La confiança dels empresaris catalans continua sense millorar. Segons ha publicat aquest dimecres l’Idescat, de cara al quart trimestre de l’any s’ha reduït quasi un 2% respecte dels mesos estivals, i encara que tots els sectors d’activitat ha rebaixat les seves expectatives el qui més ho ha fet ha estat la indústria amb una baixada del 4,5%. Aquestes dades no sorprenen tenint en compte que tant la producció industrial com les previsions del Banc Central Europeu pel sector no són bones. De fet, en les actes de la reunió del BCE del passat mes de juliol, els banquers centrals ja alertaven que la indústria continental podria estar mostrant una tendència a la baixa de caràcter estructural. “És difícil que un fenomen cíclic de curt termini pugui explicar completament el pobre rendiment del sector manufacturer”, asseguraven aleshores els governadors. A més, també alertaven de la possibilitat que el sector secundari de la UE estigui a les portes d’una “pèrdua estructural de competitivitat” que hagi arribat per quedar-se.
La raó és que en els últims anys les exportacions de béns i les principals cadenes manufactureres europees, especialment les comunitàries han alentit la seva expansió, fins i tot en aquelles economies que havien superat els episodis potencialment recessionistes que es van patir al centre d’Europa durant el 2023, com per exemple Alemanya. Això ha portat que la supervivència del PIB es trobi en mans del sector serveis, un dels que més ha patit l’episodi inflacionista.
Una lectura semblant es pot extreure de les comparacions de l’índex de confiança empresarial actual amb el de fa un any, ja que en tots els sectors ha augmentat a excepció de la indústria (‑0,1%), mentre que el que més ha millorat ha estat l’hostaleria i transport (2,5%). Tot plegat, a més, en un context en què l’Administració catalana ja fa anys que lluita per reindustrialitzar l’economia del país a través principalment de la recerca d’inversions estrangeres i de la promoció del Pacte Nacional per la Indústria.
Reducció de la producció industrial
Per altra part, i més enllà de les sensacions i pronòstics dels empresaris i els banquers centrals, cal destacar que la producció industrial de Catalunya també s’ha reduït en els últims mesos. Durant el passat mes d’agost, el país va registrar una caiguda del 8,4%, la més elevada de tot l’Estat. Alhora, la resta de territoris tradicionalment industrials també van registrar caigudes importants amb una reducció del 7,7% a Andalusia, un 6,1% a la Comunitat de Madrid retrocedeix un 6,1%. Entre els teixits empresarials més actius, només es van salvar el País Basc, que va elevar el seu IPI un 3,6%, i Navarra, amb un augment del 6,2%.
El motor industrial europeu, en crisi
Pel que fa a la resta del continent, la situació és semblant. Per exemple, l’ombra de la recessió ha tornat a planar sobre l’economia d’Alemanya. Després d’esquivar la mala ratxa durant el primer trimestre d’enguany, amb un inesperat creixement del 0,2%, la principal economia de la zona europea va tornar als números vermells durant el segon trimestre de l’any amb contracció del 0,1%, segons va informar l’oficina estadística federal Destatis. Malgrat que els equilibris macroeconòmics han garantit que la locomotora europea hagi esquivat la recessió tècnica en els últims trimestres, Alemanya ha registrat decreixements al seu producte interior brut en quatre dels darrers set períodes estudiats.
Un dels principals motius del mal comportament de l’economia d’Alemanya és el sector industrial. Segons el darrer estudi del PMI productiu elaborat pel Banc Comercial d’Hamburg (HCOB), la nota de les empreses industrials va caure a l’agost fins al 42,1, des d’un 43,2 al mes de juliol, que implica que, segons les referències de la recerca d’HCOB, una situació de decreixement. Segons l’estudi, els productors de béns de consum, industrials i intermedis “van registrar la pitjor caiguda de noves comandes en nou mesos”.
