La consellera d’Economia i Hisenda en funcions del Govern, Natàlia Mas, ha tornat a demanar al govern espanyol que creï un gran Perte territorial perquè els diferents governs de l’estat puguin cobrir les grans ineficiències que presenten les convocatòries dels fons NextGenerationEU. En una roda de premsa per presentar l’estat d’execució dels fons europeus, Mas ha assegurat que, per exemple, en matèria industrial el 70% dels recursos estan quedant deserts, la qual cosa suposa una clara “pèrdua d’oportunitats” per al teixit industrial català. Mas ha justificat la reclamació, com ja ha fet altres vegades, assegurant que a les autonomies tenen un millor coneixement del territori i de les necessitats del seu teixit empresarial i econòmic i podrien obrir convocatòries més adequades. En aquesta línia també ha recordat que les convocatòries de la Generalitat “sempre queden curtes” i la injecció de fons podria servir per ampliar-les i arribar a més empreses.
Tot i la crítica, la consellera s’ha mostrat molt satisfeta del paper de Catalunya en l’obtenció dels NextGenerationEU, ja que continua sent el territori de tot l’estat que més recursos ha captat fins al moment amb un total de 8.075 milions d’euros, segons el recompte tancat a 31 de maig. Del total dels recursos que han arribat a Catalunya a través de totes les vies que existeixen, 6.113 milions dels quals ja s’han distribuït entre beneficiaris catalans. La immensa majoria d’aquests recursos han arribat a través de dues vies: les assignacions de l’Estat a Catalunya (3.910 milions) i a través de les convocatòries competitives que publica directament l’estat (2.826 milions). En tots dos casos Catalunya rep un percentatge significatiu, ja sigui o pel seu pes poblacional o per l’econòmic.
Ara bé, la consellera també ha lamentat que les dades recollides per la Generalitat posen de manifest que, quan l’Estat decideix de manera la quantitat assignada a Catalunya de manera no objectiva, el país sempre en surt perdent. En aquest sentit, tant Mas com el secretari general de Fons Europeus, Aleix Cubells, han lamentat que a l’hora de licitar una obra en un lloc determinat o quan assigna fons a un projecte d’un territori concret, els “percentatges que arriben a Catalunya són més baixos”. En el cas de les licitacions és només de l’11% i en el de les assignacions del 9%. Unes magnituds que estan clarament per sota del pes econòmic de Catalunya (19%) i demogràfic (16%) al conjunt de l’Estat.
Bon ritme de desplegament per part de la Generalitat
Tot i això, Mas i Cubells també han celebrat que la Generalitat està sent capaç de repartir els fons que se li han assignat a un bon ritme. Segons han explicat, a 31 de maig, l’administració catalana havia mobilitzat un total de 3.079 milions d’euros procedents dels fons NextGenerationEU, que suposen el 85% dels recursos que havia ingressat. D’aquesta quantitat ja estan compromesos 1.948 milions, el que fa pensar als responsables de la Generalitat que s’executaran tots els diners que se li han assignat a través de les conferències sectorials abans del termini establert per la Unió Europea, concretament el gener de 2026 en l’escenari menys optimista.
Més enllà dels recursos rebuts, l’objectiu dels NextGenerationEU, però, és contribuir a la transformació de les economies europees després del cop de la pandèmia de la covid. Alguns dels principals projectes plantejats per Catalunya per aprofitar els fons, segons ha explicat el secretari d’Assumptes Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, s’estan desenvolupant gràcies als fons europeus, com ara la mobilitat del futur i el Battery Hub (978 milions), l’impuls de la xarxa ferroviària (812 milions), l’enfortiment del sistema català de ciència, tecnologia i innovació (682 milions) o les infraestructures digitals (449 milions).
En canvi, hi ha d’altres projectes, ha lamentat, que es veuen perjudicats per un disseny excessivament centralitzat de les línies, que no s’adapta a les necessitats de les empreses. Davant d’aquesta situació, la Generalitat busca instruments complementaris, per exemple altres fons europeus, o estratègies que puguin compensar la ineficàcia de les convocatòries. Seria el cas de les propostes relacionades amb la descarbonització, la transformació digital i tecnològica de la indústria catalana, la racionalització de l’ús de l’aigua o la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, on les empreses han optat per anar a buscar una altra tipologia de fons europeus o bé la generalitat ha flexibilitzat fons FEDER a- través del mecanisme STEP- per tal de fer arribar els recursos necessaris a les empreses.
