Lloret de Mar (la Selva) té dues cares. A diferència d’altres moments de l’any, cada estiu, durant els mesos de vacances, centenars de milers de turistes omplen de gom a gom els hotels i habitatges turístics, i vesteixen la ciutat costanera d’oci i celebració. El que és festa per alguns, però, es converteix en “molèstia” per a uns altres. Cansats de l’incivisme que s’origina a causa d’un oci “descontrolat”, centenars de veïns han unit forces per crear la plataforma ‘Un altre Lloret és possible’. Es tracta d’una organització ciutadana que, lluny d’anar contra el turisme -la font principal d’ingressos del municipi-, pretén posar “fre” al turisme de “borratxera”, al qual des de l’Ajuntament, comandat per l’alcalde socialista Adrià Lamelas, anomenen turisme low cost: “No estem en contra del turisme, de l’activitat hotelera o de l’oci nocturn, estem cansats d’un soroll desmesurat i d’un incivisme que ens afecta cada dia”, argumenta la portaveu de l’entitat, Gràcia Ferrer, en conversa amb Món Economia, que remarca que el seu objectiu és “que es deixi de vendre aquest turisme de festa, alcohol, drogues i sexe”.
Els veïns del municipi, molts dels quals també viuen del turisme, lamenten la imatge que “es ven” de Lloret, ja que consideren que no fa justícia amb tot el que realment ofereix la ciutat. Ans al contrari, origina un imaginari col·lectiu en què es converteixen els carrers en l’epicentre d’una festa descontrolada, cosa que acaba generant un efecte crida cap a més turisme -amb els seus pros i els seus contres- juvenil.
L’Ajuntament recorda que el preu mitjà ha anat pujant
Mentre que la portaveu de l’entitat lamenta “l’incivisme creixent” que genera el turisme “de borratxera” que arriba a Lloret, el regidor de Turisme del consistori, Frederic Guich, també recorda que aporta beneficis econòmics per a la població: “El preu mitjà de l’activitat hotelera puja”, apunta Guich a aquest diari, que assegura que el turisme low cost suposa una “part petita” de l’activitat turística del municipi. Dues cares de la mateixa moneda que conformen el turisme de Lloret. Un model que, per a part del veïnat, cal “reformar” per allunyar-se del “turisme de baix cost que, sovint, és generador d’inseguretats i incivisme”.
L’activitat hotelera, en el punt de mira
Des de la plataforma de veïns apunten que un dels principals incentivadors d’aquest model turístic low cost és part del sector hoteler del municipi. Aquest diari ha demanat el seu punt de vista a la patronal Pimec, que representa els empresaris del sector a Lloret, però ha declinat fer cap mena de declaració.
La plataforma assegura que “alguns establiments haurien de tancar immediatament”, ja que “deterioren” la qualitat dels barris i, per conseqüència, del municipi: “Alguns hotels han d’endurir els seus controls interns perquè no pot ser que hi hagi tant soroll i incivisme dins les mateixes terrasses”, exclama Ferrer, que insisteix que “hi ha molts hotels que sí que fan bé les coses”, però d’altres que “especulen” amb l’oci nocturn i “l’efecte ramat” que desperta la ciutat.
En aquesta línia, Guich deixa clar que es tracta d’una part “molt petita” del sector, ja que el 90% -segons la seva estimació- “fa les coses bé o, fins i tot, molt bé”: “Els hotels que ofereixen activitat durant tot l’any, no només el període vacacional, tenen molt bones referències a totes les webs de cerca perquè fan molt bé la seva feina”, apunta. Precisament, tenint en compte aquestes xifres, el regidor de turisme s’ha compromès “tancar” els hotels que no compleixin els permisos i van en contra del bon funcionament de Lloret: “El mal nom que generen [referint-se als hotels que no actuen correctament, i que des del seu punt de vista són els que promocionen aquest turisme de borratxera] va en contra de tota la resta. Per aquí no passarem, hem de dignificar el sector”, argumenta.
