La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas i Guix, ha defensat l’augment de despesa registrat a la llei de Pressupostos. El document de comptes presentat aquest dimecres per la Generalitat contempla una expansió de més de 2.400 milions d’euros per al 2023, fins a superar els 43.000 milions. En una compareixença posterior a la presentació de la nova llei, Mas ha defensat la sostenibilitat del projecte. “No activem la despesa perquè sí”, reivindica la titular d’Economia. L’objectiu de l’escalada inversora de l’administració del país, assegura, és “assolir una major sostenibilitat en el deute” mitjançant un creixement del producte interior brut, fet que milloraria la ràtio entre ambdues magnituds.
Per al 2024, cal recordar, el projecte pressupostari contempla un alça del producte interior brut català de l’1,8%, vuit dècimes per sota de la del 2023. Davant l’alentiment previst per als pròxims cursos, més moderat l’any 2025, Mas ha descartat fer enrere en les inversions públiques. “No estem en escenari de retallades, sinó de creixements més moderats”, declara la consellera: no només per l’alentiment macro, també pel retorn de les regles fiscals de la UE a partir del pròxim exercici. “Tot i que l’economia avanci bé, la despesa estarà més acotada”, preveu.
Davant les limitacions externes, doncs, Mas ha insistit en la necessitat de renovar el model de finançament territorial de l’Estat –un dels punts clau de les reclamacions incloses dins els pressupostos–. La consellera, en aquest sentit, manté sobre la taula el model de finançament singular, una proposta que està elaborant el seu departament, però de la que encara no ha volgut donar detalls. Més enllà del nou model de finançament –que variaria el dèficit estructural que pateix la Generalitat–, la titular d’Economia reitera l’objectiu de la cancel·lació del deute corresponent al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), una fita “molt important per assolir la sostenibilitat del deute” català.
Escletxa a la salut
Sobre els 800 milions d’euros reservats per finançar “despesa desplaçada” del sistema català de la salut, Mas ha defensat la dedicació com una aposta per “recuperar l’activitat assistencial” després de la pandèmia. Els efectes de la Covid, assegura, van paralitzar molts dels serveis sanitaris oferts als centres públics catalans. Arran de la reactivació, la Generalitat “tenia dues opcions: o mantenir el ritme inercial o prémer l’accelerador”. En aquest sentit, la consellera justifica el creixement de la despesa, tot argumentant que el de Salut és un pressupost “obert”: les inversions que sorgeixin fora de pressupost s’han d’executar tant sí com no. El gap generat per aquesta “dinàmica pressupostària diferent”, comenta la titular d’Economia, “es va reduint”, però encara no s’ha eixugat. Així, tot apunta que la dedicació extraordinària a aquesta despesa endarrerida continuarà durant els pròxims exercicis.
