Des de l’agost de 2024, Miquel Sàmper (Terrassa, 1966) es troba al capdavant del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, una cartera des de la qual manifesta que vol impulsar nous projectes estratègics per a Catalunya que estiguin vinculats a la reindustrialització del país als sectors tecnològics clau. Des de la seva arribada al Govern, l’escenari comercial global ha canviat amb les imposicions aranzelàries marcades pels Estats Units, un fet que ha impulsat encara més una expansió internacional cap a nous mercats mundials que aportin més seguretat a les exportacions catalanes. A banda de l’aposta per enfortir la indústria i la digitalització a Catalunya, la realitat del país continua sent la d’un territori que abraça la riquesa del turisme però que ha de sobreviure amb els conflictes que aquest sector genera. Després de dirigir el Departament d’Interior entre el 2020 i 2021, Sàmper afronta una etapa diferent, marcada per la voluntat d’impulsar polítiques de consens, modernització econòmica i equilibri territorial. En aquesta entrevista amb Món Economia explica els seus plans i argumenta també com ha passat de l’executiva de Junts a ser conseller d’un govern del PSC, com a “independent”, com remarca en tot moment.
Les últimes dades de turisme mostren que en els mesos d’estiu Catalunya ha vist una lleugera caiguda del nombre de visitants estrangers, tot i que en l’acumulat es continua mantenint un any de rècord. Preocupen aquestes dades?
Hi ha diversos objectius en el món del turisme, però un de fonamental és desestacionalitzar. És a dir, convertir el turisme clàssic dels mesos d’estiu en un turisme que arribi en totes les temporades de l’any. Distribuir les persones que ens visiten al llarg de l’any i també en el territori. Procurem construir un turisme que també sigui fort els mesos de l’any que no són de l’estiu i que no només vingui a Barcelona, sinó que també vagi a les Terres de l’Ebre, a Tarragona, que vagi a la Catalunya Central, al Pirineu. Malgrat que la notícia es pugui veure inicialment com a dolenta, és el resultat d’una feina que s’ha fet durant molt de temps per aconseguir-ho, i la prova és que en els mesos de gener i febrer d’aquest any es van tenir rècords d’ocupació.
Catalunya continua sent la primera destinació turística dins de l’estat espanyol i l’estat és la segona destinació mundial, a punt de superar França. Catalunya en aquesta línia és fonamental i crec que estem fent el que s’ha de fer. El lema de l’Agència Catalana de Turisme és Més Catalunya, millor turisme, és a dir, que el turisme vagi a tot arreu del país i sense tanta concentració, que sigui més sostenible. Per tant, no estem gens preocupats, al contrari.
El turisme és un sector que sovint està estigmatitzat per part de la població i se’n demana un decreixement. A part de fer un canvi cap a la desestacionalització, com es planteja el creixement continu de l’activitat turística?
Amb el lema de l’Agència Catalana de Turisme estem definint el que pretenem: passar de la quantitat a la qualitat, i això també vol dir incrementar la despesa. Aquells que de vegades llancen aigua els nostres turistes, els que venen aquí, jo els diria que abans de fer-ho reflexionen que hi ha mig milió de catalans i catalanes que viuen del turisme. No estem parlant d’un negoci ni elitista que no beneficiï les classes populars, tot el contrari. Per tant, no podem menysprear el turisme quan dona aquests 500.000 llocs de treball i genera un 12% del PIB.
És possible que a la capital s’hagi de treballar perquè no estigui tan massificada, però aquest no és el problema que tenen a la Garrotxa o al Pirineu. Ens hem de prendre els missatges que demonitzen el turisme com una cosa molt seriosa, i que aquells que hi estan en contra diguin on es recol·loquen 500.000 llocs de feina. A més, Catalunya sempre serà atractiva, no és casualitat que tinguem aquestes xifres en turisme, per això hem de transformar el sector i fer que el turista que visita Catalunya es converteixi en un resident temporal i se senti amb els mateixos drets i obligacions que un ciutadà català.
Aquesta transformació de la qual es parla per desestacionalitzar el turisme i que no estigui tan massificat, quant de temps podria trigar?
Aquesta transformació és un canvi que no estem fent només des de l’administració. És a dir, no la fem nosaltres només, ni la pretenem imposar. Entenem que ha d’existir una col·laboració entre el sector i nosaltres, per tant, escoltem tothom. Hem recuperat la taula de turisme on tots els sectors implicats intervenen i, per tant, anem rebent un flux d’informació que és el que fa que nosaltres fem aquesta política de transformació i adaptació a les necessitats que tenim actualment, a les nostres possibilitats i també al que ens demana el nostre país. Però el temps no serà curt, és una adaptació al nou moment. A l’inici ja has indicat que ha baixat l’ocupació als mesos d’estiu, cosa que és una conseqüència d’aquesta adaptació.
