotació pressupostària de 33.613 milions d’euros –un 21%, apunta Cambra, del total dels fons corresponents a l’Estat dins el mecanisme de recuperació europeu–. Si bé el més sonat ha estat el del vehicle elèctric i connectat –que s’ha quedat curt en la seva execució final, com denuncien empreses i institucions–. El que té una dotació més elevada, però, és el de semiconductors, amb més de 12.000 milions d’euros dedicats.
La mobilització dels fons corresponents als Pertes, lamenta Cambra, està en un punt “encara molt inicial”. Les convocatòries publicades fins a finals d’enguany només cobreixen el 28% dels 33.613 milions pressupostats – uns 9.372 mil milions, dedicats a un grapat de projectes–. En el cas del de semiconductors, sense anar més lluny, encara no s’ha convocat cap de les seves partides –fet que manté inactius un 36% dels fons totals–. Si bé les traves en l’àmbit català i espanyol dificulten l’aterratge del finançament europeu, Cambra detecta problemes a tota l’estructura burocràtica. Segons l’informe, “les exigències de la Comissió Europea retarden i dificulten el procés d’aprovació i gestió” d’uns Pertes que han de ser, segons els seus impulsors, claus per a la transformació de l’economia productiva.
