Les normes fiscals europees per aquest 2023 encara no estan fixades i aquest dimarts els ministres de finances de la Unió Europea han reclamat a la Comissió que finalitzi, d’una vegada per totes, el procés legislatiu per a establir un nou marc de cara als pròxims anys. A més els ministres dels 27 han sol·licitat a l’executiu comunitari que continuï dialogant amb els estats membre en aquells punts que requereixen “discussions addicionals” fins a fer la seva proposta. En un comunicat conjunt, els vint-i-set ministres han subratllat la importància que es concreti una estratègia comuna per assegurar una coordinació “efectiva” entre els estats i fer front als desequilibris financers, així com garantir un creixement econòmic sostenible de la UE.
En aquest sentit, la vicepresidenta primera i ministra d’Economia del govern espanyol, Nadia Calviño, s’ha compromès a “avançar el màxim possible” durant la presidència espanyola del Consell Europeu, durant la segona meitat de l’any, perquè el procés legislatiu de les noves regles fiscals culmini aquest mateix 2023, en la línia de la petició dels 27. “Quan la Comissió presenti la seva proposta serà un dels principals debats i un dels expedients prioritaris de la presidència espanyola”, ha assenyalat la vicepresidenta.
La culminació de les regles fiscals és, segons ha subratllat Calviño és una normativa que interessa tancar “com més aviat millor” perquè els països de la UE puguin comptar amb un marc que s’adeqüi a les seves necessitats i a la realitat actual de cada estat. De fet, Calviño ha apostat perquè cada país tingui sendes de responsabilitat fiscal que siguin compatibles amb les inversions en les transicions verda i digital al mateix temps que afavoreixin el creixement econòmic i la creació d’ocupació.
Què diu l’acord?
Per altra banda, l’escrit publicat aquest dimarts pels 27 destaca que la posada en marxa d’unes regles fiscals és “crucial” per garantir la sostenibilitat de les finances públiques europees. En aquest sentit, l’escrit recorda que la UE encara ha de fer front a la recuperació posterior a la crisi de la covid-19 i que, per encarar-la, cal impulsar “reformes ambicioses i inversions substancials”.
Pel que fa a les qüestions on encara hi ha més disparitat d’opinions, els ministres de finances han demanat a la Comissió una major concreció. Així, també exigeixen requisits per aquells estats membres que presenten una situació fiscal estable, un disseny adequat i quantitatiu dels objectius, els terminis per aplicar les reformes i el paper que jugaran les recomanacions de la mateixa Comissió un cop es donin a conèixer els plans nacionals.
Els tractats actuals estableixen que el dèficit públic dels governs se situï per sota el 3% del PIB, mentre que el deute públic es mantingui per sota el 60%. Si bé la proposta inicial de la Comissió apunta en aquesta direcció, també obre la porta a assolir aquests objectius a través de normes menys estrictes, horitzons temporals amplis i tenint en comptes les especificitats de cada país.
Reticències d’Alemanya
Preguntada sobre les reticències que ha mostrat Alemanya en la reunió d’aquest dimarts, encara que finalment ha acabat recolzant el text de les conclusions, i els últims canvis d’opinió de Berlín en les negociacions, Calviño ha afirmat que Espanya manté un diàleg “fluid i constructiu” amb els representants alemanys i, en concret, amb el seu ministre d’Hisenda, Christian Lindner.
El liberal alemany ha estat el responsable que s’hagi reformulat aquest dimarts el text final de les conclusions sobre la futura política fiscal de la UE en forçar que s’inclogui en el document la petició a Brussel·les de continuar el diàleg amb els Estats membre en aquells punts que requereixen “discussions addicionals” fins a fer la seva proposta legislativa.
Per part seva, Calviño ha destacat que l’intercanvi entre els ministres sobre les noves regles fiscals els ha instat a treballar “amb diligència” per a finalitzar el procés legislatiu aquest 2023, la qual cosa suposa, al seu judici, un “pas endavant” i un compromís “reforçat”.