A part d’aquesta transformació en el sector del turisme, també es volen impulsar canvis en altres àmbits, com en el sector digital. Fa uns mesos es va presentar el Pacte Nacional pel Talent Digital amb el qual es pretén doblar el nombre de professionals d’aquest àmbit fins al 2030. Per què es vol que el talent digital i tecnològic es desenvolupi a Catalunya?
Ja s’està desenvolupant aquí, de fet. L’any 2024 es van generar 24.000 llocs de treball en el sector de les noves tecnologies. Per comparar-ho amb l’empresa més gran de Catalunya, que és Seat, aquesta té 15.000 treballadors. Per tant, l’any passat el sector TIC va generar gairebé dues Seat. No hi ha cap altre sector que creixi a aquesta velocitat. Això vol dir que som punters i que tenim el talent, les empreses i l’ecosistema per apostar per aquestes noves tecnologies.
A part, hi ha un altre factor. La guerra aranzelària generada per Trump ens ha fet arribar a una conclusió clara: hem de ser autònoms tant com puguem. Durant la pandèmia es van acabar els xips i no es podia fer ni una rentadora. Això ens fa arribar a la conclusió que hem de saber fer xips, semiconductors i tot allò que es pugui fer perquè la cadena productiva en tots els àmbits no es quedi aturada quan hi hagi qualsevol mena de crisi o conflicte. Hem de fer que hi hagi el mínim nombre de possibilitats de tenir dificultats d’abastiment de coses imprescindibles, per això hem d’anar a les qüestions disruptives.
Des de Catalunya tenim la capacitat de fer la cadena prèvia a la fabricació de xips, que és puntera a escala europea. Ens falta fer un salt per a la fabricació. En aquesta línia hem impulsat l’Aliança de Semiconductors i Xips de Catalunya per aglutinar els agents d’aquest ecosistema amb l’objectiu de liderar-ne la transformació i consolidació a Europa per fer salts qualitatius, per poder ser estratègicament sobirans i autònoms amb el màxim nombre de sectors.
En aquesta línia de ser més estratègics, fa poc es va llançar la nova estratègia d’inversió estrangera per captar 6.000 milions en els pròxims cinc anys. A part de focalitzar-se en el sector de xips i semiconductors, quins altres àmbits volen potenciar?
Aquesta estratègia parteix de la voluntat de consolidar un model de país basat en la industrialització, la digitalització i la transició sostenible. A part de tenir una prioritat industrial en els xips i semiconductors, en tenim altres. Per exemple, volem captar inversió en ciberseguretat, però també en el sector agroalimentari, el de la biomanufactura i el forestal, per prevenir i protegir-nos de futurs incendis que vindran.
Però a part que les inversions passin per aquests sectors, també tenim la pretensió que arribin a tota Catalunya. El que volem és que el 50% del capital que s’inverteixi vagi més enllà de Barcelona i de la zona d’influència de la capital. Hem de fer que també arribi finançament a les Terres de l’Ebre, a la Catalunya Central, al Pirineu, perquè si no la bretxa entre la renda per càpita de la capital i un altre indret de Catalunya serà enorme.
En aquesta estratègia de captació estrangera també es planteja la creació d’International Desks a mercats asiàtics estratègics. Aquest reforç de l’expansió a Àsia ve motivat per la incertesa generada des dels Estats Units?
Catalunya genera un 26% de les exportacions de l’estat espanyol, però això no ve d’ara. Fa 40 anys es va crear Acció per potenciar aquesta internacionalització, i la primera oficina es va obrir al Japó per començar amb aquesta aposta. Ara es troben 38 oficines arreu del món, per això hem pogut aconseguir aquestes dades en exportacions. Però, a part, també hi ha moltes empreses catalanes que tenen filials a l’estranger, a més d’empreses d’arreu que han obert la seva filial a Catalunya. Per tant, el flux internacional de Catalunya amb el món ve de fa molts anys. És veritat que ara la política dels Estats Units ha fet replantejar altres aspectes, però les visites al mercat asiàtic no les hem començat nosaltres. És veritat que en els últims mesos he fet visites a Àsia i d’aquí poc vaig al Vietnam, però també el govern anterior ja havia arribat a la conclusió que s’han de diversificar mercats, que no es poden posar tots els ous al mateix cistell, i ara menys. Ara més que mai hem de buscar socis i mercats fiables.