El regidor apunta que aquesta mena d’establiments que promocionen el turisme low cost no són només hotels, sinó que el gruix del problema es troba en els “habitatges turístics il·legals”, és a dir, els que no s’emmarquen en cap regulació. És per aquest motiu que agraeix la “col·laboració ciutadana”, especialment la feina feta per la plataforma autoorganitzada de veïns, per “detectar” aquests establiments que malmeten la imatge de Lloret: “Aquest estiu n’hem clausurat prop de trenta”, argumenta el regidor. Però Ferrer insisteix -i ho ha fet saber al consistori- que l’Ajuntament ha d’aplicar “un control estricte” i aplicar “sancions per prevenir l’excés d’aforament, l’incompliment de les ordenances municipals i les molèsties als veïns”.
El “descontrol” de l’oci nocturn
El principal generador d’aquest “turisme de borratxera” és el “descontrol” que s’ocasiona a causa de l’oci nocturn. No exclusivament a l’interior de les discoteques, sinó a l’exterior d’aquests locals. Aquest estiu s’han vist, i s’han difós després a les xarxes pels vídeos que els mateixos participants gravaven, escenes com aquesta que es mostra aquí.
🔴Dos hombres africanos que iban drogados aspirando un globo con gas de la risa empotran lo que parece un coche alquilado contra una rotonda el Lloret de Mar. Turismo de calidad. pic.twitter.com/5IXwKQzynj
— Sr.Liberal (@SrLiberal) August 9, 2024
De fet, per tal de pal·liar aquest greuge i evitar el consum d’alcohol a la via pública -que tot i estar penat, és habitual-, l’Ajuntament va acordar amb una vintena de locals d’oci pagar diversos auxiliars -els quals tenien la funció de recordar les ordenances de civisme als vianants- per millorar la convivència dels carrers cèntrics de la ciutat, on es concentren la major part de les discoteques de Lloret. Un mecanisme que ha donat els seus fruits, ja que, segons dades del mateix consistori, el nombre de casos d’incivisme -des de consum d’alcohol en via pública fins a excés de soroll- s’han reduït “notablement” aquest període vacacional.
Tot i els passos fets, però, per a la plataforma veïnal encara “queda molta feina per fer”: “Exigim l’establiment de sancions rigoroses per a aquells que incompleixin les normes de civisme per assegurar la qualitat de vida dels veïns”, apunta Ferrer, que considera que aquestes sancions també s’han de fer extensives a “algunes discoteques”. Aquesta mena d’incivisme que s’ocasiona a causa de l’efecte crida de l’oci nocturn durant els mesos de vacances acaba resultant en l’aparador mediàtic del turisme a Lloret, però des de l’Ajuntament posen èmfasi a dir que és només “una petita part” de tota l’oferta de la ciutat: “Per carnestoltes hi ha molta activitat turística, però no relacionada amb l’oci nocturn. També tenim una gran oferta cultural, entre d’altres”, argumenta Guich.
Diversificar l’activitat econòmica
Per tal de fer front a les ombres del turisme low cost, la portaveu de l’entitat veïnal considera que és imprescindible “diversificar” l’activitat econòmica de Lloret: “Per reduir la dependència del monocultiu turístic i l’especulació immobiliària, és fonamental impulsar la diversificació econòmica mitjançant la incorporació d’altres sectors productius que generin activitat legal al llarg de tot l’any”, argumenta Ferrer.
Des del govern municipal comparteixen l’opinió que cal “obrir” la ciutat cap a altres mercats, però remarquen que el turisme és i ha sigut sempre el pal de paller del teixit econòmic del municipi: “Ara al setembre es produirà una trobada per a nòmades digitals”, explica Guich, que assegura que es tracta d’una “aposta” del govern municipal per consolidar-se com una ciutat referent per aquest col·lectiu. Així doncs, Lloret rema per diluir la mala imatge que propicia el turisme “de borratxera” i consolidar un nou model que continuï allunyant l’incivisme que colpeja el veïnat: “És un problema que afecta tothom”.
2 
