Les autoritats de l’Estat espanyol s’han afanyat a celebrar unes dades d’atur que des de diversos ministeris han elevat a “extraordinàries”. La caiguda de 48.755 persones sense ocupació –copada en la seva gairebé totalitat pel sector serveis– suposa una caiguda interanual de l’1,67%, el retrocés relatiu més destacat en dues dècades. En termes interanuals, es tracta d’una tendència compartida per alguns dels principals mercats europeus, si bé molt menys acusada quan s’observen els mercats dels veïns més rellevants. La desocupació a Alemanya, França o Itàlia, si bé es manté en nivells absoluts molt més baixos que l’espanyola, s’ha reduït a un ritme molt més pausat –quan no, fins i tot, ha apuntat lleugeres expansions–.
El cas alemany és paradigmàtic. Estable mes a mes en el 5,7%, l’atur a la república federal va tancar el març amb un augment interanual de sis dècimes. Si es compara amb el febrer, la tendència és a un lleuger descens, amb uns 26.000 treballadors més; tot i que si el mirall és el març del 2022, les persones aturades van créixer en unes 16.000. Si bé el cap de l’oficina d’afers laborals del govern germànic Andrea Nahlse va assegurar durant la presentació mensual d’atur que “el mercat laboral alemany va romandre robust al març”, la situació econòmica comença a alentir un país que assumeix una major estabilitat. La “debilitat econòmica està deixant la seva marca”, va lamentar l’oficial del govern federal.
Si bé les dades del primer trimestre del 2023 encara no estan disponibles –enmig d’una autèntica batalla per la reforma de les pensions que el president de la República Emmanuel Macron està passant entre París i Pequín–, l’evolució de l’atur a França fins al passat desembre va suposar un baló d’oxigen per a un executiu sota setge. Com en el cas espanyol, el mercat laboral francès ofereix motius de celebració a les seves autoritats: el darrer quart del curs 2022 es va tancar amb un atur del 7,4%, una caiguda de sis dècimes que trenca el sól dels vuit punts.
Amb aquestes dades, la taxa d’atur francesa se situa en el seu nivell més baix des de la crisi financera –per sota fins i tot de les optimistes previsions dels analistes del país, que segons un estudi de l’agència Reuters estimaven una desocupació del 7,8% en acabar l’exercici–. En una línia similar a les celebracions de ministres com Escrivá o Díaz, el titular de la cartera de finances parisenca Bruno Le Maire va elevar les xifres fins al desembre de “gran victòria contra la resignació i el fatalisme”.
El cas italià mostra que la resiliència no és característica de tots els mercats laborals europeus. Si bé la inactivitat va registrar una lleugera caiguda al gener –les darreres dades facilitades per l’institut estadístic del país– l’atur va marcar un increment d’1,7 punts, unes 33.000 persones sense feina més, en relació amb el mes anterior. Així, la taxa a la península va tornar a fregar el 8%, amb uns 7,9 punts que signifiquen una acceleració d’una dècima mes a mes, amb un destacat efecte sobre els treballadors joves, entre els que la desocupació es va agreujar un 0,7% fins a apropar-se als 23 punts. Val a dir, però, que la base de treballadors total també va escalar en unes 35.000 persones mes a mes, amb una participació total en l’economia del 60,8%.
Europa i EUA, no hi ha color
Tot i que els principals mercats de treball europeus mostren una certa estabilitat malgrat la volatilitat global i l’efecte de les pujades de tipus sobre l’activitat econòmica, la competició a l’altra banda de l’Atlàntic és ferotge. Les marcades excepcions de l’Estat espanyol (12,8%) i Grècia (11,4%) –els únics països amb una taxa d’atur de dues xifres– eleven la desocupació europea fins al 6%, segons recents dades publicades per l’institut estadístic alemany Destatis. Als Estats Units, el mercat fa mesos que evoluciona positivament: segons l’oficina d’estadístiques laborals de la federació, en els darrers 12 mesos l’ecosistema nord-americà ha creat 4,1 milions de llocs de treball, a una mitjana superior als 340.000 al mes. Només al març, l’atur va caure en unes 236.000 persones, fins al 3,5% –una dècima per sota del 3,6% que, segons la CNN, esperaven els economistes locals–.
Com en els casos italià i alemany, però, els experts nord-americans veuen un refredament en els pròxims mesos. Segons les dades de l’oficina pública, les ofertes actives de treball van caure al país fins a 9,93 milions, el primer cop en una dècada que se situen per sota dels 10. Així, la celebració de Joe Biden –que va declarar que es tractava “d’una bona notícia per als americans treballadors”–, com les de les autoritats europees, pot tenir les potes curtes.
Qüestió de serveis
Un cop més, en el cas espanyol, ha estat el sector terciari el que ha liderat, amb certa diferència, la creació de llocs de treball. Segons les dades publicades pel ministeri de Treball i Economia social, més de 42.000 dels 48.000 nous treballadors del març van trobar feina al sector serveis, lluny de la indústria o la construcció, que no van arribar a generar 4.000 nous ocupats durant el març. Si bé la tendència és especialment acusada a l’Estat espanyol, l’institut estadístic alemany constata que els serveis a les persones concentren un nivell de força de treball extremadament significatiu al conjunt de la Unió. Segons Destatis, només l’hostaleria concentra ja prop de 8 milions de treballadors en els països de la Unió.