El mercat americà, que més tard o més d’hora acabarà sent un mercat fiable, perquè ho ha sigut sempre, ara té certes incògnites, perquè tenen un president que un dia pot dir blanc i l’altre dia pot dir-te negre. Per tant, nosaltres el que hem de fer és respectar que aquest país funcioni així, esperar que torni a funcionar amb una certa normalitat en l’àmbit aranzelari i econòmic, però entretant la nostra economia no es pot aturar. Estem aprenent a diversificar mercats i és veritat que la Xina, el Vietnam, Corea, Japó, l’Índia, Indonèsia, són països que estem explorant amb la voluntat de fer-los saber als nostres empresaris poden anar allà a exportar, que han d’anar allà a exportar.
Vostè ha sigut conseller d’Interior i ara ocupa una cartera molt diferent. Com canvia la perspectiva sobre el país d’una conselleria a l’altra?
Jo vaig viure la conselleria d’Interior en un moment molt delicat, amb la revolta que va haver-hi a conseqüència del postprocés. Vaig haver de gestionar manifestacions de 30.000 persones al carrer i, a més, ho vaig viure també al final amb les grans manifestacions que van durar 15 dies en ocasió de la pèrdua de llibertat del Pablo Hasél, que va ser condemnat per un delicte d’injúries contra el rei. Era una conselleria molt reactiva, la d’Empresa és propositiva, és tot el contrari. Tot i que la part de Treball de la conselleria també té una part més reactiva, com ara les vagues de treballadors, és molt més propícia als pactes i, per tant, hem d’instar un sistema de mediació per apropar postures.
Però jo en tinc un grandíssim record d’aquella conselleria perquè va ser un moment de servei al meu país que penso que va ser molt important. També guardo un bon record dels companys que vaig tenir com a consellers, tot i que com a president no vaig poder compartir molt de temps amb el senyor Torra perquè el van inhabilitar.
De fet, Quim Torra va ser inhabilitat per una pancarta en favor dels presos polítics i ara vostè és conseller en un govern socialista, que planteja aspectes molt diferents en la qüestió nacional. Com s’adapta a aquest canvi?
Per mi no és una adaptació, és senzillament servir el teu país i ja està. Hi va haver moments en què hi havia un sentiment generalitzat i amb molt suport de la societat que anava cap a una banda, però no va sortir bé i ara estem en un altre moment. Es pot abandonar el servei públic o, com ha estat el meu cas, si se’m demana, torno a treballar pel país. No treballo per a ningú més que no sigui el país, des d’una altra perspectiva i en una altra situació. Com a persona que no té cap vincle amb cap partit polític i des de la meva condició de polític independent, enfoco la meva feina per servir el meu país. I tinc molt clar que això es pot fer des de molts vessants, en diferents moments. No hem de ser persones tancades amb idearis vehements que no et permeten veure el que necessita la societat, que és que tot prosperi perquè tots puguem viure millor.
Comenta que en aquell moment la societat demanava una cosa i que ara no va cap a aquesta banda. Pensa que la independència de Catalunya no és factible perquè ha canviat aquesta demanda social?
Jo penso que a la vida, quan a títol personal comets un error amb una persona, el més noble que hi ha és ser capaç de dir-li que m’he equivocat. Ara bé, jo crec que en política, quan les coses no han sortit bé, no cal dir que un s’ha equivocat, perquè jo tot el que vaig defensar en el seu moment ho defensava convençut que era el millor pel meu país. Però allò no va sortir bé i s’ha d’acceptar que no va sortir bé.
Fa quasi 20 anys es va començar a comentar que les infraestructures a Catalunya eren deficitàries, que calien més inversions, d’aquí es va aprovar el no l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i aquests factors van generar un moviment al llarg dels anys, però no va sortir bé. Entre altres coses no va sortir bé perquè hi ha hagut polítics que han estat a la presó tres anys i hi ha tres polítics que encara estan a l’exili, un d’ells, Lluís Puig, era client meu i li portava la causa fins fa un any. Aquestes tres persones que estan encara fora haurien de ser aquí, sobretot quan hi ha una llei que els ha amnistiat i que el Tribunal Constitucional ha dit que reuneix tots els requisits constitucionals per ser aplicada.
Jo crec que [el Procés] és una època de la qual aquells que som catalanistes hem d’aprendre del que va passar, però que no seria gaire intel·ligent pensar que vivint en aquell record no hem de permetre que el nostre país tiri endavant, que prosperi i que les catalanes i catalans puguem viure cada vegada més bé. Aquest és el motiu pel qual jo penso que val la pena dedicar-se al servei públic un temps de la teva vida.
