El mercat laboral europeu ja pateix les primeres conseqüències de la pujada de tipus d’interès. La creació d’ocupació a les principals economies de la zona euro, que s’havia erigit com un dels factors d’estabilitat en prop de tres exercicis de gran incertesa econòmica, mostra “senyals de refredament” derivades de la contracció econòmica que el Banc Central Europeu buscava amb les pujades de tipus d’interès. Segons ha alertat el vicepresident de l’organisme regulador, el que fora ministre d’Economia espanyol Luís de Guindos, les dades d’atur comunitàries -en mínims històrics del 6,4%, segons l’Eurostat- no expliquen la història completa, en tant que mes a mes es creen cada cop menys llocs de treball nous. Segons De Guindos, això suggereix que “el refredament de l’economia es trasllada gradualment a l’ocupació”.
L’estat actual del mercat laboral comunitari, de fet, “s’inclina a la baixa” fins i tot a mitjà termini. Com avançava la presidenta del BCE, Christine Lagarde, després de la darrera reunió de política econòmica del consell de govern de l’entitat, la transmissió cap a l’economia real de l’enduriment de les condicions de crèdit encara no està completa -és a dir, les conseqüències pernicioses per a empreses i consumidors encara no s’han notat en tot el seu abast-. D’aquesta manera, la tendència que comença a albirar-se a l’entrada del quart trimestre de l’any pot agreujar-se a llarg termini, amb l’afegit dels “importants riscos geopolítics” que ja colpegen l’entorn comercial. En aquest sentit, De Guindos avisa d’un possible efecte contagi cap a l’activitat empresarial i privada. Segons el vicepresident, existeix el risc que “les empreses i llars es vegin més insegurs sobre el futur, i frenar encara més el creixement”.
Discurs antiinflació
Tot i el batzac que la política monetària del BCE comença a assestar a factors clau de les economies europees, De Guindos, talment com Lagarde, mantenen un dur posicionament contra la inflació per sobre de tot. En aquest sentit, l’exministre ha reiterat les paraules de la presidenta, tot declarant que “els tipus d’interès oficials del BCE es troben a nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran substancialment al retorn oportú de la inflació al 2%”. Val a dir que el Banc Central Europeu té com a únic mandat mantenir l’índex de preus als valors assignats, els dos punts que esmentava De Guindos, una raó de ser més restringida que les d’altres organismes reguladors. La Reserva Federal, per exemple, busca limitar la inflació, però també mantenir la salut del mercat laboral dels Estats Units. Washington, així, ha de buscar l’equilibri entre les mesures de refredament econòmic i el ritme de creació de nova ocupació; mentre que l’atur no és necessàriament un factor que hagi de dirigir les mesures acordades pels governadors comunitaris a Frankfurt.
Retirar ajudes fiscals
La caiguda de la inflació, per a De Guindos, ha d’anar acompanyada de la retirada del desplegament de mesures de suport del govern espanyol. En aquest sentit, l’empresari ha reiterat que, a mesura que la crisi energètica s’esvaeix, els governs haurien de continuar retirant les mesures amb la finalitat d’evitar un augment de les pressions inflacionàries a mitjà termini, que d’una altra manera exigirien una política monetària encara més estricta. “Les polítiques fiscals han de dissenyar-se per a fer que l’economia de la zona de l’euro sigui més productiva i reduir gradualment l’elevat deute públic”, ha suggerit.
